Yellen planta cara a Trump i defensa la regulació del sector financer

La presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), Janet Yellen, va fer ahir una fèrria defensa de les mesures adoptades després de  la gran recessió per apuntalar el sistema financer i protegir-lo de noves tempestats. Durant la reunió de banquers centrals a Jackson Hole (Wyoming, EUA)), en què també va participar l’europeu Mario Draghi, Yellen va esgrimir que les reformes dels últims anys han fet «substancialment més segur» el sistema i va advertir dels riscos que implicaria oblidar «les lliçons» de la catastròfica crisi del 2008.

Les seves paraules són una condemna implícita de les intencions de l’Administració de Donald Trump, que pretén desmuntar part de l’edifici regulatori aprovat pel seu predecessor per estimular l’economia.

«Els estudis suggereixen que el gruix de les reformes que vam posar en marxa l’han fet substancialment més segur sense limitar excessivament el crèdit disponible o el creixement econòmic», va dir la presidenta de la Reserva Federal nord-americana. «Qualsevol ajust que es faci en el marc regulatori hauria de ser modest». Les 19 pàgines del seu discurs es van centrar gairebé exclusivament en l’anàlisi de la regulació bancària i la salut del sistema. No hi va haver referències als plans que alberga la Fed respecte als tipus d’interès, una omissió que els analistes han interpretat com un senyal  que probablement no hi haurà noves pujades de tipus fins que finalitzi l’any.

CONTROL DE LES ENTITATS

Yellen no és l’única funcionària de la FED que s’ha pronunciat respecte als desitjos de Trump i diversos pesos pesants de la banca, com el conseller delegat de JP Morgan, Jamie Dimon, per posar-li mà a la Dodd-Frank Act, la reforma aprovada fa uns anys pel Congrés per reforçar la capitalització de les entitats financeres, sotmetre-les a estrictes controls i reduir els seus marges per especular amb els diners dels seus clients. En una recent entrevista amb el Financial Times, el número dos de la Fed, Stanley Fisher, va parlar del mateix assumpte en termes més alarmistes.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«Des del 1930, van passar gairebé 80 anys perquè tinguéssim una altra crisi financera d’aquesta magnitud. I ara, després de 10 anys, tothom vol tornar a l’estatus quo anterior a la gran crisi», va dir Fisher. «Per mi seria extremadament perillós i miop».

Draghi tampoc va entrar a desgranar els plans del Banc Central Europeu en matèria de política monetària. A diferència de la Fed, l’entitat amb seu a Frankfurt encara manté els estímuls per donar impuls a l’economia del continent, que ja comença a prendre altura. En el seu discurs, l’italià va afirmar que la «recuperació global s’està reforçant», particularment als EUA, mentre que a Europa es troba «en una fase més inicial». Draghi va parlar de la necessitat d’incrementar la productivitat per donar empenta al creixement en les economies avançades, afectades per l’envelliment demogràfic i els costos que comporta per a les arques estatals.