Montoro ofereix als funcionaris una pujada salarial a tres anys lligada al PIB

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va oferir als representants de les organitzacions sindicals de la funció pública un acord de pujada salarial a tres anys, vinculat a l’evolució del Producte Interior Brut (PIB), que permeti als empleats públics recuperar almenys una part important del poder adquisitiu que han perdut en els últims anys.

Montoro va formular aquesta proposta la setmana passada a Josep María Álvarez (UGT), Unai Sordo (CCOO) i Miguel Borra (CSIF), dins  de les reunions prèvies a l’aprovació del projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, el 22 de setembre. Les fonts sindicals consultades van acollir favorablement la proposta inicial del ministre al coincidir amb una vella reivindicació sindical. Les centrals sindicals, en qualsevol cas, esperen una concreció més gran que es podria produir en una reunió a celebrar els pròxims dies. 

Pèrdua de poder adquisitiu 

 Les organitzacions sindicals CSIF, CCOO i UGT xifren la pèrdua de poder adquisitiu acumulada en els últims anys en una forquilla que va des del 12% al 20%. A la rebaixa salarial del 5% dictada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2010 li va seguir la pèrdua d’una paga extraordinària de Nadal l’any 2012 (que va ser recuperada en un 75% a través del pagament en dos terminis) i quatre anys de congelació salarial. Per al 2015, el 2016 i el 2017 es va introduir una pujada salarial de l’1% per a tots els empleats públics, amb la promesa per part del ministre Montoro que l’increment seria superior l’any 2018. I això és el que ara hi ha sobre la taula de negociació, pendent d’un acord amb els sindicats de la funció pública dins de les negociacions prèvies a la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Fins al 2010, els Pressupostos de l’Estat solien prendre com a referència per a la pujada salarial dels empleats públics la inflació esperada i s’adoptava la taxa del 2%, en la mesura que aquesta és la referència que serveix de guia per a la política monetària del Banc Central Europeu (BCE). Després van venir els anys dels forts ajustos pressupostaris. L’any 2015, el Govern de Mariano Rajoy va tirar endavant l’anomenada llei de Desindexació, que va acabar definitivament amb el tradicional vincle establert entre la pujada dels sous de la funció pública i la inflació prevista. En els tres últims anys s’han succeït modestes pujades salarials de l’1%. Per al 2018, el ministre Montoro ja havia anunciat una pujada més forta que és la que ara està en fase de negociació. 

Antecedents en el sector privat

Fonts sindicals i oficials han confirmat l’existència d’una proposta que s’ha posat sobre la taula per aconseguir una pujada salarial a tres anys vinculada al PIB, avançada per Europa Press, si bé no ha sigut possible precisar quina és la fórmula exacta que el Ministeri d’Hisenda vol traslladar a la Mesa de la Funció Pública. Ja hi ha referències al PIB en les negociacions salarials del sector privat. En aquests casos, no es tracta que els salaris pugin tant com el PIB. El més normal és acordar una pujada salarial de partida i pactar que si l’economia creix al final més del previst en termes reals, aquesta pujada salarial inicial pugui ser una mica superior.    

Si aquest és el model que finalment es tira endavant, Hisenda podria prendre com a punt de partida una pujada salarial d’entre l’1,5% i el 2% per a l’any que ve (la previsió de PIB és del 2,6%), segons les fonts consultades, i acordar que l’increment pogués ser més elevat si l’economia creix per sobre d’una taxa determinada. 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

 Des del punt de vista dels sindicats de la funció pública, aquest model hauria de servir per recuperar en els tres pròxims anys almenys una part important del poder adquisitiu que s’ha perdut des de l’any 2010.

.