El Pla Prepara es prorrogarà fins al 31 de març

El pla Prepara serà prorrogat fins al 31 de març vinent un cop les comunitats autònomes hagin donat el vistiplau a l’esborrany del decret llei que Fátima Báñez, ministra d’Ocupació, els va remetre ahir, al mateix temps que compareixia davant la comissió d’Ocupació del Congrés per parlar-ne. Al demanar que se li encomani la gestió del pla «de forma extraordinària i limitada en el temps», el Govern eludeix complir la sentència del Tribunal Constitucional que recorda que les autonomies tenen la competència en matèria d’ocupació.

Durant les setmanes vinents es reunirà la comissió sectorial d’ocupacio, que formen l’Executiu i els consellers d’Ocupació autonòmics, per formalitzar aquest acord, que haurà de tenir unanimitat, cosa que donen per fet en el ministeri de Báñez. El 4 de setembre vinent es reunirà la comissió del diàleg social, que compta amb representants dels sindicats i les organitzacions empresarials, per tractar del pla de xoc per l’ocupació que abordarà la reordenació de les ajudes als desocupats de llarga durada que es poden acollir al pla Prepara, el Programa d’Activació per a l’Ocupació (PAE) i la Renda Activa d’Inserció (RAI).

El Consell de Ministres aprovarà el decret de pròrroga «tan aviat com es pugui», en expressió de Báñez, que només va utilitzar una quarta part dels 40 minuts de la seva intervenció per parlar del tema. En tot cas, si el Govern pretén que la nova fase del Prepara estigui vigent fins a l’últim dia de març, com van indicar fonts del Ministeri d’Ocupació a aquest diari, el decret ha d’estar aprovat pel Gabinet i publicat al BOE abans del 30 de setembre. 

 Segons explica Ocupació, 952.456 persones s’han beneficiat d’aquest pla des que es va posar en marxa el 2011, sota mandat del PSOE, amb el nom de Prodi. Quan es renovi, tindrà efectes retroactius des del 16 d’agost passat.

Els grups de l’oposició van retreure a Báñez que no hagi prorrogat el pla «per raons humanitàries» davant l’augment del nombre de desocupats que s’estan quedant sense cap mena de prestació, subsidi o ajuda. Al juliol, la meitat (55,62%) dels 3,3 milions d’aturats registrats en el servei públic d’ocupació cobrava prestacions. La resta de les ajudes i subsidis només es perceben sis mesos sense que el beneficiari les pugui sol·licitar un altre cop.

Sense canvis en dues setmanes

L’oposició esperava de la ministra alguna cosa més que una repetició del que va passar el 14 d’agost, quan Ocupació va reunir CCOO, UGT, CEOE i Cepime davant la sentència adversa del Constitucional. En aquella cita ja es va parlar de reunir la comissió sectorial i de convocar la taula per l’ocupació.

Arran del que ahir van dir els grups parlamentaris, l’Executiu no tindrà problemes per aconseguir la unanimitat autonòmica, a la qual va apel·lar Báñez per a sorpresa de les forces de l’oposició, perquè en cas contrari el Govern els responsabilitzarà de desatendre els aturats. Tant socialistes i podemistes com nacionalistes bascos i catalans es van esforçar per mantenir la temperància, però van retreure a la ministra que es recordi ara de les autonomies quan no ho ha fet a l’aprovar l’esmentat pla sabent que era competència autonòmica.

L’oposició no creu que aquesta actitud comporti que el Govern abandona l’afany recentralizador en polítiques socials ni que pensi tenir en compte la doctrina del Constitucional sobre les competències en matèria d’ocupació. És més, quan el diputat d’ERC li va demanar que acatés el que marca l’alt tribunal, Báñez va respondre el mateix però en clau del procés.

Les  ajudes basca i catalana

L’única dificultat perquè els plans de l’Executiu del PP tirin endavant pot venir del PNB. El seu diputat Íñigo Barandiaran va posar en relleu que els beneficiaris del pla Prepara, de 450 euros, al País Basc no el sol·liciten perquè prefereixen la renda de garantia de ciutadania que distribueix el Govern de Vitòria, que té una quantia més gran, d’entre 650 i 959 euros. El mateix pot passar a Catalunya, encara que ahir els diputats catalans no ho van expressar, amb la renda garantida de ciutadania que entra en vigor al setembre, amb una quantia de 664 euros durant quatre mesos.

Báñez disposa del suport dels nacionalistes bascos sense titubejos en el marc del que va qualificar de «diàleg lleial» amb el PNB i que, entre altres coses, permet que els governs de Madrid i Vitòria aprovin els seus pressupostos anuals amb el suport mutu.

    

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

Per afrontar el problema de fons que deixen a les arques autonòmiques les ajudes que atorguen les comunitats superiors a l’estatal, la ministra d’Ocupació va llançar el primer cable de consens a l’afirmar que la futura reordenació d’ajuda es farà perquè les autonomies «no hagin d’assumir un cost que no els correspon».

La part principal de la intervenció de Báñez va estar centrada a ressaltar la recuperació de l’economia i de l’ocupació a Espanya, en uns termes que els grups parlamentaris van qualificar de propagandístics. La ministra en va dir «la sortida social a l’espanyola», que és «sòlida i sana», «sense deixar a ningú enrere, millorant les pensions i l’Estat de benestar».