Hisenda xifra en 12.473 milions la rebaixa fiscal dels dos últims anys

La rebaixa dels impostos sobre la renda i sobre societats que el Govern de Mariano Rajoy va aplicar en el conjunt del 2015 i el 2016 va suposar una disminució d’ingressos de 12.473 milions d’euros, segons l’última estimació de l’Agència Tribu­tària.

    

A l’Informe Anual de Recaptació Tributària del 2016, publicat recentment, l’AEAT xifra en 5.984 milions l’impacte de la rebaixa fiscal el 2015 (0,55% del PIB) i en 6.489 milions més la «disminució d’ingressos» l’any següent (un altre 0,58% del PIB). «El balanç de 12.473 milions no és encara complet, perquè resten alguns conceptes amb influència, encara que de menys quantia, en la recaptació del 2017», s’admet al citat informe.

    

La minva recaptatòria de 12.473 milions correspon en gran part a la rebaixa de l’IRPF (9.300 milions); 3.009 milions més corresponen a l’impost de Societats, i uns altres 164 milions, al tribut sobre no residents.

    

L’impacte recaptatori de la reforma fiscal (12.473 milions en dos anys) és superior al que el Ministeri d’Hisenda havia previst en un inici per a la seva reforma (9.000 milions). Aquesta caiguda més forta dels ingressos explica en bona part que en aquests anys tampoc es poguessin complir les previsions d’ingressos incloses als Pressupostos de l’Estat i les dificultats per complir els objectius de dèficit, que van estar a punt de provocar una multa de la Comissió Europea.

MESURES D’ÚLTIMA HORA

El 2016, l’Estat va recaptar ingressos tributaris per 186.249 milions d’euros, amb un creixement del 2,3% respecte als 182.009 milions de l’any anterior. No obstant, aquests ingressos es van quedar molt per sota del que s’havia pressupostat (7.271 milions menys, el 3,8% per sota del previst), malgrat les mesures d’última hora que va haver d’improvisar Hisenda per recuperar el pagament fraccionat mínim de les grans empreses que van reportar a l’Agència Tributària un marge de 2.967 milions. Sense aquesta mesura d’última hora, el forat dels ingressos respecte al que s’havia pressupostat hauria superat els 10.200 milions d’euros.

    

En el seu favor, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sol argumentar que sense la rebaixa d’impostos adoptada per l’Executiu, la recaptació hauria sigut encara més baixa perquè no hauria existit l’impuls econòmic que, segons el seu parer, va introduir la reforma fiscal al reduir la tributació de famílies i empreses.

CANVIS NORMATIUS

A l’informe anual de recaptació, l’Agència Tributària resumeix l’impacte total sobre els ingressos del conjunt dels canvis normatius adoptats en els últims anys (no només la recent reforma fiscal de l’IRPF i de Societats). El 2012, el 2013 i el 2014, les decisions tributàries adoptades pel Govern es van traduir en una recaptació fiscal més alta d’11.237 milions en el primer any; 11.897 milions en el segon i 125 milions en el tercer (23.259 milions en total, sense comptar la decisió estatal d’apujar l’impost local sobre béns immobles del 2012).

    

El 2015, en canvi, el conjunt de les mesures tributàries va estalviar 7.846 milions als contribuents, i el 2016, 2.264 milions més (10.110 milions d’estalvi els dos últims anys).

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

    

Així, es podria arribar a la conclusió que les mesures adoptades en els dos últims anys corregeixen menys de la meitat de les pujades fiscals adoptades pel Govern de Rajoy en els tres primers anys de l’última legislatura.