Guindos afirma que Espanya podria sortir del procediment de dèficit excessiu aquest any

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, és optimista. Durant la seva compareixença al Congrés va afirmar ahir que Espanya «podria» sortir aquest mateix any del procediment de dèficit excessiu, el «braç correctiu» dels comptes públics al qual la té sotmesa la Comissió Europea des de l’abril del 2009. «Si aquest any el dèficit públic arribés al 3% del PIB, només una dècima per sota del nostre objectiu, Espanya en podria sortir aquest mateix any», va destacar. Guindos va sostenir que el PIB ha experimentat una «certa acceleració» el segon trimestre i va deixar obert que el creixement de l’any sigui més gran que el del 2016 (3,2%). L’última estimació del Govern, de fa unes setmanes, és del 3%, però segueix sent «prudent» i inferior a la del consens d’analistes (3,1%). Aquest creixement més gran donaria més marge per reduir el dèficit. El desfasament dels comptes públics està per sobre del 3% des del 2008 i va arribar a un màxim de l’11% el 2009. Sortir del procediment de dèficit excessiu, ha recordat el ministre, donaria a l’Executiu «més marge de política fiscal».

  

 El país, això sí, seguiria sotmès al «braç preventiu» més suau de Brussel·les per l’elevat deute (un màxim històric del 100,4% del PIB al març, encara que el Govern assegura que tancarà l’exercici complint l’objectiu del 98,8%). Grècia va sortir fa uns dies del dèficit excessiu, de manera que només queden tres països sotmesos a la tutela comunitària (el Regne Unit, Espanya i França), enfront dels 24 del 2011.

  

 També va mantenir que «no hi ha cap inversor ni empresari racional que consideri que es produirà la independència» de Catalunya. A més a més, va assegurar que el Tresor seguirà actuant «com una mare» per recolzar els serveis públics a la comunitat.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

    

El ministre, així mateix, va destacar que les accions de Bankia han pujat gairebé un 7% des que va anunciar el seu pla d’absorció de la també nacionalitzada BMN. Aquesta revalorització de les accions, va subratllar, ha suposat que la participació de l’Estat en les entitats financeres valgui 600 milions d’euros més que abans d’anunciar la fusió.