Anticorrupció demana cinc anys per a Rato per estafa als inversors a Bankia

El fiscal eximeix l'exvicepresident i els exdirigents del banc del delicte de falsedat comptable

 

  / JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita cinc anys de presó per a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato, per estafa als inversors en la sortida a borsa de l'entitat, encara que l'eximeix del delicte de falsedat comptable que li atribueix el jutge instructor, Fernando Andreu.

El que és fonamental, segons l'escrit d'Anticorrupció, és que, durant la sortida a borsa, el juliol del 2011, "es va ocultar" als inversors que el negoci ordinari bancari i parabancari de Bankia, heretat de les caixes, no era viable en un entorn de crisi sense rebre ajudes, per això els atribueix el delicte d'estafa a l'inversor.

Aquesta ocultació l'haurien realitzat de forma "conscient" Rato i la resta d'acusats per la Fiscalia, amb l'objectiu d'obtenir "de totes totes" els fons necessaris per cobrir les exigències de capital requerides, i que es va traduir en el perjudici patrimonial ocasionat als accionistes de la sortida a borsa.

El fiscal atribueix aquest mateix delicte a l'exvicepresident José Luis Olivas, per a qui demana quatre anys de presó, a l'exconseller José Manuel Fernández Norniella (per a qui demana tres anys) i a l'ex conseller delegat Francisco Verdú (sol·licita dos anys i set mesos), i exonera els altres 28 imputats pel jutge, entre ells el soci auditor de Deloitte Francisco Celma; per a tots quatre demana una multa de 60.000 euros.

També sol·licita que declarin com a testimonis l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, la resta de tècnics de l'organisme que van declarar durant la instrucció i l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri.

La fiscalia demana que s'arxivi la causa, no només contra els altres 28 acusats pel jutge, sinó també sobre BFA-Bankia, ja que el seu comportament acredita "el compromís dels seus dirigents amb una cultura empresarial ètica", sense perjudici de la responsabilitat civil que li pogués correspondre.

Segons el relat del fiscal Alejandro Luzón, el fullet de la sortida a borsa era "incomplet" per l'absència d'uns comptes anuals de Bankia, i "deficient, perquè no reflectia de manera adequada la imatge fidel del patrimoni de l'entitat".

En aquest sentit, assegura que el document que es va entregar als que van acudir a l'operació "arrossegava controvertits criteris comptables" adquirits prèviament per algunes de les set caixes d'estalvis que van integrar Bankia, entre elles Caja Madrid i Bancaixa, que van protagonitzar les grans crítiques en els informes aportats a la causa pels pèrits judicials.

Anticorrupció, que no acusa cap dels processats del delicte de falsedat comptable, matisa que els comptes del grup BFA-Bankia no es poden qualificar "materialment de falsos en la mesura que no vulneraven la normativa llavors vigent i van complir amb les exigències del regulador", el qual va arribar a autoritzar "expressament" algunes decisions que "no van contribuir que la imatge lluís adequadament".

D'aquesta manera, considera que el principal problema del grup no era el "forçat acomodament" a una "elàstica" normativa, sinó la rendibilitat, al tractar-se d'un grup amb actius "poc rendibles" i passius d'alt cost, que generava "pèrdues recurrents molt importants".

Amb el suport dels inversors majoristes, a qui Bankia va atraure mitjançant el refinançament de crèdits, sosté la fiscalia, es va aconseguir tirar endavant una operació en la qual els minoristes van assumir un risc "extraordinàriament superior" al que comporta sempre un moviment borsari, "per una informació que no els advertia dels riscos al recer d'una fictícia aparença de credibilitat i solvència".

Les advertències del fullet, considera el fiscal, estaven més pensades per protegir l'emissor davant eventuals futures reclamacions que l'inversor, "especialment el minorista", incapaç d'assumir una llista de riscos així, "alguns d'enorme complexitat", cosa que va acabar dibuixant un risc "remot" i inconcret.

Notícies relacionades

Sobre la rebaixa del preu inicial de les accions fins als 3,75 euros, segons Luzón, a més d'evidenciar els deterioraments que "no lluïen plenament" en la comptabilitat, va determinar "automàticament" la inviabilitat i insolvència de BFA.

En aquest sentit, insisteix que el descompte del 74% portava implícit "el que es volia evitar", és a dir, l'incompliment per part de l'entitat del coeficient de solvència, circumstància que va determinar que a penes mesos després el FROB entrés en el capital de Bankia.