CARLOS PUIGCERVER. EL JUTGE DE LES CLÀUSULES TERRA DE BARCELONA

"Les demandes dels primers dies superen les previsions"

El titular del Jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona reclama mitjans per atendre l'allau de reclamacions

cmontanyes38778676 puigcerver170607192715

cmontanyes38778676 puigcerver170607192715 / JUAN LUIS ROD

3
Es llegeix en minuts
MAX JIMÉNEZ BOTÍAS / BARCELONA

Carlos Puigcerver és el titular del Jutjat de Primera Instància número 50 de Barcelona i qui s’ha de fer càrrec de l’estructura judicial per atendre les demandes sobre condicions generals incloses en contractes financers amb garanties reals immobiliàries, el prestatari dels quals sigui una persona física. S’inclou en aquesta definició les clàusules terra, però també despeses de constitució d’hipoteca. Des del dia 1 de juny (el 3 i el 4 van ser cap de setmana, i el 5, festiu), li han sigut assignades 150 demandes relacionades amb el pla d’urgència que va redactar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel qual es van crear 54 jutjats a tot Espanya per atendre aquestes reclamacions.

«El ritme d’entrada de demandes dels primers dies supera les previsions que es van fer a l’assignar els jutjats per a clàusules terra», manifesta Puigcerver, que, fins al moment, només compta amb l’assignació d’una jutge en pràctiques, Marta Nadal, però que no disposa d’oficines ni de funcionaris tramitadors. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer unes previsions, d’acord amb el volum de demandes presentades durant el primer trimestre, de 900 demandes a l’any, fet que donava origen al nomenament d’un jutge de suport. 

Només en el cas de superar aquests xifres en uns 450 casos, es nomenaria un segon jutge suplent. «Les dades dels primers dies pot ser que no siguin significatives. L’allau pot venir la setmana que ve. Si les dades que ens han facilitat arriben a ser de la magnitud que es preveu, evidentment, la previsió de 900 demandes es queda curta», ha posat de manifest.

QÜESTIÓ DE MITJANS

Els expedients s’acumulen al seu despatx. Però més enllà de fer-los una ullada preliminar, encara no s’ha iniciat la tramitació. «La setmana que ve hem de veure si es poden habilitar les dependències de la planta tretzena d’aquest edifici (Ciutat de la Justícia), que és on hi ha espai per ubicar la unitat de suport», ha destacat.

Segons la seva opinió, no es tracta d’una qüestió de números. «El problema és l’escassetat de mitjans amb què es compta per atendre les demandes». Puigcerver considera apropiat que s’hagi optat per una solució d’especialització provincial (un jutjat per província). «La matèria ho mereix. Però el problema són els mitjans. Si són 10.000 demandes o 100.000 i no dotem de mitjans els jutjats provincials, es col·lapsaran». L’èxit o el fracàs d’aquesta solució dependrà dels compromisos de les administracions implicades. I en aquest sentit, s’apunta al Departament de Justícia de la Generalitat, que és qui ha d’aportar els mitjans adequats.

El jutjat número 50 és el que s’ocupa de la segona oportunitat, els concursos de creditors de les persones físiques. És la raó per la qual una part important de la seva activitat no són sentències, sinó resolucions relacionades amb aquests concursos. 

Amb tot això, el jutjat resol unes 230 sentències a l’any. Assumeix, per tant, que la càrrega de treball s’incrementarà amb les noves demandes. «En principi, jo no oblidaré les meves pròpies competències, la segona oportunitat de les persones, i això no es pot veure afectat per res. Això suposarà increment de càrrega de treball. Encara que espero que a través de les unitats que s’han de crear es pugui assumir tota aquesta feina». 

No obstant, precisa que «si un jutge, en lloc de resoldre 900 demandes, n’ha de resoldre 3.000, els terminis se n’aniran a tres anys i no a vuit mesos, com fins ara».

ENTITATS MENYS RECEPTIVES

Notícies relacionades

No hi ha un patró que permeti estandarditzar les demandes que s’han presentat, explica Puigcerver. Reconeix que entre les entitats a les quals més es reclama hi ha el Banco Popular (comprat ahir pel Santander), el Banc Sabadell i BBVA, però encara és aviat per saber quines entitats han sigut menys receptives a la negociació dels clients.

El jutge assumeix que les pautes establertes pels tribunals superiors s’hauran de seguir, però, així mateix, considera que es tracta de procediments en els quals serà estrany arribar a judici. «En el 80% dels casos el procediment s’haurà de resoldre en l’audiència prèvia», de manera que ni es requerirà la presència del demandant.