Anar al contingut

EFECTES DE LA RECUPERACIÓ DEL MERCAT

Barcelona encomana la seva bombolla del lloguer a l'àrea metropolitana

Pràcticament tots els municipis de la primera corona registren increments significatius de preus

La pressió alcista en poblacions com Sant Cugat ja expulsa ciutadans cap a altres municipis

Max Jiménez Botías

img01-es es

periodico

Qui esperva una altra cosa probablement s'equivocava, la bombolla de preus -no d'endeutament- en el mercat del lloguer a Barcelona s'ha acabat traslladant a la primera i fins i tot a la segona corona metropolitana. Les dades de preus de les rendes que registra l'Institut Català del Sòl (Incasòl), elaborades a partir dels contractes d'arres que es registren -és a dir a partir d'operacions reals- mostren que ja no queda cap municipi veí de Barcelona on els preus no creixin des del 2013, majoritàriament a un ritme de dos dígits. Encara que la pujada és més alta si es comptabilitzen només els dos últims anys. A mesura que la capital catalana ha anat arribant a un nivell de saturació de preus, perquè la demanda no els pot pagar, altres poblacions han agafat el relleu. 

Encara que en els últims cinc anys -des del punt més baix de la crisi fins a la situació actual- els preus mitjans del lloguer a Barcelona han augmentat el 19%, només en els exercici del 2015 i el 2016 l'increment ha sigut del 13%. Però als municipis més alcistes al marge de la capital, les pujades han sigut encara més altes. Sant Cugat del Vallès reflecteix un increment del 17% en cinc anys, però en els últims dos ha sigut del 14,6%, per sobre de Barcelona. Tiana, una població a prop del mar que captiva l'interès de la demanda, ha incrementat els preus un 12% des del fons de la crisi, però des del 2015 ho ha fet a un ritme molt més alt que el seu entorn: un 17,5%.

De fet, es comença a produir un fenomen que encaixa amb la idea d'alguns organismes que els preus del lloguer a Barcelona tendiran a estabilitzar-se mentre s'incrementen en altres poblacions. "En el primer trimestre del 2017 no han augmentat en relació amb els valors de l'últim trimestre del 2016", afirma Agustí Jover, economista de Promo Assessors Consultors i especialista en el mercat immobiliari. "Els preus del 2016 a Barcelona estan en el nivell màxim de pagament de la gent. El mercat no pot augmentar-los indefinidament", explica.

EXPORTADORA DE DEMANDA

Igualment, el poder adquisitiu de la demanda millora amb molta lentitud, i en la mesura que Barcelona no pot satisfer totes les butxaques, s'ha convertit en exportadora de demanda -ha expulsat- cap a altres municipis dels que busquen una vivenda de compra o lloguer. I no només cap als municipis més pròxims. "Terrassa ha incrementat la seva població i això es nota en el mercat de la vivenda, tant en el lloguer com en la compravenda", explica Emili Lázaro, soci de la immobiliària Vidal Gomà de Terrassa. A finals d'aquest any i el que ve, la ciutat incorporarà 500 noves vivendes en diferents promocions, algunes destinades al lloguer. "Ja hi ha petits inversors però també grans inversors especulatius que estan invertint a la ciutat animats per la reforma de la llei d'arrendaments urbans del PP que propicia l'especulació", afirma Joan Planas, secretari de la Cambra de la Propietat de Terrassa. Els experts del mercat ja han vist la dinàmica d'aquests fluxos i es preparen per aprofitar-la. 

Terrassa és una ciutat on els preus pugen més contingudament perquè en els anys del 'boom' van augmentar considerablement el parc. Però ara rep població, expel·lida des de Barcelona i des d'altres municipis pròxims. Sant Cugat, amb preus mitjans fins i tot superiors als de Barcelona, s'ha convertit en un municipi exportador i receptor a la vegada de demanda. El preu mitjà del lloguer (1.051 euros) és el més elevat de Catalunya, inclou lloguers pròxims als 3.000 euros en la franja alta i de 600 euros en la baixa. Però la població no té un parc de vivendes buides destinat al lloguer (a Barcelona és del 3%), que permeti esmorteir els ascensos. "Estem rebent població, però també és possible que estiguem expulsant gent cap a altres poblacions pròximes", explica Damià Calvet, responsable d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat i president de l'Incasòl.

INTERVENIR EN EL MERCAT

L'única alternativa que li queda al consistori és intervenir en el mercat per abaixar preus. "La nostra capacitat és limitada, tot i que comptem amb un parc social de 1.700 vivendes i estem incorporant noves promocions", comenta Calvet. Sant Cugat ha incorporant l'índex de preus del lloguer de la Generalitat, i assumeix subvencionar l'IBI als propietaris que lloguin per sota de l'indicador.

De fet, l'actuació pública sembla l'únic antídot contra la febre alcista de preus. Com a exemple hi ha Sant Just Desvern, una les poblacions on els preus han estat pujant més els últims anys, excepte en el primer trimestre del 2017, quan de forma insospitada han descendit dels 1.003 euros de preu mitjà als 721,3 euros. Una evolució que només s'explica per la sortida al mercat en el primer trimestre d'un paquet de 172 vivendes socials promogut per l'obra social de La Caixa a un preu d'entre 300 i 450 euros al mes. En un mercat en què surten uns 300 pisos a l'any aquesta incorporació provoca una distorsió en els preus mitjans. Ara bé, qui en el mercat lliure es proposi llogar una vivenda no tindrà fàcil trobar preus assequibles.

0 Comentaris