Álvaro Nadal: "Tenim mesures previstes per si es torna a disparar la llum"

–Després de les pujades de la llum que hi va haver l’hivern passat, ¿preveuen canviar el sistema o activar noves mesures?

–Els consumidors abonen dues coses a través del rebut de la llum. La part fixa del rebut serveix per pagar les xarxes i inclou decisions polítiques, com, per exemple, el cost de la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta part la decideix el Govern. L’altra part del rebut depèn de la mena d’oferta energètica que tinguem al mercat, i aquesta fluctua en funció de quina classe de tecnologies entrin en funcionament. Per exemple, produir amb aigua és molt barat, però si no plou ens surt més car. Produir amb fuel i amb gas és molt més car, si bé és veritat que resulta més flexible, i que quan no hi ha cap altra cosa no hi ha més remei que fer-ne ús. Les mesures que al seu dia vam anunciar després de les pujades del preu ja les vam posar en marxa. Vam crear un operador addicional al mercat perquè compri gas i en vengui quan calgui. 

–¿Preveu pujades dràstiques del preu de la llum també aquest any?

–Com que l’any passat hi va haver una tensió de preus important, ja hem pensat tota una cartera d’elements que es puguin posar en marxa en el cas que els preus es tornin a disparar. A part del fet que de cara a l’hivern que ve ja estarà en marxa el nou bo social. Els més vulnerables es trobaran amb un  nivell més alt de protecció i uns procediments establerts per atendre’ls. Hem augmentat les renovables, que són energies molt més netes i ara a preu raonable, però ens introdueixen volatilitat. De manera que, a l’haver-hi més possibilitats de riscos, ens trobarem amb situacions complicades. Esperem que com menys, millor. 

–¿Hi haurà més subhastes de reno-vables per complir amb els objectius?

–Hem ampliat l’oferta de renovables en 8.000 megawatts en dues subhastes. Amb això estem molt a la vora del grau de compliment. Espanya és un dels països grans que amb diferència va millor en objectius. Les renovables ens generen més competència al mercat, però no són una classe d’energia estable, ja que depèn de la meteorologia.

–Una vegada certificat el tancament de Garoña, ¿quin paper hi jugaran les nuclears?

–Garoña es tancarà, però el seu cas no és comparable al parc nuclear perquè és una central molt petita i la primera que es va fer a Espanya. La postura del Govern és mantenir les centrals nuclears un cicle operatiu addicional de 10 anys perquè són necessàries i insubstituïbles per aconseguir aquest nivell d’energia, a aquest preu i sense emissió de CO2.

Notícies relacionades

Álvaro Nadal: "La fòbia al turisme és per la congestió de serveis"

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

–¿Què faran amb Hispasat si prospera l’opa sobre Abertis?

–Hispasat obliga a prendre decisions, però el Govern no ho farà fins que no vegi el plantejament de l’opa. L’estem observant i l’interès general és el que sempre primarà en les decisions del Govern. A veure quin plantejament tenen els que llancen l’opa, quina és la postura dels potencials venedors i, sobretot, en què consisteix el projecte. Però tot plegat encara està molt poc definit. No es pot valorar una operació que està simplement anunciada i plantejada, a la qual encara falta el 95% de la informació. Els governs hem de ser prudents.