Anar al contingut

Patrocina:

ACCÉS A UN DRET BÀSIC

Altra vegada la vivenda

Alguns analistes immobiliaris lamenten els anys perduts sense fomentar el lloguer

Josep-Maria Ureta

fsendra38829434 barcelona 10 07 2017 mani per l habitatge fotograf a de joa170610184105

  / JOAN CORTADELLAS

¿Com va la vivenda? Segons quines pàgines es consultin d’un diari tradicional o la seva prolongació digital. Va molt bé, diuen els constructors que recuperen comandes de nova obra, repeteixen els promotors que aconsegueixen recuperar la rendibilitat perduda fa una dècada i celebren, fins i tot, els captadors de nous inquilins. Totes aquestes informacions les proporciona aquest diari, com correspon, en les seves pàgines d’economia. Unes pàgines després, el lector pot trobar també cròniques i successos socials que posen la vivenda com a nou eix de conflicte pels seus preus de lloguer, ja no de compra, i tot el capítol de confusió entre desnonament i llançament, que no són el mateix segons la llei espanyola, uns no paguen lloguer, i els altres,  la hipoteca.
    

Fins aquí, recuperem, com requereix el model de creixement espanyol basat en ciment i turisme, el camí exitós de fa 50 anys, i cada vegada menys preocupat per la pèrdua del pes de la indústria, interromput amb terror el 2009, i celebrat des de fa un parell d’anys.
    

Però mentre els redactors de la secció d’economia del diari segueixen, amb pulcritud, les dades de recuperació del sector de la vivenda, els de societat adverteixen que, gràcies a unes lleis promulgades (majoria absoluta) pel PP per reduir el temps del lloguer, o protegir els drets de l’inversor davant l’usuari de la vivenda, han tingut com a conseqüència una greu crisi social, econòmica i d’abast encara indeterminat a la ciutat de Barcelona. I ja ha contagiat tota l’àrea metropolitana. Qualsevol anunci de pis de compra o lloguer, valgui com a exemple, ja no destaca ni metres quadrats ni estat de la vivenda, ni tan sols opció d’aparcament: ara prima l’estació de metro pròxima.
    

En el més immediat, val la pena rellegir el butlletí periòdic (número 78) d’Immobilaria Amat en què introdueix, discretament, una advertència que hauria d’activar més alarmes de les que s’han disparat fins ara, la seguretat jurídica dels que tenen un pis, que ja ha desplaçat la preocupació anterior de protegir els que l’ocupen. Quan les germanes Joana i Imma Amat (Fincas Amat), un referent imprescindible en l’anàlisi de l’evolució de la vivenda a la metròpolis de Barcelona, escriuen entre admiracions que «¡ens preocupa moltíssim la qüestió del lloguer!», o que als governants catalans «¡els va passar pel davant la possibilitat de promoure el lloguer i no la van aprofitar!», s’ha de concloure que tornem on estàvem fa menys d’una dècada en matèria de garantia d’un bé bàsic i d’accessibilitat universal segons garanteix la Constitució espanyola en el seu article 47: «Tots els espanyols tenen dret a disfrutar d’una vivenda digna i adequada». El mateix article exigeix que els governs garanteixin aquest dret «regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació».         

La Constitució

Doncs sí, la Constitució hauria d’estar vigent també en aquest article tan clarivident per part dels que la van redactar; i per si a alguns progressistes de nova fornada i magra memòria se’ls oblida, entre els redactors hi havia gent més lletrada i llegida que els actuals tribuns de la plebs.
  

 ¿Hi ha bombolla? Sí. ¿S’hauria pogut evitar? No. El butlletí d’Immobiliaria Amat proposa una pista que mereix desenvolupament, els efectes de la inseguretat jurídica, fruit d’una falta de convicció dels reguladors del mercat del sòl i les seves conseqüències. Qui té un pis per llogar, davant la por que l’hi ocupin sense que actuïn, com s’espera d’ells, administracions i jutges, el posa al mercat a preus desorbitats sota el principi d’ocell a la mà i resignat que fins i tot l’inquilí més solvent acabi ­caient en la temptació de ser ­morós. 
    

D’aquesta manera s’arriba, per desconfiança («inseguretat jurídica»), a la formació dels actuals preus de lloguer. I ja és i serà dominant que el preu de la vivenda sigui, des de Barcelona fins on arribin les seves línies de rodalies, el que ja es mesura en temps i no en distància.
    

Un nou fracàs constitucional. 

0 Comentaris
cargando