EVOLUCIÓ DEL MERCAT FINANCER

Els tres grans bancs ja controlen més del 60% del mercat espanyol

El Santander es converteix en el primer banc d'empreses i CaixaBank domina el mercat de particulars

jgblanco38776585 madrid 07 06 2017 banco santander  rueda de prensa de ana bo170607122551

jgblanco38776585 madrid 07 06 2017 banco santander rueda de prensa de ana bo170607122551 / JUAN MANUEL PRATS

4
Es llegeix en minuts
MAXJIMÉNEZ BOTÍAS / BARCELONA

La imparable carrera del volum

Proporcionalment, el que més ha crescut ha sigut el Banc Sabadell, que ha duplicat el seu volum fins als 166.745 milions d’euros. El Sabadell ha incorporat el Banco Gallego, el Guipuzcoano, la CAM i Caixa Penedès.

Amb la integració del Banco Popular al Santander, una gran part del mercat financer a Espanya està en mans de cinc entitats. Aquestes arriben a sumar entre el 80% i el 90% de l’activitat bancària espanyola. I aquest nivell de concentració pot ser que resulti més alarmant –vist des de la perspectiva dels consumidors– si s’observa que les tres grans entitats del sector, Santander (Popular), CaixaBank i BBVA, concentren entre el 60% i el 70% del crèdit i els dipòsits de particulars i de petites i mitjanes empreses. El sistema tribancari –alguns analistes consideren que es podria parlar de quadribancari– sembla una realitat menys llunyana.

    

La dinàmica del sector es mou en aquesta direcció –menys bancs i més grans– i, per descomptat, genera algunes incògnites. La diputada de Podem Carolina Bescansa ho va expressar al passadís del Congrés dels Diputats aquest dijous després de conèixer-se l’operació del Popular de la manera següent: «Estem analitzant aquesta operació amb preocupació pel que significa de concentració de la banca espanyola en mans de molt poca gent». Es tracta d’una situació que no pot sorprendre gaire, perquè s’ha anat albirant des de lluny, ja que no són pocs els avisos que hi ha hagut al voltant del fet que el 2017 seria un any de noves fusions bancàries, que se sumarien al ja prou intens procés de concentració que s’ha produït.

    

La precipitada presa del Popular representa la corporeïtat de les anàlisis. A més a més, quan el president del Banc Central Europeu ha estat dient que hi havia massa bancs a Europa aquest no era un missatge que es pogués menysprear. Al mínim indici de problemes, a l’autoritat bancària europea no li ha tremolat el pols a l’hora de buscar una dràstica solució que abunda en la concentració bancària. 

    

La conseqüència immediata pel que fa al mapa financer espanyol suposa un canvi en la posició dels contendents. El Banco Santander, el primer banc espanyol al món, es col·loca al primer lloc del mercat intern, pel que fa a actius, però també en l’activitat d’empresa. Per cert, la més desitjada en el sector, ja que els marges són, en principi, més amplis que els de l’activitat de particulars, on CaixaBank no ha perdut, de moment, la primera posició dins del mercat. 

MAPA BANCARI

Precisament, afirma un directiu d’una entitat financera, el canvi de posicions en el mercat pot tenir un efecte sobre el mapa corporatiu espanyol: «Hi ha contendents, com Unicaja, Liberbank i Ibercaja, que apareixen com a absorbibles, però també s’identifiquen com a objectiu entitats de més volum, com el Sabadell». Aconseguir una posició millor en el mercat per a BBVA o CaixaBank passaria per incorporar una o diverses d’aquestes entitats.

    

No es descarten altres opcions: «La integració de Bankia i Sabadell donaria lloc a un banc de gran volum», afegeix. La teoria pot ser que passi per aquí, però com en alguna ocasió ha afirmat Carlos Torres, conseller delegat del BBVA: «Un banc no es compra, es ven». És a dir, fa falta la disposició voluntària o necessària del banc absorbit perquè es produeixi una operació. 

PESCAR EN AIGÜES TÈRBOLES

Concretar operacions no és senzill. Però tampoc ho és aconseguir les sinergies que aporta una fusió. «¿És possible que els clients de Desigual, per posar un exemple, se sentin còmodes en l’estructura d’El Corte Inglés? Probablement no», planteja un directiu bancari. Tots els processos de concentració de la banca espanyola han deixat un reguitzell de clients descontents amb el canvi de cultura d’empresa. Malgrat l’homogeneïtzació, la forma d’actuar de les entitats és diferent, circumstància que ha aprofitat la competència per intentar robar clientela descontenta. La majoria de bancs preparen ara les seves estratègies per pescar en aigües tèrboles. 

TREBALLADORS I CLIENTS

Menys marques i més grans generen efectes negatius que no neguen ni els clients ni els treballadors. «Les condicions de les entitats financeres s’enduriran i pràcticament t’obligaran a treballar amb un sol banc», explica Juan Ignacio Sanz, professor de banca d’Esade. «La manera d’obtenir rendibilitat és augmentar la vinculació del client amb el banc, de manera que l’èxit passa per vendre el màxim nombre de productes a cada usuari», afegeix. 

    

Tot plegat sense comptar amb l’exclusió financera que impli-

ca el tancament d’oficines. La redundància de sucursals i la digitalització impliquen, des del punt de vista bancari, que «els usuaris marginals operin a través d’internet. Si ho fan a través de les oficines, no compensa perquè ocupen massa recursos», explica el responsable de banca minorista d’una entitat financera. És previsible que el nombre de poblacions sense oficines bancàries s’accentuarà.

Notícies relacionades

    

I per alstreballadors no només és  qüestió de pèrdua de llocs de treball. A més a més, als que es queden «se’ls exigirà un nivell d’eficàcia més elevat», afirma Sanz. «Si un empleat en costa un, però n’aporta quatre al banc, serà rendible. I li exigiran que ho sigui», afegeix.