La consolidació transforma el mapa de les aerolínies 'low cost' a Europa

La consolidació –entesa com a compres i fusions– que ha afectat a Europa sectors com el de la banca ha arribat també a les aerolínies. La caiguda d’importants companyies com Air Berlin i Monarch són la primera mostra d’una cosa que tard o d’hora havia de passar: en un mercat amb baixos marges, gran competència i on qualsevol contratemps afecta tota l’operativa, les empreses amb menys recursos es veuen obligades a tancar i els seus actius són comprats per altres empreses.  

No és una consolidació segons l’ús (fusions entre iguals o compra d’empreses), sinó que en la majoria dels casos es tracta de situacions forçades per crisis econòmiques de les empreses. Però l’efecte és el mateix: en un mercat de 500 milions d’habitants, és difícil que hi hagi lloc per gairebé una trentena d’aerolínies low cost, com passava fins ara. «Al final, el que està passant a Europa és el que ja van viure els Estats Units: un mercat que es concentra perquè només els més forts o els que ho fan molt bé poden sobreviure a llarg termini», explica Athina Sismanidou, professora de l’escola de negocis EADA.

Empreses importants 

Els dos últims casos d’aerolínies low cost que han cessat o cessaran la seva activitat no són de firmes amb pocs avions com havia passat els últims anys, sinó d’empreses importants. Per un costat, Air Berlin (144 avions) donarà per acabada la seva activitat a finals de mes. Per l’altre, Monarch (35 avions) va anunciar el cessament d’operacions el dia 2 d’octubre. I no seran les últimes.

«És lògic que hi hagi concentració. Als Estats Units, les tres primeres aerolínies concentren el 90% del mercat; a Europa, hi ha diverses aerolínies només a cada país. A més a més, hi ha importants raons econòmiques: els últims anys el petroli ha baixat molt, i les aerolínies han apostat per créixer i créixer. Això ha augmentat la demanda, originat una guerra de preus i tensat les tresoreries. Així que hi ha hagut problemes en alguns mercats importants per a algunes firmes (Turquia, Nord d’Àfrica), aquestes han quedat molt tocades», afegeix la professora Sismanidou.

La guerra de preus, a més a més, ha afectat clarament els marges operatius, que són els que marquen en bona part el futur de les empreses. «O tens molta força de balanç, com Ryanair, que fins i tot ha pogut capejar milers de cancel·lacions, o corres el perill d’acabar com Monarch», resumeix Sismanidou. «Moltes aerolínies fins i tot en els anys de bonança o amb el petroli en mínims tenien pèrdues... no és una situació sostenible», completa.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

A Europa, això sí, la consolidació del mercat té les seves peculiaritats. Per un costat, recorden altres fonts del sector, «per molt que vulguis comprar, la Comissió Europea pot frenar operacions per raons de competència». Per l’altre, hi ha una altra alternativa a la consolidació: les aliances (codis compartits, etcètera).

Durant els pròxims mesos i anys, centenars d’avions nous se sumaran a les flotes de les companyies de baix cost europees, cosa que multiplicarà l’oferta de rutes i vols i, per tant, s’intensificarà la guerra comercial. Això pot acabar perjudicant més aerolínies low cost, però també les grans empreses. Perquè, de fet, la consolidació afecta tots els tipus d’aerolínies: Alitalia està en procés concursal. Ryanair va ser una de les companyiesinteressades a comprar-la.