Anar al contingut

Patrocina:

FIRA DE BARCELONA

Relleu difícil en el motor econòmic català

La substitució de Bonet en la presidència de la Fira s'ajornarà

El canvi de la majoria del consell allarga les negociacions

Olga Grau Salvador Sabrià

lpedragosa38402290 automobile170512201549

periodico

El relleu de Josep Lluís Bonet en la presidència del consell d’administració de Fira de Barcelona està sent més lent i complicat del que s’esperava. La institució afronta el canvi de la presidència i la renovació de més de la meitat dels nou membres del seu consell en un moment d’equilibris polítics delicats que requereixen consens entre les institucions patrones de l’entitat: la Cambra de Comerç de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
    

En la primera no hi ha hagut pràcticament canvis des que la presideix Miquel Valls, és a dir, des del 2002. Però en les dues institucions de la plaça de Sant Jaume s’han produït modificacions significatives: a la Generalitat, cap a una política independentista; i a l’ajuntament, amb l’entrada d’una força inèdita en el poder fins fa dos anys, amb Ada Colau al capdavant.
 

DESCARTATS

Alguns empresaris reclamen que el perfil de la presidència no només reuneixi el consens institucional per garantir l’impuls d’aquest motor econòmic català, sinó que permeti que Fira no es polititzi. Són els que han criticat més la possibilitat que l’empresari Miquel Martí, president de Moventia i membre del lobby empresarial Femcat, sigui presentat com a candidat a la presidència per part de la cambra. I, de fet, ha deixat de sonar com a possible relleu de Bonet.
    

La principal excusa per descartar-lo seria el fet que Martí aspira a aconseguir el contracte del servei de Bicing de la ciutat de Barcelona, després de guanyar el contracte de París per un volum de 400 milions d’euros, cosa que pot generar un conflicte d’interessos, ja que la Fira està participada per l’ajuntament. 
    

Martí era l’opció per la qual apostava Miquel Valls, el president de la Cambra de Comerç. Mai ho ha reconegut oficialment, però tampoc ho ha negat. La cambra té la responsabilitat de realitzar la primera proposta, tant del candidat a president com dels altres càrrecs al consell que es renoven. 
    

No obstant, aquesta candidatura va rebre des del primer moment crítiques de sectors empresarials que la van considerar massa pròxima a posicions sobiranistes, perfil oposat al de Bonet, que sempre s’ha posicionat en contra del procés independentista català i presideix la Cambra d’Espanya. Paradoxalment, Bonet sempre ha considerat Martí un bon candidat i ha recordat que ell mateix mai ha defensat les seves idees polítiques des de la seva butaca de president del consell d’administració de Fira.
    

El consell general de Fira es reuneix dues vegades a l’any i aprova els nomenaments de consellers i president. Té la seva primera cita anual la primera quinzena de juliol. La proposta de la cambra hauria d’haver-se anunciat prèviament en el ple d’aquesta institució. Les negociacions a tres bandes haurien d’estar a punt en unes tres setmanes, o quedaran ajornades fins al desembre. En aquest cas, la sortida seria prorrogar Bonet fins llavors. Això permetria portar a terme les negociacions amb més calma i amb un panorama polític més clar. 
    

Una altra possibilitat que s’estudia és la de l’empresari Pedro Fontana, president del grup francès Áreas, que ja és conseller però que té l’inconvenient que només li queden dos anys de mandat. Seria una solució també provisional, però que permetria rodar-se al relleu que sortiria de les noves incorporacions.

MÉS DONES

Des de l’Ajuntament de Barcelona, a més a més, s’aposta per aprofitar la renovació de la Fira per incorporar-hi representants de la nova economia, sobretot de l’àmbit digital, i ampliar també el nombre de dones. Entre les candidates hi hauria Helena Guardans i Inma Amat. 
     

Sobre la taula hi ha dues possibilitats: si s’opta per algú que ja estigui al consell, el consens apunta a Pedro Fontana; si s’opta perquè la presidència l’ocupi un nou membre, com va passar quan es va incorporar Bonet, s’hauria de buscar un empresari o empresària que pogués reunir el consens polític. La decisió no està resultant fàcil i el temps ­s’esgota. 

0 Comentaris
cargando