La UE defensa l'operació del Popular però no publicarà l'informe que va portar a la seva resolució

La presidenta de la Junta Única de Resolució, Elke Köning, no retrocedeix ni un mil·límetre. Davant la comissió d’afers econòmics de l’Eurocambra va insistir ahir que l’operació que va portar el 7 de juny a la resolució del Banco Popular «va ser un cas de manual», que ha demostrat l’efectivitat de la unió bancària, i que han complert exactament amb les regles. «No hi ha hagut contagi en els mercats, els dipositants i contribuents van quedar protegits i no hi ha preocupació per l’estabilitat financera», es va defensar.

El debat va ser tens, en alguns moments fins i tot agre, i va girar principalment al voltant de la liquidació del que va ser el sisè banc espanyol. «Segueix tenint algunes zones fosques. Vam veure una primera fase en què la junta de resolució va mostrar una elevada loquacitat, diria que irresponsable, i una altra de mutisme», va carregar el socialista Jonás Fernández, que va qualificar d’«imprudents» les declaracions d’Elke Köning a Bloomberg TV del 23 de maig, en què va admetre estar examinant el Banco Popular.

Segons alguns inversors afectats, l’endemà d’aquestes afirmacions, les accions de l’entitat van caure el 3,6% i un altre 18% addicional després que l’agència Reuters publiqués, citant fonts europees, que Elke Köning havia emès una alerta sobre el deteriorament del Banco Popular.

És a dir, que aquestes paraules haurien provocat la fuga de capital de l’entitat, que es va quedar sense liquiditat el 6 de juny, fet que va desencadenar el procés de resolució. «L’actuació de la junta va precipitar la crisi de liquiditat», va advertir també l’eurodiputada d’Izquierda Unida Paloma López.

FILTRACIONS I FUGA DE CAPITALS

«Hauran de plantejar-se qui va explicar aquesta història però no vaig ser jo», es va defensar l’alemanya. «En un moment vam haver de passar a l’acció i declarar la possible fallida del banc, però jo no he parlat amb ningú. La junta es pren la confidencialitat de les dades dels bancs molt seriosament», va assegurar marcant distàncies amb els que acusen la junta de resolució de ser la causant del ràpid deteriorament de la posició financera del banc.

Malgrat les crides reiterades, Köning es va tornar a negar a publicar l’informe d’avaluació provisional elaborat per Deloitte, i que va servir de base per determinar el valor de l’entitat venuda al Santander per un euro. La consultora va tenir en compte diversos escenaris a l’hora de determinar les necessitats de capital. En el més advers de tots va arribar a taxar les necessitats de l’entitat en 8.200 milions d’euros.

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Ahir es va negar a confirmar aquesta xifra i tampoc va admetre si en l’escenari positiu la taxació va ser de 1.500 milions. «Hi ha dos informes. Un sobre la situació comptable del banc i una segona valoració independent feta per una assessoria comptable», va explicar sobre un document del qual només va presentar una versió no confidencial. «De moment no publicarem l’informe de Deloitte perquè inclou molta informació confidencial», es va limitar a contestar després de ser interrogada per l’eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun.

Köning també va respondre a l’eurodiputat català Ramon Tremosa que no és la seva feina investigar si les autonomies i els municipis van treure dipòsits massivament els dies previs a la caiguda. Així mateix, va eludir entrar en el debat sobre els litigis que es preparen per compensar els accionistes i bonistes afectats. «Qui pensi que s’ha vist afectat pot recórrer als tribunals nacionals i si no davant el tribunal europeu. Nosaltres vam prendre una decisió i els nostres col·legues espanyols la van aplicar», va concloure.