Anar al contingut

Patrocina:

Conflicte amb els bancs

La fi de les hipoteques en iens

Una sentència de l'alt tribunal prevista per al pròxim 21 de setembre establirà jurisprudència i accelerarà els processos en el cas de préstecs multidivisa

Eduardo López Alonso

tfuentes22027518 valencia 4 4 13 sociedad desahucios miembros de la platafo160924111511

  / MIGUEL LORENZO

Els clients de hipoteques multidivisa, aquelles nominades en una moneda diferent de l'euro, coneixeran abans que acabi l'any que possibilitats tenen d'encauzar la seva vida financera. El Tribunal Suprem donarà a conèixer el pròxim 21 de setembre una sentència que serà un abans i després sobre aquests casos. Es calcula que unes 70.000 persones van contractar durant l'última bombolla immobiliària una hipoteca referenciada en una altra moneda, habitualment el ien japonès. El resultat d'esa operació és que 10 anys després lo degut era més de lo prestat en molts casos. Esas famílies viuen al caire de l'abisme financer. La sentència del Suprem sentará jurisprudència i solventará la incertesa jurídica imperant fins ara. 

Els bancs es juguen molt i han destinat els seus equips jurídics a minimitzar l'impacte que tindria la devolució de lo cobrat de més. Els bancs consideren que les hipoteques multidivisa eren productes minoritaris que solo es van vendre als clients que els van demanar i que aquests sabien els riscos que assumien. En fonts de Bankinter consideren que "es tracta d'un producte estrictament bancari i no d'un producte d'inversió", i que a més "es formalitzava davant notari, qui advertia al client del seu contingut". Lo que és clar és que avui dia, esas hipoteques multidivisa ja no es venen als particulars, ja que amb els tipus d'interès tan baixos van perdre la seva raó de ser. Els afectats per aquelles hipoteques sofisticades nascudes en plena bombolla immobiliària aspiren a reconduir les seves vides tras transformar els seus préstecs en productes financers estàndard. 

Claredat dels arguments

En opinió d'advocat Marcelino Tamargo, del despatx Espacio Legal, la sentència del Suprem haurà d'establir amb claredat els arguments que fan que les hipoteques multidivisa siguin considerades productes financers complexos i subjectes per tant a procediments de contractació clars. Les entitats que més van contractar esos productes fueron Barclays, Bankinter i La Caixa. En alguns casos, la recerca de solucions extrajudicials amistoses ha sigut el més habitual. 

La posició dels bancs

En primera instància, els jutges han tendido fins ara a donar la razon als clients afectats. Així ocurrió per exemple en una sentència de març d'aquest any en el jutjat número 11 d'Oviedo. En ese cas, Bankinter va considerar que "tanto en la fase precontractual, com en el propi contracte i amb posterioritat va complir amb la normativa protectora dels consumidors i que l'actor va reconèixer en el contracte que les clàusules relatives a la quantia del contracte, el venciment i amortitzacions, el tipus d'interès i les comissions, havien sigut negociades individualment, lo que hauria d'excloure automàticament la possibilitat de que siguin declarades abusives". No obstant, el jutge falló en contra del banc. 

La línia del Suprem

El Tribunal Suprem es va pronunciar sobre la naturalesa d'aquest tipo de préstecs en el seu STS 323/2015 de 30 de juny, una sentència que haurà de millorar-se en la prevista del pròxim 21 de setembre. En esa sentència, considerava amb claredat que "els riscos d'aquest instrument financer excedeixen als propis dels préstecs hipotecaris a interès variable sol·licitats en euros". La qüestió és que al risc de variació del tipus d'interès s'afegeix el risc de fluctuació de la moneda. "L'empleo d'una divisa com el ien o el franc suís no és solo una referència per fixar l'import en euros de cada quota d'amortització, de manera que si esa divisa es deprecia, l'import en euros serà menor, i si s'aprecia, serà mayor. El tipo de canvi de la divisa elegida s'aplica, a més de per a l'import en euros de les quotes periòdiques, per fixar l'import en euros del capital pendent d'amortització, de manera que la fluctuació de la divisa suposa un recálculo constant del capital prestat", explica el Suprem. En la pràctica, un client amb una hipoteca multidivisa, pese a haver anat abonando les quotes d'amortització periòdica, pot deure més si la divisa s'ha apreciat frente al euro. Tendra que pagar quotes de mayor import en euros i deurà al prestamista un capital en euros mayor que el que le fue entregat al concertar el préstec.

Una sentència del Suprem va dibuixar també el juny del 2015 les línies a seguir, més favorable als clients que als bancs. Esa línia finalment haurà de concretar-se aquest any en un marc de referència que reconegui el caràcter abusiu del producte hipoteca multidivisa si es ven a clients particulars. No obstant, la posició del Tribunal Superior de Justícia de la UE no ha sigut tan clara, al considerar que la hipoteca multidivisa és un producte bancari i no d'inversió. ¿Un producte bancari per a tots els públics? El Suprem té l'última paraula.

La lluita jurídica, finalitzada en molts casos fins ara en preacords, s'ha basat en triquiñuelas de tota índole. Xavier Dalmau, advocat especialista i també afectat, reconeix l'enduriment de les negociacions: "Els bancs utilitzen tots els arguments imaginables, amb una oposició a les nostres demandas molt treballades i amb molta càrrega documental, a vegades manipulada. Per a ells les demandas per les hipoteques multidivisa s'han convertit en un problema important". El diferencial con respecto a hipoteques contractades en euros és després de 10 anys sol ser de l'entorn dels 50.000 euros.

Productes Mifid

L'alt tribunal deu ara zanjar la qüestió i establir en quines situacions i per a què clients la hipoteca multidivisa era un producte inadequat. Una de les qüestions fonamentals és concedir a la hipoteca multidivisa directament la consideració d'un producte emparat en la directiva Mifid, que regula la prestació de serveis d'inversió. De ser així, la venda indiscriminada d'hipoteques multidivises a particulars seria considerada abusiva i els clients afectats recuperarien els seus diners en forma d'amortització parcial del préstec. Segons esa directiva Mifid, els clients minoristes no haurien d'haver sigut objectiu comercial dels bancs en el cas de les hipoteques multidivisa, ja que necessitaven informació personalitzada sobre les conseqüències de la contractació del producte, algo que en la majoria de les hipoteques firmades fins al 2008 no es va fer, segons la perspectiva dels afectats. "Mai es va arribar a explicar la complexitat del producte en totes les seves facetes", assegura Tamargo.

Sentència del TJUE

Les entitats financeres, per la seva part, esperen que les hipoteques multidivisa no siguin considerades producte d'inversió sinó bancari (i que els clients van rebre informació suficient, tanto de manera directa com del notari). En conseqüència es quedarien fora de la consideració Mifid. Es preveu que una sentència del tribunal europeu dictamini també sobre un cas europeu aquest mateix mes i pugui aclarir l'assumpte. L'esperança dels clients és que al marge de la consideració formal del producte, el Suprem entengui que la hipoteca multidivisa és de alta complexitat i que requereix un tractament en qualsevol cas especial i no adequat per a tots els públics. 

Velocitat de la Justícia

Els afectats per les hipoteques multidivisa i els seus advocats reclamen a més un cauce judicial més ràpid. En opinió de Dalmau, "la gravetat i perjudici d'una hipoteca multidivisa és infinitament superior a la causada per les clàusules terra o la reclamació de despeses notarials i de constitució, per exemple, i totes col·lapsen els jutjats. Arruïna a les famílies", concluye. Les peticions dels afectats són generalment transformar els préstecs en productes estàndard i recuperar lo pagat de més, ja que per a les entitats eren hipoteques normals perquè físicament mai van comprar iens o francs suïssos per cobrir les operacions (almenys en la majoria dels casos). El mateix Banc d'Espanya va reconèixer al seu dia que la conducta de les entitats s'havia "apartat de les bones pràctiques bancàries". A més, en el cas de transformar els préstecs a l'euro, el client havia d'acceptar en molts casos una clàusula terra.

Ofensiva contra l'IRPH

El Jutjat de lo Mercantil número 2 de Bilbao va admetre aquesta setmana a tràmit la primera demanda col·lectiva presentada contra BBVA per la comercialització d'hipoteques referenciades a l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH). La demanda, interposada per Asufin, agrupa a més de 250 famílies, la majoria procedents de País Basc i Catalunya, i cuenta amb la dirección lletrada d'Óscar Serrano. D'acord amb l'associació, existeixen entre mitjà i un milió d'hipoteques formalitzades a Espanya referenciades a aquest índex. En aquest procediment seran jutjades, a més de les de BBVA, les hipoteques comercialitzades per Catalunya Caixa, Caixa Manresa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Unimm i Caixa Manlleu, entitats ara propietat del banc que presideix Francisco González. Segons critica l'associació, aquest índex fue promocionat com "un índex més estable i menys subjecte a possibles fluctuacions que l'habitual euríbor", algo que va resultar ser "absolutament fals", donat que "sempre va estar per sobre del propi euríbor". El Govern fue obligat fa quatre anys per les autoritats europees a derogar els índexs IRPH-Caixes i IRPH-Bancs, lo que ocurrió l'1 de novembre del 2013, quan va entrar en vigor l'índex hipotecari que va substituir a l'IRPH. Només es va mantenir vigent l'IRPH-Entitats.

Ofensiva contra l'IRPH
El Jutjat de lo Mercantil número 2 de Bilbao va admetre aquesta setmana a tràmit la primera demanda col·lectiva presentada contra BBVA per la comercialització d'hipoteques referenciades a l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH). La demanda, interposada per Asufin, agrupa a més de 250 famílies, la majoria procedents de País Basc i Catalunya, i cuenta amb la dirección lletrada d'Óscar Serrano. D'acord amb l'associació, existeixen entre mitjà i un milió d'hipoteques formalitzades a Espanya referenciades a aquest índex. En aquest procediment seran jutjades, a més de les de BBVA, les hipoteques comercialitzades per Catalunya Caixa, Caixa Manresa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Unimm i Caixa Manlleu, entitats ara propietat del banc que presideix Francisco González. Segons critica l'associació, aquest índex fue promocionat com "un índex més estable i menys subjecte a possibles fluctuacions que l'habitual euríbor", algo que va resultar ser "absolutament fals", donat que "sempre va estar per sobre del propi euríbor". El Govern fue obligat fa quatre anys per les autoritats europees a derogar els índexs IRPH-Caixes i IRPH-Bancs, lo que ocurrió l'1 de novembre del 2013, quan va entrar en vigor l'índex hipotecari que va substituir a l'IRPH. Només es va mantenir vigent l'IRPH-Entitats.

0 Comentaris
cargando