AJUSTOS EN EL SECTOR FINANCER

Catalunya és l'autonomia que ha patit més tancaments d'oficines bancàries

La comunitat té la xifra de sucursals del 1979 i la meitat de locals per habitant que el 2008

La banca espanyola ha realitzat un ajust del 38% però les autoritats li demanen més

lpedragosa34242845 banco bbva170331201208

lpedragosa34242845 banco bbva170331201208 / JOAN PUIG

4
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La bombolla immobiliària va portar la banca espanyola a un creixement desaforat d’oficines, que s’ha vist obligada a corregir durant la crisi. No obstant, l’ajust de la xarxa, i per tant també dels llocs de treball, no ha sigut homogeni. Catalunya és la comunitat que més sucursals ha perdut amb el consegüent perjudici per als clients, que cada vegada tenen més dificultats per trobar una oficina a prop, sobretot a les zones menys poblades. I el pitjor és que el procés no s’ha acabat: les autoritats espanyoles i internacionals segueixen empenyent els bancs a fer retallades addicionals.

    Espanya era el país del món amb més sucursals per cada 1.000 habitants abans de la crisi: 1,04 el 2007, al davant de Bulgària (0,88) i Islàndia (0,73), segons el Banc Mundial. El fort ajust realitzat pels bancs la va baixar al quart lloc (0,67) el 2015, superada per Colòmbia (2,5), l’Equador (0,75) i Mongòlia (0,7), però seguia molt per sobre de la resta de països europeus. I això a pesar d’haver realitzat una retallada del 38,3% des del màxim del tercer trimestre del 2008 fins a les 0,61 al tancament del 2016, segons l’Institut Nacional d’Estadística i el Banc d’Espanya.

DEBACLE DE LES ‘CAIXES’ / Catalunya ha patit la principal retallada: n’ha perdut la meitat (50%), des de les 1,1 sucursals per cada 1.000 habitants fins a les 0,55. Així, ha passat de ser la sisena comunitat amb més xarxa per atendre la població el 2008 a ser la quarta amb menys punts comercials a disposició del client, tan sols per darrere de les Canàries (0,45), Andalusia (0,54) i Madrid (0,55). La comunitat ha vist com tancaven 3.994 oficines en aquests vuit anys, fins a comptar amb 4.211, la xifra més baixa des del juny del 1979 i que suposa una retallada del 48,6% enfront del 2008. Gairebé un de cada quatre locals que van abaixar la persiana definitivament a Espanya durant aquests anys (el 22,8% de 17.475, fins a les 28.807, la cota més baixa des del mes de juny de l’any 1982) era de Catalunya.

    La principal raó és que era la comunitat que comptava amb més caixes abans de la crisi, 10, de les quals tan sols n’ha sobreviscut una, CaixaBank, mentre que la resta han sigut absorbides per aquesta entitat, el Sabadell i, sobretot, el BBVA. «En general, les comunitats autònomes on l’ajust a la xarxa ha sigut més gran es corresponen amb aquelles on s’han concentrat fusions entre caixes intervingudes i absorcions posteriors. I un exemple clar és Catalunya. L’Estat, a través del FROB, exigia un ajust de xarxa quan concedia ajudes i la Comissió Europea també imposava retallades», explica Joaquín Maudos, catedràtic d’economia de la Universitat de València i director adjunt de l’Ivie.

    La retallada, en canvi, no té relació amb el pes de l’economia catalana, que segueix sent la primera d’Espanya amb una participació en el PIB del 19% al tancament del 2016, ni amb la seva evolució, ja que va ser una de les sis que van aconseguir créixer entre el 2008 i el 2016 (l’1,39%, per darrere de les Balears, Madrid, el País Basc i Navarra) a pesar que el conjunt d’Espanya va perdre el 0,2%. Tampoc s’ha traslladat de forma directa a una caiguda més forta del crèdit: a Catalunya va baixar el 32,1%, però en nou comunitats més va tenir una evolució pitjor. En el que sí que es tradueix, a més d’en més inconvenients per als clients, és en l’ocupació. Prenent els 4,5 empleats per oficina del 2011, a la regió s’han perdut 17.748 llocs de treball a la banca, i això sense tenir en compte el tancament dels serveis centrals de les caixes desaparegudes.

Notícies relacionades

AJUST PENDENT / L’ajust no ha tocat fi. Des de fa gairebé dos anys, el Banc d’Espanya insta el sector en aquesta direcció, com també el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu (BCE), el president del qual, Mario Draghi, ha repetit el missatge fa uns dies a Madrid. «Òbviament, l’accés als serveis bancaris empitjorarà en els pròxims anys, però és necessària la clausura d’oficines per assegurar la viabilitat del sector. Per evitar l’exclusió financera de grups de ciutadans, les Administracions Públiques tenen un paper a complir, per començar assegurant que no hi hagi exclusió tecnològica que impedeixi l’accés a la banca on line», apunta l’acadèmic.

OFICINES PETITES / Amb dades del 2015 del BCE, Espanya comptava aquell any amb 1.493 habitants per oficina, enfront d’una mitjana de 2.170 a l’eurozona, de manera que segueix sent el país amb menys població per sucursal. «Si a més tenim en compte que som el segon país de la Unió Europea amb oficines més petites –tan sols sis empleats per oficina–, que l’eficiència no ha millorat i que la rendibilitat és reduïda, és necessari seguir ajustant la xarxa. Són lògiques les recomanacions del BCE i del Banc d’Espanya», argumenta Maudos.