ESTRATÈGIA SINDICAL

CCOO i UGT fixen la seva estratègia per a la tardor amb l'objectiu de recuperar rendes

Les concessions públiques a les empreses multiserveis trenquen a la baixa les condicions laborals dels convenis sectorials

La manifestació del Primer de Maig, a Barcelona.

La manifestació del Primer de Maig, a Barcelona. / ANDREU DALMAU (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Mercedes Jansa / Madrid

Aquest estiu no hi ha hagut pau social i la tardor també es preveu moguda. "Serà un reflex del que ha passat a l'estiu", ha dit a aquest diari el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. "No hi ha més conflictivitat perquè sí, la situació és molt complicada", postil·la Mercedes González, secretària d'Acció Sindical de CCOO. La vaga dels treballadors de la seguretat privada de l'aeroport del Prat, de gran impacte social en plena campanya d'estiu, ha contribuït a fer pujar el termòmetre del malestar laboral i tornat al primer pla les precàries condicions de treball que han deixat les reformes aprovades amb la crisi.

Quan comenci el setembre, els sindicats majoritaris despleguaran una estratègia de mobilitzacions amb l'objectiu que s'incrementin els salaris i les pensions per "repartir la riquesa", en paraules d'Álvarez, i perquè "la recuperació reverteixi en la classe treballadora", diu González.

Les pensions i Aena obren el curs

Les marxes per reclamar pensions dignes ja tenen data, del 30 de setembre al 9 d'octubre. Prosseguiran durant l'últim trimestre, en paral·lel al debat dels Pressupostos Generals de l'Estat. S'hi uniran les mobilitzacions per la recuperació del salari dels empleats públics i dels sectors en què les adjudicacions privades hagin rebaixat els drets dels empleats, com permet la reforma laboral. També hi ha un calendari de vagues a AenaAena, que es veu afectada pel mateix problema de concessions que l'aeroport barceloní.  

CCOO i la UGT ho van advertir a la primavera: en cas que no hi hagués un acord marc salarial amb la CEOE per a aquest any i el vinent, la conflictivitat pujaria i seria sectorial. Una situació que per al Govern i les empreses suposa un desgast més gran que una vaga general.

El pacte salarial no ha sigut possible, encara que s'han seguit firmant convenis sectorials i d'empresa amb una pujada mitjana de l'1,33%. Aquest increment contrasta amb l'1,5% d'inflació al juliol i amb el 3% de creixement de l'economia previst pel Govern. La patronal és més optimista i eleva la previsió fins al 3,2%. No obstant, a la taula de negociació amb les centrals no va acceptar pujades per sobre del 2% i va rebutjar en rodó la clàusula de revisió salarial si els preus pugen més del previst.

"Si la CEOE hagués sigut hàbil, hauríem arribat a acords", afirma Álvarez. Ara l'objectiu és aconseguir un pacte per al 2018. La UGT i CCOO ja han fixat els mínims elements de l'estratègia conjunta de negociació amb la patronal. Res de deixar passar el temps. Tot al contrari: formar una taula de negociació real amb un temari definit, un calendari precís i uns interlocutors amb totes les atribucions.  

Salari mínim en conveni

Álvarez aporta el primer punt del temari: el salari mínim dels convenis ha de ser de 1.000 euros. "Suposaria un salt qualitatiu", diu el líder d'UGT, "i no generaria problemes de competitivitat". Els treballadors, coincideixen Álvarez i González, s'han de beneficiar de la bona marxa de l'economia i de les immillorables previsions de creixement. "No es pot permetre que hi hagi treballadors pobres amb un sistema de relacions laborals feudal i esclavitzat", afirma la dirigent de CCOO.

Notícies relacionades

El conflicte del Prat no només ha obert la polèmica sobre si la seguretat dels ciutadans pot estar en mans privades, sinó si els sous (entorn dels 800 euros per als treballadors amb menys antiguitat) són els adequats per a aquesta tasca. "Aquesta situació és la conseqüència directa de l'acció del Govern mitjançant la reforma laboral. És un model de precarització dels treballadors i que la gent no l'assumeixi sembla que molesta", apunta González.

Les empreses multiserveis

La reforma laboral va apostar per la negociació col·lectiva en les empreses i no en els sectors. El model va obrir la porta a les empreses multiserveis, que s'ocupen de coses tan variades com la seguretat dels aeroports, guarderies, neteja, salut o assistència a la dependència. Així "s'aprofiten", diuen les centrals, de les contractes públiques amb oferta molt baixes perquè "ajusten per les persones, pels costos laborals", assenyala González. 

La UGT proposa canvis en les adjudicacions públiques per evitar abusos

El cas del Prat ha tornat a l'actualitat les llacunes en la contractació del sector públic, que mou més del 15% del producte interior brut (PIB), segons la UGT, que reclama per als treballadors de les adjudicatàries els mateixos drets que els del sector en què prestin els seus serveis. Per evitar discriminacions i que el servei públic prestat no arribi als mínims exigibles, la UGT demana que la nova llei de contractes de l'Estat, que s'està tramitant al Senat, reguli obligatòriament que els contractes públics incorporin clàusules socials per a la selecció del contractista, l'adjudicació del contracte i l'execució del servei.