Dependents de l'avi

Els avis, a més de ser font de saviesa i cangurs per excel·lència, també són un important suport econòmic per a centenars de milers de famílies. Una situació que no només no és justa per a qui s'ha passat tota una vida treballant, sinó que també provoca l'ofuscació d'una generació que li agradaria ser independent, però que no ho pot ser.

El volum de llars el suport principal de les quals prové d'una persona jubilada va en augment. Segons les dades de l'última Enquesta de Pressupostos Familiars, el 29,50% de les llars tenen la seva principal font d'ingressos en una persona jubilada, davant el 27,1%, de l'entrega anterior. I això malgrat que més de la meitat dels més grans de 65 anys (el 57%) diuen arribar amb algun grau de dificultat a final de mes.

El cert és que la garantia de la pensió pública que perceben els jubilats ha convertit aquest col·lectiu en el de més estabilitat econòmica durant la crisi econòmica i la seva posterior seqüela de precarietat laboral.

Segons les dades de l'última Enquesta de Condicions de Vida –del 2016, amb dades del 2015– el 13% de la població de més de 65 anys se situa per sota del llindar de la pobresa, un percentatge que va a l'alça si es compara amb les dades de l'11,4% del 2014 i del 12,3% del 2015. El llindar de risc de pobresa és quan els ingressos de la família se situen per sota del 60% de la mitjana del total: així, l'enquesta de l'INE del 2016 determina el llindar de pobresa a partir d'uns ingressos anuals inferiors a 8.209 euros per al cas de llars amb una persona; o per sota de 17.238 euros, per al cas de llars compostes per dos adults i dos menors de 14 anys.

Bajo aquest criteri, el 22,3% de la població està en risc de pobresa; aquest percentatge es redueix al 13% en el cas dels mayores de 65 anys si bé arriba al 28,9% per al col·lectiu de nens i joves menors de 16 anys. Si es té en compte que la mayor part dels jubilats a Espanya té vivenda en propietat i no han de pagar lloguer, el llindar de pobresa per als mayores de 65 anys es redueix al 6,3%, tres vegades per sota de la taxa general bajo el mateix supuesto, del 19,8%.

Enfrontament

Notícies relacionades

Els pensionistes cotitzen cada vegada més

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Totes aquestes xifres són, segons Domiciano Sandoval, membre de Marea Pensionista, insostenibles. «Més de 800.000 pensionistes han de sostenir econòmicament els seus fills. ¿Aquest és el país on volem viure?», es pregunta aquest pensionista activista. La seva associació no només vol millors condicions de vida per als jubilats, sinó per a «la societat en general». «Anem cap a un enfrontament generacional. Xavals amb una carrera o dues que treballen amb salaris molt baixos, amb uns pares que cobren molt més de pensió», vaticina. «Amb salaris baixos, les pensions seran més baixes en el futur. I també els ingressos de l'estat per IRPF», conclou.

Florià Giró és pensionista. Als seus 79 anys, està «fart» que el Govern li enviï la famosa carta cada any per explicar-li que li apugen la pensió «uns quants euros». «He treballat molts, molts anys, i he sigut del comitè d'empresa. Quan negociàvem augments salarials, intentàvem que els que menys cobressin fossin els que més pujada de salari tinguessin», explica. És per això que defensa que aquest model es repliqui en les pensions: «No serveix de res apujar-les un 0,25% a tothom. El que s'ha de fer és mirar quant és més cara la vida ara, i apujar-la en euros. És a dir: si avui la vida és 50 euros més cara que fa un any, que tant el que cobra 700 euros de pensió com el de 2.000 rebés 50 euros. Això sí que seria just».