Bankia és l'únic banc que informa de la devolució de les clàusules terra

Bankia ha abonat gairebé 170 milions d’euros als 34.000 clients que li han reclamat el que havia cobrat de més per les clàusules terra mitjançant el procediment exprés que va posar en marxa el 3 de febrer. Així ho va anunciar ahir l’entitat nacionalitzada, que s’ha convertit en l’única que ha rendit comptes públics sobre el procés. De la resta d’entitats no hi ha xifres oficials perquè el Consell de Ministres no va aprovar ahir la creació de la comissió de seguiment que recopilarà les dades i supervisarà el compliment del mecanisme extrajudicial creat pel Govern el gener passat.

    

L’Executiu va crear aquest mecanisme arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del desembre que va decretar la retroactivitat total en la devolució del que s’havia cobrat de més a través de clàusules terra nul·les, en contra del que havia dictaminat el Tribunal Suprem el maig del 2013. 

    

El sistema extrajudicial del Govern donava tres mesos a les entitats per respondre les reclamacions dels clients i, en cas de donar-los la raó, abonar-los els seus diners de forma gratuïta. 

CRÍTIQUES AL GOVERN

Bankia i la també nacionalitzada BMN són les úniques entitats que van decidir tornar-ho tot a tots els afectats. La majoria dels bancs han rebutjat la restitució dels diners de forma generalitzada: han sostingut que estudiaran cas per cas i han abocat un gran nombre d’afectats a presentar demandes judicials, precisament el que el Govern volia evitar amb el procediment extrajudicial. Aquestes entitats es neguen a oferir xifres, emparant-se en la comissió de seguiment. I són la part del lleó: s’estima que hi ha 1,5 milions d’afectats en total que podrien recuperar uns 3.700 milions.

    

L’associació de consumidors Adicae considera que aquesta comissió de seguiment és una «quimera buida» que no repara els abusos dels bancs als consumidors. 

    

Segons l’organització, que encara no coneix els detalls del decret (ha d’aparèixer avui al BOE), es tracta d’un mecanisme que denota «no només un monumental fracàs» del Ministeri d’Economia en la defensa dels consumidors, sinó «el seu propi caràcter enganyós i de protecció del sector bancari».

    

La saturació dels jutjats sembla inevitable, tot i que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat l’especialització de 54 jutjats de primera instància –un per província a la Península i un en cadascuna de les principals illes dels arxipèlags canari i balear–, que a partir del pròxim 1 de juny s’encarregaran, de manera exclusiva, dels ­litigis. 

NECESSITATS

El CGPJ matisa que aquesta xifra podrà augmentar-se en funció de les necessitats que es vagin detectant. El Consell General de l’Advocacia considera que la mesura farà el procés més costós per als ciutadans i el sindicat de treballadors de la justícia ha advertit que no hi ha mitjans humans suficients.

    

Bankia calculava que hauria de tornar els diners a 60.000 clients (en van quedar excloses empreses i alts directius del banc), en metàl·lic o mitjançant una amortització en la hipoteca, de manera que va reservar 200 milions d’euros. Segons les seves estimacions, la xifra final serà inferior, ja que hi ha clients que no reclamen, i en qualsevol cas li permetrà estalviar uns 100 milions en costes judicials que hauria d’assumir si els casos arribaven als tribunals i, com és previsible, era condemnada (fins a aprovar la devolució havia perdut el 90% de les sentències). 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

    

Els clients només havien d’anar a una sucursal, on se’ls entregava una plantilla de sol·licitud en què, en la majoria dels casos, estava calculat l’import a tornar. Una vegada analitzat que el client formava part del col·lectiu emparat per aquest procés, se li tornaven els diners més l’interès legal. El banc ha recordat que va eliminar les clàusules terra el 2015 i ha destacat que el seu mecanisme «permetia estalviar temps i diners en procediments judicials».