CANVIS A LES RELACIONS ECONÒMIQUES

La Unió Europea accelera la negociació de pactes comercials

Després del Canadà i el Japó, els 28 volen tancar abans de final d'any acords amb Mèxic i el Mercosur

5
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez / Brussel·les

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca no només ha revolucionat la política nord-americana. La seva vena proteccionista ha alterat profundament les relacions comercials amb tercers països, però al mateix temps ha obert la porta perquè actors com Europa apostin per reforçar la seva agenda comercial per aprofitar al màxim el buit deixat per Washington. A l’acord polític tancat a principis de juliol amb el Japó sobre el nou pacte comercial, la Comissió Europea vol sumar aquest any més aliances amb els països del Mercosur i Mèxic.

    

«En els pròxims mesos es veuran molts més acords internacionals», assegura un alt càrrec europeu. «Tot l’espai que deixin enrere els nord-americans Europa l’ocuparà», augura. En els últims tres anys, Brussel·les ha tancat negociacions o ha començat a aplicar acords amb Singapur, Corea del Sud, l’Equador i el Vietnam. Després de set anys de converses i una recta final carregada de polèmica, la Unió Europea (UE) va aprovar a finals de l’any passat l’acord de lliure comerç amb el Canadà.

    

El 6 de juliol, només un dia abans de la cimera del G-20 a Alemanya i després de quatre anys de converses, la UE i el Japó van enviar un poderós senyal a Trump –que ha tret els EUA de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP) i ha aturat les negociacions del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP)– amb l’anunci d’un acord polític sobre un futur pacte de lliure comerç que abaratirà la importació de cotxes del país asiàtic a canvi d’una rebaixa d’aranzels per a la carn i els lactis europeus i un accés més gran a la contractació pública. «L’impuls polític és aquí. A Europa i a tot el món la gent comença a adonar-se del risc del creixent proteccionisme», va defensar fa unes setmanes la comissària de Comerç, Cecilia Malmström.

PRÒXIMA PARADA

Els negociadors europeus s’esforcen ara per teixir noves aliances al voltant d’unes altres dues prioritats per a Europa: Mèxic i el Mercosur. La UE i Mèxic ja disposen d’un acord global «que funciona» bé, segons asseguren fonts de l’Executiu comunitari. Però quan es va acordar, el bloc europeu comptava amb només 13 països membres, no hi havia euro i el mercat únic era molt més limitat. Així que el maig del 2016 es van obrir negociacions per modernitzar aquell pacte bilateral i integrar un capítol comercial més desenvolupat. 

    

La quarta ronda de xerrades es va acabar fa unes setmanes i encararan la pròxima etapa al setembre –del 25 al 29– amb una sensació generalitzada d’optimisme. «Hem aconseguit bons progressos en pràcticament totes les qüestions. Hem intercanviat ofertes sobre béns, serveis i licitacions públiques i creiem que això donarà un nou ímpetu i ens permetrà avançar cap a l’objectiu, que és concloure les negociacions a finals d’any», afegeix la mateixa font sobre un país que té la UE com el seu tercer soci comercial més potent després dels EUA i la Xina. 

    

Encara queden molts assumptes pendents. Des de la protecció de les inversions fins a l’accés de productes fins ara no liberalitzats com l’agricultura i la pesca, passant per la contractació pública, la corrupció i fins i tot la imminent negociació entre Mèxic, el Canadà i els EUA per renegociar el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), prevista per al 16 d’agost. «Sabem que implicarà recursos de la part de Mèxic, però confiem que podran participar en diverses carreres al mateix temps», asseguren.

GRAN OPORTUNITAT

El segon gran objectiu de la UE és aprofitar la conjuntura generada pels EUA per tancar un acord polític amb els països del Mercosur, l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai i Veneçuela, encara que el país de Nicolás Maduro no participa en les negociacions comercials. «Estem en un moment molt important de la política comercial i és necessari que els països facin un pas endavant», insisteix un alt càrrec europeu convençut que és possible tancar un acord abans que acabi l’any. «És un objectiu ambiciós però possible», sosté.

    

La UE i els països del Mercosur fa anys que negocien. Les converses han estat plenes d’alts i baixos i des del maig del 2016 viuen un nou moment després de la sortida d’escena de l’expresidenta argentina Cristina Fernández. La pròxima ronda de negociacions serà a principis d’octubre a Brasília i, encara que admeten que al final del procés no hi haurà plena liberalització en productes tan delicats com la carn, la UE creu que l’oferta serà atractiva. «Hi ha més voluntat, però encara no hi som», afegeixen.

Notícies relacionades

    

A diferència de Mèxic, la UE no disposa d’un marc que reguli les seves relacions amb els països del Mercosur, però això no significa que les seves relacions comercials no siguin importants. El bloc europeu és el primer soci comercial per al Mercosur, les exportacions europees a la regió van passar dels 21.000 milions el 2005 a les 46.000 el 2015, mentre que les exportacions del Mercosur van augmentar de 32.000 a 42.000 milions en el mateix període, essencialment alimentació, begudes, tabac, productes vegetals com la soja i el cafè, i la carn. La UE exporta maquinària, vehicles i peces, així com productes químics i farmacèutics, i va ser el principal inversor estranger en la regió amb 387.000 milions el 2014. 

Més de 40 pactes comercials en marxa 

Més de 30 milions de llocs de treball de la Unió Europea estan vinculats directament a la política comercial. O dit d’una altra manera, un de cada set llocs de treball depèn actualment del comerç. <br/>     La UE disposa de 36 acords bilaterals i regionals de comerç –in­closos els que s’apliquen provisionalment– que cobreixen 65 socis. A més a més, els Vint-i-vuit disposen de tres acords plurilaterals temàtics en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), set acords bilaterals que cobreixen 25 països i, aprovats però que encara no s’apliquen, 18 pactes bilaterals més en negociació –amb Singapur, el Japó i Mèxic, entre altres–, a més de dos acords plurilaterals i set més que són objecte de preparatius per actualitzar tractes ja existents.