Hotel Don Cándido: 25 anys com a referència local

Si hi ha un hotel que a tot el Vallès es reconeix a primera vista és el Don Cándido. Situat a l’entrada de Terrassa, és visible des de punts tan concorreguts i de pas com l’autopista C-58, la carretera N-150 o la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que passa a ser soterrada a escassos metres de l’edifici. Ara, l’hotel compleix el seu primer quart de segle amb una salut de ferro i com a referència comarcal.

L’aventura empresarial va començar quan Juan Antonio Samaranch va pronunciar el nom de Barcelona com a seu olímpica el 1992. Al cap de poc, Terrassa va ser nomenada subseu, cosa que va suposar posar definitivament la ciutat al mapa. Va ser llavors, el 1988, quan el llavors alcalde, Manuel Royes, va fer un encàrrec al president de Cirsa i Nortia, Manuel Lao: Terrassa necessitava un gran hotel a l’entrada de la ciutat. Lao va tirar endavant el projecte, i el va batejar amb el nom pel qual es coneixia el seu pare: Don Cándido.

La forma de l’edifici també és molt característica, circular i amb parets de vidre que reflecteixen la llum del sol. El disseny va ser fruit d’una idea de Lao, que després de viatjar per diferents països, va decidir que si construïa un edifici hauria de ser diferent. I ho va aconseguir. Es va convertir en una referència local, i fins i tot emblema per localitzar la famosa i ja desapareguda discoteca DeLuxe, que estava situada just darrere de l’hotel.

Reflotar l’economia local    

En aquella època, la ciutat vivia un moment en què el sector tèxtil persia empenta. L’hotel va ajudar, posant el seu gra de sorra, a reflotar lleugerament l’economia local, i va arribar a la seva esplendor amb la celebració dels Jocs del 92. «Passats els Jocs es va patir una caiguda, com en tots els hotels de l’àrea de Barcelona, però a partir del 1994 la situació va remuntar, i sempre hem tingut bons números», destaca Irene Ruiz, directora de l’hotel. Coneix bé l’hotel. Directora des del 2012, va començar a treballar-hi el 1997, però com a recepcionista i com a estudiant en pràctiques. La confiança de l’equip directiu en ella li va permetre fer hores en diversos departaments del grup, entre ells el comercial, fins que va passar a dirigir primer l’Hotel Vapor Gran, al centre de Terrassa, i posteriorment el Don Cándido.

La crisi també va afectar el negoci. A partir del 2008 l’hotel va intentar buscar nous sectors on endinsar-se, amb la finalitat de superar una situació que tenia incidència a escala mundial. «Vam diversificar el nostre públic, el nostre equip comercial està implicat i és competent, i si les coses no venen, les anem a buscar, i per això es van buscar nous equips turístics», apunta Ruiz.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

Es va especialitzar en el client executiu, amb públic japonès i coreà, amants de Barcelona. Gràcies a això va superar la crisi. A això s’hi ha d’afegir la ubicació, en un entorn de gran activitat empresarial local i internacional. Això, juntament amb l’adaptació dels preus, li va fer superar la recessió. La seva ubicació també va ser essencial, a l’estar situat al costat de l’autopista i a prop d ela ciutat de Terrassa. A més a més, hi ha el projecte de construir una estació de FGC davant de l’hotel.

Alhora, l’hotel s’ha obert a noves tendències. «Els plans de futur passen per continuar obrint vetes de mercat, a col·lectius com  per exemple els fans de la Coca Cola, la sèrie Joc de Trons, grups de ciclistes perquè facin parada al nostre restaurant o col·lectius religiosos perquè vinguin després de pujar a Montserrat», explica Ruiz. Amb un creixement previst per a aquest any d’entre el 7% i el 8% i una plantilla de 54 treballadors, Don Cándido mira cap al futur amb l’esperança de seguir sent referència al Vallès.