ELUSIÓ FISCAL

Les grans tecnològiques, en el punt de mira de Brussel·les

La Comissió Europea alerta que les firmes de l'economia digital tributen la meitat que la resta

Les principals companyies del ram van pagar l'any passat a Espanya uns 27 milions

A 3D printed Apple logo is seen in front of a displayed European Union flag in this illustration taken September 2, 2016. REUTERS/Dado Ruvic/Illustration     TPX IMAGES OF THE DAY

A 3D printed Apple logo is seen in front of a displayed European Union flag in this illustration taken September 2, 2016. REUTERS/Dado Ruvic/Illustration TPX IMAGES OF THE DAY / DADO RUVIC (REUTERS)

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els gegants tecnològics segueixen en el punt de mira d’Europa per la seva baixa tributació. La Comissió Europea, en un informe conegut la setmana passada amb el seu full de ruta per captar una part més gran dels beneficis d’aquest sector, afirmava que aquestes firmes, que ja no són només originàries dels EUA, paguen menys de la meitat d’impostos que la resta. De fet, tot i les disparitats entre països, de mitjana, els negocis de l’economia digital estan subjectes a un tipus impositiu efectiu del 8,5% davant del 20,9% de les empreses més tradicionals locals o el 23,2% de les multinacionals, segons l’estudi de l’Executiu comunitari. 

A Espanya, Amazon, Apple i altres empreses d’aquest tipus van pagar uns 27 milions d’euros en concepte de l’impost de societats, el 70% més que el 2015 (sense incloure Google, que encara no ha publicat les xifres del 2016); però encara està per sota del que les autoritats tributàries consideren que hauria de ser. malgrat que s’han produït alguns canvis, part de les vendes reals d’aquestes empreses es deriven cap a seus en zones de tributació molt més avantatjosa, com Irlanda o Luxemburg, mitjançant complexes estructures societàries.

I és que les normes tributàries actuals «van ser dissenyades per a una economia tradicional i no poden capturar activitats que es basen de forma creixent en actius intangibles i dades», destaca l’informe comunitari. Aquestes característiques faciliten les transaccions on line sense presència física. La Comissió alerta que les mesures unilaterals per països, per la seva part, amenacen de crear «nous obstacles i escapatòries en el mercat únic».

Controls i regularitzacions

En tot cas, la Hisenda espanyola segueix amb la seva estratègia de controls i regularitzacions en la mesura que és possible, a l’espera que a la Unió Europea (UE) s’aconsegueixin acords. La principal filial d’Amazon a Espanya, Amazon Spain Services, ha pagat aquest any una multa de 2,2 milions arran d’una inspecció que va afectar els exercicis del 2010 i el 2011. Una cosa semblant li va passar a Oracle.

Google, que encara no ha publicat els seus resultats de l’any passat a Espanya, ja va saldar els seus comptes amb l’Agència Tributària el 2013 amb el pagament d’1,9 milions d’euros. Una altra víctima de l’assetjament a les tecnològiques ha sigut Apple, a la qual Hisenda va obligar a tributar més. Per això la filial que gestiona les seves botigues, Apple Retail Spain, es va anotar pèrdues de més de 7 milions l’any passat. 

L’informe publicat per la Comissió Europea sota el títol d’Un sistema fiscal just i eficient a la UE per al mercat únic digital advoca per gravar aquest sector d’una forma «justa i favorable al creixement». 

També defensa un acord global com a millor solució per evitar aquesta fuga de recursos. La Comissió «és conscient», però, de les dificultats que això suposa, de manera que, «en absència de progressos suficients, la UE haurà d’avançar sola». 

Entre les solucions a curt termini s’inclou un impost sobre la facturació. Aquesta mesura va ser proposada per França i ha sigut recolzada per 10 països, entre els quals hi ha Alemanya, Itàlia i Espanya.

A més, una altra de les alternatives a curt termini serà una retenció d’impostos sobre els pagaments a les empreses digitals i gravar els ingressos de la publicitat o altres serveis prestats per aquestes empreses.

Sector de pes

La Comissió destaca la importància d’aquest sector. El 2006 només hi havia una firma tecnològica entre les 20 més importants i significava tan sols el 7% de la capitalització borsària d’aquest grup de grans companyies. Aquest any, «9 de les 20 principals companyies per capitalització borsària són tecnològiques, i suposen el 54% del valor a la borsa d’aquest grup de grans empreses». L’àmbit d’aquesta classe de negocis és ampli. Va del comerç 'on line' d’Amazon o Alibaba, al model de negoci de xarxes socials de Facebook; al de subscripció, com Netflix o HBO o el de l’economia col·laborativa, amb Airbnb o Blablacar. 

Els ministres d’Economia de França, Alemanya, Itàlia i Espanya van defensar a l’Ecofin la seva proposta de creació d’una taxa «compensatòria» als gegants d’internet relacionada amb el seu nivell d’activitat a cada país que gravi el seu volum de negoci i no pas els beneficis, de forma que paguin també impostos allà on generen valor.  

Notícies relacionades

La proposta va sumar mitja dotzena d’estats membres més a la seva causa i la Comissió Europea ha recollit el guant, tot i que els 18 països restants van rebre la idea amb fredor. 

Brussel·les té una investigació oberta sobre Google i altres empreses i l’any passat va multar amb 13.000 milions Apple per haver-se beneficiat entre el 2003 i el 2014 de rebaixes fiscals a Irlanda que distorsionaven la competència.