Espanya té pendents almenys 27 plets per la retallada a les energies renovables

Les reclamacions a organismes com el CIADI o Uncitral sumen almenys 3.000 milions d'euros

Fons internacionals especialitzats analitzen finançar denúncies després de la primera decisió contra l'Estat

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Noves nuvolades planen sobre els comptes públics. Espanya acumula com a mínim 27 denúncies en organismes arbitrals internacionals com el Ciadi, el Banc Mundial o Uncitral (ONU) amb reclamacions que superen com a mínim els 3.500 milions d’euros, encara que alguns analistes les arriben a situar al voltant dels 6.000 milions.

Després del primer dictamen del Ciadi contrari a Espanya i a favor de les peticions del fons d’inversió britànic Eiser Infrastructure Limited i la seva filial luxemburguesa Energia Solar Luxembourg, que van invertir gairebé 1.000 milions d’euros en dues centrals termosolars a les províncies de Ciudad Real i Badajoz, creixen les opcions que caiguin noves resolucions en contra de l’Executiu espanyol.

Fons internacionals especialitzats a finançar plets han començat a analitzar les possibilitats d’entrar en aquest negoci després del dictamen del Ciadi que es va conèixer la setmana passada. Un d’ells, el britànic Therium Group Holdings Litigation, ja ho va fer l’estiu passat al fer-se càrrec de 100 denúncies de propietaris de gasolineres contra Repsol, Cepsa BP per fixar directament o indirectament els preus de venda a les estacions de servei.

Tot plegat es va produir després dels dictàmens de l’antiga Comissió Nacional de Competència (CNC) i expedients posteriors per aquestes pràctiques, a més a més d’una directiva europea, la 2014/107/UE de danys, que s’havia de transposar a Espanya.

IMPOSTOS I TARIFES

I és que aquests fons treballen sobre segur. Financen plets d’aquest tipus, que poden costar al voltant de tres milions d’euros, i, en cas de guanyar la demanda, es queden una part de la quantitat reclamada, explica Jorge Morales de Labra, expert del sector energètic i vicepresident de la Fundación Renovables.

El Govern del Partit Popular ja va introduir una disposició en el projecte de llei dels Pressupostos de l’Estat per al 2017 que autoritzava a utilitzar el superàvit obtingut en el sistema elèctric per finançar sentències judicials.

Després de conèixer-se la decisió del Ciadi, el PP va introduir una esmena que amplia aquesta possibilitat als laudes, explica Morales de Labra. Aquesta és una via per evitar el pagament a través dels pressupostos públics (a partir dels impostos que paguen els ciutadans), amb el risc de dinamitar l’objectiu de dèficit públic; o amb càrrec al sistema, és a dir, encarint les tarifes dels usuaris.

EXCEDENT

El problema és que la disposició que s’ha inclòs en els comptes públics contravé o, com a mínim, eximeix el Govern de complir la llei elèctrica que va promoure aquest mateix Executiu el 2013, segons la qual, els superàvits es destinaran a compensar desajustos d’anys anteriors i deutes pendents. L’excedent que s’ha obtingut des del 2014 supera els 1.200 milions i el deute pendent del sistema a 31 de desembre passat superava els 23.000 milions d’euros, segons la CNMC.  

Al llarg dels últims anys, s’han invertit a Espanya uns 40.000 milions d’euros en aquest sector, uns 12.000 milions dels quals van procedir de fons, que són actualment els més actius a recórrer als organismes arbitrals internacionals.

Notícies relacionades

El laude recent del Ciadi va rebutjar incloure en el reconeixement de les reclamacions del fons britànic que ha guanyat l’arbitratge les pèrdues com a conseqüència de les retallades que va iniciar el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero amb Miguel Sebastián com a ministre d’Indústria; i com a base del càlcul ha concedit 25 anys de vida útil i no els 40 que exigia el titular de les plantes termosolars. Al final reconeix 128 dels 300 milions que reclamava. 

La resolució torpedina les mesures acordades per l’Executiu de Mariano Rajoy amb l’anterior ministre d’Indústria, el dimissionari José Manuel Soria; i el seu secretari d’Estat d’Energia de llavors, Alberto Nadal, actual secretari d’Estat de Pressupostos i germà del titular de la nova cartera d’Energia, Álvaro Nadal.