L'Eurogrup fracassa en el seu intent de desbloquejar l'ajuda del rescat a Grècia

Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona i l'FMI no aconsegueixen posar-se d'acord sobre les mesures d'alleujament del deute

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES

L'última vegada en què Grècia es va trobar al caire de l'abisme, sota l'amenaça fins i tot d'expulsió de l'euro si no accedia a retallades draconianes, va ser el juliol del 2015. Gairebé dos anys després, i amb tres rescats a l'esquena, el país torna a estar a la corda fluixa. Atenes no ha tingut més remei que adoptar una nova bateria de mesures per valor de més de 4.000 milions, però el gest ha sigut insuficient per aconseguir el desemborsament d'un nou tram d'ajuda del tercer rescat i per sumar al programa el Fons Monetari Internacional.

“Crec que hi estem molt a prop, però avui no ho hem aconseguit”, ha explicat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, després de vuit hores de reunió. “La conclusió de la segona revisió (del tercer rescat) està molt a prop. És qüestió que les institucions facin les últimes verificacions i això obrirà la porta a nous desemborsaments”, ha afegit, i ha valorat positivament les mesures aprovades per Grècia en les últimes setmanes.

El Parlament grec va donar dijous passat via lliure a una bateria de 140 mesures prèvies a canvi d'un nou tram d'ajuda del tercer rescat de 86.000 milions d'euros. Un paquet “de compromisos considerable”, segons ha admès el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, que les autoritats gregues ja han començat a implementar. “104 de les 140 mesures es poden considerar completades i avui aquest nombre ha pujat a 115. Les autoritats gregues han assumit la seva responsabilitat i Grècia ha fet progressos molt importants”, ha explicat.

UNA ALTRA CITA, D'AQUÍ TRES SETMANES

“No hem arribat al final, però espero que d'aquí tres setmanes ho haurem aconseguit”, ha afegit sobre la possible aprovació de la segona revisió en la pròxima reunió de l'Eurogrup convocada per a mitjans de juny a Luxemburg. El gruix de la discussió d'aquest dilluns, no obstant, s'ha centrat en l'alleujament del deute i en la implicació de l'FMI en aquest tercer rescat. L'organisme que dirigeix Christine Lagarde havia reclamat més claredat en les mesures d'alleujament del deute que s'aplicaran a Grècia una vegada s'acabi el rescat l'estiu del 2018, però els avanços no han sigut suficients.

Notícies relacionades

“Hem examinat les opcions i les limitacions, però no hem arribat a un acord global. Seguirem treballant durant les pròximes setmanes i intentarem arribar a una conclusió diferent a l'Eurogrup d'aquí tres setmanes”, ha afegit l'holandès. L'assumpte ha obligat Dijsselbloem a convocar reunions bilaterals i multilaterals a diverses bandes, amb l'alemany Wolfgang Schäuble i el director de l'FMI per a Europa, Poul Thomsen, però sense èxit. “Hi ha hagut un llarg debat en diversos formats. No hem arribat a bon port però sí que hem pogut avançar. Estic convençut que els esforços no hauran sigut en va”, ha resumit Moscovici.

Dijsselbloem no ha volgut entrar en detalls, “per no posar en perill l'acord”, sobre quins són els elements que han fet fracassar la negociació. “Es tracta d'unir expectatives i possibilitats que sembla que s'han desviat una mica. Hem d'acostar les coses una altra vegada”. Però confia que en tres setmanes les postures de la UE i l'FMI s'acostin prou perquè el fons se sumi al programa de rescat, tal com exigeix Alemanya. “Volem que l'FMI estigui a bord. És important per a alguns estats membres” i “ho volem aconseguir com a molt en tres setmanes. És important que abans de l'estiu l'FMI formalment s'apunti al programa”, ha dit.

Noves mesures

Grècia té aquest estiu venciments per més de 7.000 milions d'euros i que sense ajuda dels seus socis europeus no aconseguirà pagar. Això explica la urgència amb què el Parlament hel·lè va aprovar dijous passat un paquet legislatiu amb 140 mesures que ja li ha valgut a Alexis Tsipras una nova vaga general. Entre les mesures s'inclou una nova baixada de pensions i l'augment del mínim de la imposició de l'impost sobre la renda que s'aplicaran el 2019 i el 2020 respectivament i que amaguen un ajust del 2% del PIB. Atenes, com l'FMI, reclama un alleujament del deute que s'acosta al 180% del PIB. Alemanya ja ha deixat clar que no està disposada a anar més enllà del que va prometre el maig de l'any passat: extensió dels períodes de gràcia dels préstecs i allargar els terminis de devolució.