Arquitectura muscular

Per entendre’ns, se la pot anomenar «arquitectura muscular» perquè, com el cos humà, pot allargar i comprimir els seus músculs. Però en realitat, Jordi Truco, l’arquitecte que juntament amb Sylvia Felipe ha desenvolupat la idea, prefereix dir-ne «arquitectura biomimètica». No és una casualitat que la Universitat de Redding (Califòrnia) hagi assumit el concepte en el seu programa educatiu. «Parlar d’arquitectura muscular a vegades ajuda a entendre quin és el concepte, però prefereixo anomenar-la biomimètica perquè descriu millor com aquests edificis s’adapten a l’entorn en què estan situats, com ho pot fer una planta», explica Truco.

Encara que l’arquitectura biomimètica gairebé passa desapercebuda al petit estand que Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya) té en un extrem del Barcelona Building Construmat, és probablement una de les novetats més significatives del saló de la construcció que se celebra al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona. Potser la modesta aparença es deu al fet que el sistema arquitectònic no ha arribat encara a la seva fase industrial, tot i que està molt a prop.

Performa Architecture és el nom de la start-up amb què es pretén que el sistema entri en el mercat per potenciar els seus usos arquitectònics. «Plantejarem alternatives per a edificis que requereixin un sistema de façana, de coberta o envoltant amb geometries complexes», explica Truco. Els dos arquitectes i l’empresa Eurocont participen en la start-up, a la qual és possible que s’hi sumi Eurecat si les negociacions prosperen. Al capdavall, el centre tecnològic ha participat de forma decisiva en el desenvolupament de la tecnologia hypermembrane: «El sistema de construcció per a estructures autoportants de forma lliure i adaptable a l’arquitectura, basat en materials compòsits, inspirats en la naturalesa, que pot imitar la composició del tronc d’un arbre», explica Agustín Chico, responsable del projecte a Eurecat.

Anys de treball

En tot cas, la presència pot ser modesta però no irrellevant. La tecnologia constructiva de què parlem –potser una nova forma d’arquitectura– arriba al saló precedida d’anys de treball. El seu origen va ser el projecte de tesi del final d’un màster a l’Architectural Association, en què s’estudia la relació entre l’arquitectura i els sistemes biològics. Però després s’ha desenvolupat durant cinc anys en dos projectes europeus FP7, amb la participació de diferents empreses catalanes, europees i centres tecnològics.

Notícies relacionades

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La crisi climàtica amenaça la salut del 70% de treballadors

La clau del sistema és la capacitat per controlar la deformació dels materials. Disposa d’un software que modela aquestes deformacions i que determina si són estructuralment estables en totes les seves possibilitats.

Es necessiten components que permeten establir les deformacions i les tensions internes dels materials (compòsits) que suporten les tensions necessàries per generar una geometria complexa i mòbil. «Podem fer que un edifici canviï de forma, que s’orienti al sol. Podem fer que s’obri per deixar pas a l’aire. I en aquest moment estem enumerant els usos que pot arribar a tenir», descriu Truco.