Joves sense garantia de feina

Una de les grans assignatures suspeses i pendents d’aprovar en el mercat de treball és la integració laboral dels joves. Moltes veus ja parlen d’una generació perduda per les dificultats que tenen per sortir de l’atur i trobar un lloc de treball que els permeti sobreviure pel seu compte. El pla de garantia juvenil que va posar en marxa la Comissió Europea el 2013 va ser una esperança. Però aquesta garantia de feina arriba amb comptagotes als joves.

Segons un recent informe presentat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya al Parlament, només quatre de cada 10 joves inscrits en el programa de garantia juvenil estaven treballant o formant-se sis mesos després d’haver-se registrat com a beneficiari del pla. «El fet de passar pel programa no garanteix després la inserció laboral», indica l’estudi, que quantifica en el 37,7% els joves espanyols que sis mesos després d’haver-se apuntat al pla tenien treball, feien pràctiques o seguien algun curs de formació.

MÉS TEMPORALITAT

El problema de l’atur juvenil, que es va disparar durant la crisi fins al 37,4% del col·lectiu de 16 a 29 anys, s’ha reduït substancialment en tan sols tres anys i al finalitzar el 2016 era del 25,4% a Catalunya. En la franja d’edat fins als 24 anys, va arribar a superar el 50%. A mesura que baixava l’atur creixia la precarietat laboral, fins a arribar gairebé al 50% de temporalitat de l’ocupació, i també augmentava el problema estructural de la sobrequalificació amb un 38% dels joves que ocupen llocs de treball que requereixen menys estudis que els que tenen. Paral·lelament, continua caient el nombre de joves que aconsegueixen emancipar-se dels pares, amb el 23,9% el 2016.

«Quan baixa l’atur però puja la precarietat laboral i la sobrequalificació i empitjora la taxa d’emancipació, alguna cosa s’està fent malament», assegura Oriol Recasens, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, una plataforma que agrupa 90 associacions. El Consell, juntament amb les organitzacions sindicals juvenils Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO), van denunciar la setmana passada al Parlament que el pla de garantia juvenil no compleix l’objectiu de millorar l’ocupabilitat dels joves. «Cal anar més enllà del pla de garantia juvenil amb una estratègia transversal més enllà de les accions durant sis mesos», indica Recasens. El pla de garantia juvenil té «moltes deficiències», fins al punt que «l’aplicació a Espanya és una irresponsabilitat –segons el representant del Consell– perquè es bonifica les empreses per fer contractes de sis mesos, i això acaba fomentant la precarietat i pervertint l’objectiu».

Entre les ineficiències hi ha l’escassa utilització dels fons europeus assignats a Espanya a causa del retard en la posada en marxa de les accions i del reduït nombre de joves beneficiaris. Aquest problema amenaça de deixar l’Estat sense centenars de milions del pressupost inicial perquè no s’han gastat. A Catalunya, la consellera de Treball, Dolors Bassa, va admetre que la Generalitat podria perdre fins a 42 milions d’euros. 

Notícies relacionades

Maria Roig: "Sempre es parla dels ni-nis, però jo soc una sí-sí lluitadora"

Irene Roque: "Hi ha firmes que s'aprofiten dels joves amb ofertes trampa"

Malgrat els canvis introduïts fa uns mesos per reduir la burocràcia que havien de superar els joves a l’hora d’inscriure’s i eliminar gairebé del tot els requisits previs, que ara són d’un únic dia a l’atur, el ritme d’inscripcions tampoc creix substancialment. A Catalunya, al gener hi va haver 2.709 peticions d’inscripció i 1.690 el desembre del 2016, en comparació del rècord de 4.623 el febrer de l’any passat.

El Parlament va aprovar per unanimitat una resolució amb la finalitat de traslladar al Govern central la necessitat de flexibilitzar més els requisits per poder desplegar un «model català de garantia juvenil adequat i coherent amb la realitat del territori i les necessitats dels joves de Catalunya», explica el Consell.