comissió d'afers econòmics del Parlament Europeu

El BCE veu marge perquè la justícia espanyola investigui la retirada de fons públics del Popular

La presidenta del Mecanisme Únic de Resolució, Daniele Nouy, admet que coneixia des de fa temps els problemes de l'entitat

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

La presidenta del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), Daniele Nouy, veu «marge» perquè la justícia espanyola investigui la retirada massiva de dipòsits del Banco Popular per part de comunitats autònomes i ajuntaments en els dies previs a la seva liquidació el dia 7 de juny passat a la matinada. «No està en les meves prerrogatives, però hi ha marge perquè la justícia espanyola investigui aquests moviments, per veure si hi ha hagut trànsit d’informació i veure si algunes instàncies han intentat protegir-se millor que els petits dipositants», va explicar durant una audiència pública davant la comissió d’afers econòmics del Parlament Europeu en què va defensar l’actuació del Banc Central Europeu, que no va cometre, segons el seu parer, cap error.

Pràcticament, totes les preguntes que va rebre Nouy durant l’hora i mitja llarga de debat es van concentrar en la liquidació del Banco Popular, sota les noves regles creades per la unió bancària per evitar que siguin els contribuents els que paguin els plats trencats. «Si alguns dipositants més forts van poder fer reintegraments abans que els altres… Jo no soc policia i no puc dir res en aquest sentit. És una qüestió perquè la investigui l’autoritat del mercat o la justícia espanyola» i «són ells els que haurien de prendre mesures en cas que se n’hagués de prendre alguna», es va limitar a assenyalar després de ser interrogada sobre aquesta qüestió pels eurodiputats Ramón Tremosa (PdCAT) i Miguel Urbán (Podem).

MÉS QUE LIQUIDITAT

Nouy va defensar l’actuació del MUS que dirigeix i va explicar que els problemes que van obligar el BCE a declarar el banc en fallida o en risc de fallida no eren únicament de liquiditat, sinó més aviat estructurals. «La liquiditat és l’últim pas de la malaltia. Això no va ser només una qüestió de liquiditat», va insistir davant els eurodiputats, i va recordar que «a vegades correm el risc que el banc pugui desaparèixer perquè el consell d’administració no pren les decisions quan s’han de prendre».

Malgrat aquesta contundent advertència, Nouy va eludir entrar a valorar si hi havien problemes de solvència o ocultació de balanços, tal com li va requerir l’eurodiputat socialista Jonás Fernández, que es va quedar també sense resposta sobre la petició de transparència al voltant de l’informe elaborat per la consultora Deloitte que va desencadenar la resolució i que xifrava entre 2.000 i 8.000 milions el forat del Popular. «Hi ha moltes preguntes que violarien la confidencialitat. No puc respondre sobre la liquiditat», es va justificar Nouy.

MESOS SOTA LA LUPA

Igual que el BCE o la Comissió Europea, la responsable del mecanisme va qualificar d’«èxit» aquesta primera liquidació bancària perquè no es va utilitzar diner públic i l’entitat, comprada per un euro pel Santander, va poder obrir les seves portes amb normalitat l’endemà. No obstant, va augurar «molts litigis» per les pèrdues ocasionades als accionistes i als que tenien deute subordinat, un instrument perillós sobre el qual el comprador ha d’estar alerta, segons la presidenta del MUS. 

Nouy va explicar que a Frank-furt coneixien des de feia temps els problemes que tenia el banc que dirigia Emilio Saracho i tenien sota la lupa l’entitat, que va aprovar els últims tests d’estrès, encara que va obtenir el tercer pitjor resultat en l’examen. No només això, van enviar inspectors 'in situ' a Espanya i van obligar el Popular a fer provisions de «milers i milers de milions» en el moment en què el BCE va assumir la supervisió bancària de les grans entitats de l’Eurozona, però va insistir que «no veiem què podríem haver fet de forma diferent».

ERRORS DE SUPERVISIÓ

Notícies relacionades

«Ens semblava raonable pensar que el pitjor ja havia passat i que el guió més obscur per a Espanya no era tan obscur, perquè el pitjor ja havia passat. Això va contribuir a reduir l’impacte de la prova d’estrès», va replicar recordant que no és el MUS el que realitza els tests d’estrès sinó l’Autoritat Bancària Europea (EBA en les sigla en anglès).

Pel que fa a possibles errors de supervisió, el president de la comissió d’afers econòmics de l’Eurocambra, Roberto Gualtieri, va instar la presidenta del consell supervisor a assumir que hi havia hagut deficiències en aquesta primera liquidació. Nouy va prometre fer una anàlisi 'post mortem' del que havia passat, però va insistir que, segons la seva opinió, el que s’havia produït era «un encadenament de circumstàncies que van portar el banc fins al punt en què ja no era viable».