El Govern promou denunciar Espanya per la tarifa elèctrica basca

L'Executiu català assessora les patronals perquè iniciïn un procediment davant la UE per ajudes d'Estat

zentauroepp38381711 gra110  barcelona  11 05 2017   el ministro de energ a  turi170726205231

zentauroepp38381711 gra110 barcelona 11 05 2017 el ministro de energ a turi170726205231 / QUIQUE GARCIA

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha iniciat una batalla contra la tarifa elèctrica que beneficia especialment les indústries basques, però ho farà des de la rereguarda. La Vicepresidència i Conselleria d’Economia considera que hi ha prou arguments per denunciar davant la Comissió Europea el Regne d’Espanya per ajudes d’Estat i s’ha ofert a les diferents patronals per assessorar-les i ajudar-les a iniciar el procediment davant les autoritats comunitàries.

La direcció de Promoció Econòmica, al capdavant de la qual hi ha Albert Castellanos, va elaborar un informe, a petició del Síndic de Greuges, en què es recomanava iniciar un procediment contra el tercer punt de l’acord pressupostari entre el PP i el PNB, ja que es tracta d’«una reducció que no està justificada en termes de costos» i que com a conseqüència suposarà més càrregues als Pressupostos de l’Estat del 2018 o un augment de tarifes per a la resta de consumidors. Es tracta, en tot cas, d’«un dret que no hauria de ser objecte de negociació política», en paraules del secretari d’Economia, Pere Aragonès.

Gràcies al canvi, desapareix la tarifa 6.1B de tensions entre 30 i 36 quilovolts (kV), en la qual estava la indústria basca; i passen a la nova 6.2 (de 30 a 72,5 kV), que suposarà una rebaixa del 43,3% respecte a la que tenen les empreses catalanes i d’altres autonomies (que segueix en el tram d’1 a 30 kV).

L’anterior conseller d’Empresa, Jordi Baiget, ja va reclamar per carta al ministre d’Energia, Álvaro Nadal,  que evités la discriminació. Aragonès afirma que, en l’actual clima polític, es veu difícil aconseguir un acord per solucionar el problema.

Economia conclou que és una ajuda d’Estat perquè tindrà impacte pressupostari que, segons Aragonès, el mateix ministre va estimar en 50 milions. Al seu torn és una mesura «selectiva, proporciona un avantatge econòmic, distorsiona la competència» i té «efectes en el comerç entre estats membres». L’informe del Govern recull el cas en què la Comissió Europea va considerar ajuda pública una tarifa baixa que el Govern italià va atorgar a tres empreses de l’illa de Sardenya. 

El Govern podia haver-se personat com a «part interessada», com va fer en la privatització d’Aena, i no ho descarta. Però ha optat per recolzar els afectats, com va fer amb la patronal Cecot, que va recórrer contra el magatzem Castor. En aquesta ocasió és aquesta patronal la que porta la veu cantant, però també Pimec, que estima que les firmes catalanes suportaran un sobrecost de 200 milions anuals. També han manifestat la seva protesta la Federació Empresarial del Metall, la Federació d’Organitzacions d’Empresaris de Girona, la Confederació de la Indústria Tèxtil i la Unió Patronal Metal·lúrgica.

    

Empreses afectades

Notícies relacionades

Segons l’informe, la mesura tarifària deixa fora dels avantatges de preu 3.277 empreses a Catalunya, «el 72% de les perjudicades», segons Castellanos. Però també 365 empreses d’Extremadura o 290 d’Aragó, entre altres. En canvi beneficia el 100% de les basques, el 100% de les navarreses, de les castellanolleoneses, de les càntabres i de les asturianes i el 37% de les andaluses.

La diferència de tensió per territoris respon a qüestions històriques d’electrificació. A Catalunya, amb la companyia Fecsa, es va fer amb 25 kV, mentre que al País Basc, amb Iberduero, es va fer amb 35 kV.