L'ocupació pública puja a les autonomies i baixa a l'administració estatal i local

Les comunitats autònomes són les impulsores de l'escassa creació d'ocupació pública constatada en els dos últims anys, en paral·lel al creixement de l'ocupació privada. Mentrestant, l'Administració de l'Estat segueix reduint els seus efectius. Darrere d'aquest fet hi ha l'aplicació estricta de la regla de despesa per part de l'Estat i una laxitud més gran de les autonomies, fet que els permet més marge per a la contractació, que s'ha concentrat en sanitat i educació, sobretot en aquesta última, segons fonts sindicals. Com a conseqüència d'aquesta flexibilitat, ha augmentat la temporalitat, que arriba a nivells pròxims als d'abans de la crisi.

L'últim recompte de personal de les diferents administracions era, al gener d'aquest any, d'un total de 2.523.167 treballadors, 246 menys que el juliol del 2016, segons dades del 'Butlletí Estadístic del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública', que es publica cada semestre. D'aquest total, l'administració estatal comptabilitzava a l'inici de l'any 522.412 persones, unes 2.500 menys que sis mesos abans.

L'administració autonòmica, la de les 17 comunitats, suma 1.307.358 treballadors, 9.226 més que el juliol del 2016. L'administració local compta amb 543.110 treballadors, 4.715 menys que fa un any.

Les autonomies van reduir el personal de les conselleries i dels seus organismes autònoms en 4.008 places l'últim semestre de l'any, mentre que la baixada de personal als ajuntaments i entitats locals va ser més elevada i va sumar 5.642 efectius. A les diputacions van créixer les plantilles en 927 treballadors.

Repartiment a Catalunya

A Catalunya el repartiment és el següent: 25.989 efectius de l'administració de l'Estat i 167.095 persones de l'administració autonòmica.  A ells se'ls han de sumar 84.450 treballadors de l'àmbit local i 26.353 del personal de les universitats. En total, 303.887 treballadors que cobren dels diferents pressupostos públics.

Entre les poques dades positives del registre del personal d'Hisenda, destaquen la creació d'ocupació en educació, amb 11.963 nous treballadors, i en sanitat, amb una incidència inferior, ja que només consta una alça de 1.207 noves places entre el juliol del 2016 i el gener del 2017, últimes dades disponibles.

La crisi va suposar un fort cop per al sector públic no només per la reducció de la despesa, sinó també perquè la reforma laboral va obrir la porta als acomiadaments d'aquests treballadors, especialment de les empreses públiques. A més, es van congelar les plantilles.

Evolució

La incipient recuperació de l'economia i la seva translació a l'ocupació no ha suposat, en tot cas, arribar als nivells del 2009. Fins poc abans de la crisi, l'ocupació pública va anar creixent, fins i tot en els primers compassos, però quan va esclatar i es va posar en marxa el programa de retallades i disciplina pressupostària de Brussel·les es va destruir en taxes del 10% entre els anys 2011 i 2013 i es va tornar a la cota de poc més de 2,9 milions. Ara és inferior, 2,5 milions, fet que posa de manifest que l'ocupació pública no es recupera al mateix ritme que la privada i suposa menys del 20% de l'ocupació total.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En els anys anteriors a la crisi, la temporalitat entre la plantilla de treballadors públics afectava el 25% del total. Amb la destrucció d'ocupació, va caure al 20%, però amb la lleu recuperació ha tornat a pujar al 23%, segons les conclusions de CCOO a partir de les dades del butlletí estadístic de la Funció Pública. Segons aquest sindicat, tota l'ocupació pública creada des del 2014 és temporal. L'administració local se situa per sobre de la mitjana de temporalitat de tot el sector públic, però amb més incidència en la sanitat.

La temporalitat entre les dones és 10 punts superior que entre els homes, com passa en el sector privat, fet que s'explica en part perquè els nous llocs de treball es concentren en sectors més feminitzats com la sanitat i l'educació.