La banca aboca els afectats de les clàusules terra als jutjats

La majoria de les entitats només ha arribat a pactes extrajudicials puntuals amb els seus clients

Els advocats rebutgen crear un sol jutjat per província per a aquests casos com preveu el CGPJ

3
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / M. JIMÉNEZ BOTÍAS / MADRID / BARCELONA

El mecanisme extrajudicial creat pel Govern perquè els bancs i els seus 1,5 milions de clients afectats per les clàusules terra de les hipoteques arribessin a acords per a la devolució del que s’havia cobrat de més no aconseguirà el seu objectiu d’evitar que els jutjats s’omplin de demandes. Així ho asseguren les associacions de consumidors, advocats, empleats de la justícia i, en privat, ho admet el sector financer mateix, que majoritàriament continua defensant que les seves clàusules eren transparents i legals.

Ahir es va complir el termini de tres mesos perquè els clients presentessin les seves reclamacions a les quals han de donar resposta els bancs, de manera que les pròximes setmanes s’espera una allau de reclamacions davant els tribunals.

Sobrecost per als ciutadans

El Consell General del Poder Judicial va proposar al febrer al Ministeri de Justícia (es requereix el seu informe favorable) i a les comunitats autònomes (han de ser consultades) dedicar un jutjat per província per tramitar les causes, una mesura que ha d’entrar en vigor l’1 de juny. El Consell General de l’Advocacia s’ha oposat a la seva creació. Argumenta que provocaran un sobrecost als ciutadans, que hauran de destinar recursos econòmics als «necessaris i, de vegades, dificultosos desplaçaments per pel procediment judicial».

No hi ha xifres oficials de reclamacions, ja que l’Executiu encara no ha aprovat la creació de la comissió de seguiment que va prometre, però s’estima que una part majoritària dels afectats ha demanat la devolució. No obstant, només les nacionalitzades Bankia i BMN es van comprometre a tornar tot el que havien cobrat de més a tots els seus clients.

La resta d’entitats va advertir que estudiaria cas per cas i que només reemborsaria els diners quan estimi que l’afectat té raó al defensar que la clàusula es va incloure en el seu contracte d’una manera poc transparent. «En la majoria dels casos, els bancs decideixen que no tornen els diners, per la qual cosa estan obligant els afectats a recórrer als tribunals», afirma Rosa Delgado, advocada de Voy a Defenderte, que representa un bon nombre de persones que tenen hipoteques amb límit.

El mateix Govern va assumir a principis de mes que els bancs no tornaran els diners a tots els afectats. Així, en una resposta parlamentària, va apuntar que el sector tornarà uns 3.700 milions d’euros (1.600 milions per l’eliminació de les clàusules abusives a partir del 9 de maig del 2013 i 2.100 milions per l’eliminació des de la firma del contracte fins a aquesta data).

Es tracta de la quantitat estimada per les pròpies entitats en funció de la seva experiència històrica de reclamacions i el perfil de la seva cartera d’hipoteques. El Banc d’Espanya va calcular en un primer moment que l’eliminació de totes les clàusules tindria un impacte d’entre 5.000 i 7.500 milions d’euros, si bé després va rebaixar aquesta estimació a una mica més de 4.000 milions d’euros.

Notícies relacionades

DISCREPÀNCIES EN LA JUSTÍCIA / El Sindicat de Treballadors de l’Administració de Justícia (STAJ) va advertir divendres passat que s’acosta un «col·lapse absolut» als jutjats davant l’«allau» de reclamacions que preveu que hi haurà d’aquí a menys de dues setmanes. L’organització va criticar la «falta d’interès polític en la dotació de personal» per afrontar aquesta situació.

També els advocats vaticinen aquesta situació: «Serà impossible que els jutjats puguin donar l’abast amb les demandes i tampoc la fórmula d’un jutjat especialitzat per província sembla que sigui la solució», afirma Delgado. «Per descomptat és la fórmula que interessa als bancs, en la qual els casos es poden demorar anys», afegeix.