Barcelona i Madrid lideren la rebel·lió municipal contra l'austeritat de la 'llei Montoro'

Cinc anys després de l’entrada en vigor de la Llei d’Estabilitat Pressupostària, els ajuntaments del canvi de Madrid i Barcelona lideren les protestes contra l’austeritat de la denominada llei Montoro. 

    Les alcaldesses Manuela Carmena i Ada Colau lideren un grup de 13 corporacions de tots els colors polítics que exerceixen de punta de llança per forçar una revisió de la llei que els permeti poder invertir una part més gran dels estalvis acumulats després de cinc anys de superàvits. 

    Aquest grup, que es va reunir l’1 de març a Madrid, acull també les corporacions de València, Saragossa, Valladolid, las Palmas, Sevilla, Múrcia, Bilbao, Gijón i l’Hospitalet de Llobregat a més del Cabildo insular de Tenerife i el Consell Insular de Mallorca. Amb el  mateix objectiu, un grup de 70 corporacions, van rubricar la denominada Declaració de València a la ciutat del Túria a finals de febrer, al mateix temps que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) redobla la seva pressió sobre el Govern.

     «Els ciutadans no poden entendre que els ajuntaments estiguin obligats a no utilitzar els seus superàvits en un moment en què hi ha necessitats socials urgents», defensa el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello. Barcelona va anotar un superàvit de 113 milions el 2016, compatible amb un nivell de deute relativament baix (840 milions), enfront dels 3.868 milions que encara acumula Madrid (la meitat que el 2012).

    Tot això neix de la denominada regla de despesa, un instrument de disciplina que impedeix que la despesa pública pugi cada any per sobre de la taxa de referència de l’economia a mitjà termini (el 2,1% el 2017), fora que s’augmentin els impostos.

SET AUTONOMIES / Al descontentament municipal contra la llei Montoro s’hi sumarà aquest any el d’un grup d’almenys set autonomies que el 2017 es veuran obligades a estalviar. Per primera vegada des de la seva aprovació el 2013 la regla de despesa entrarà en acció per a les comunitats. Autonomies com Andalusia, les Balears, les Canàries, Galícia, Navarra, Euskadi i la Rioja no es podran gastar tots els diners addicionals que van a rebre aquest any.

    Després de durs anys de retallades, el conjunt de les autonomies gaudirà el 2017 per fi d’ingressos més elevats (5.387 milions més que el 2016). Però un grup d’aquestes (les que van complir més bé el dèficit el 2016) no podran gastar-ho tot. Si ho fessin, les seves partides creixerien per sobre del 2,1% que fixa la regla de despesa a risc d’entrar en una guerra amb el ministre Montoro com la que ja manté l’Ajuntament de Madrid. Això, malgrat que la mateixa administració central no ha complert mai aquesta regla, tal com reconeixen a Hisenda

    L’aplicació de la regla comporta que aquestes autonomies no podran esgotar l’objectiu màxim de dèficit del 0,6% del PIB mentre que les altres sí que podran fer-ho. Això augura motius de tensió política entre governs autonòmics com el d’Andalusia, amb la socialista Susana Díaz al capdavant, i Hisenda.

SUPERÀVIT LOCAL / El 2017 les autonomies començaran a patir els rigors que ja pateixen milers d’ajuntaments. Els alcaldes es queixen  que Hisenda no els deixa gastar els seus estalvis. Una bona part d’aquestes quantitats han servit per reduir el seu deute públic en 12.000 milions, fins al punt d’haver desaparegut en llocs com Bilbao.

    Una altra part dels estalvis acumulats estan paralitzats als comptes bancaris dels municipis, que acumulen uns 20.000 milions –segons els càlculs de l’Autoritat Fiscal Independent, Airef– que no es poden gastar.

     Tan sols una petita part d’aquest superàvit s’ha pogut utilitzar en «inversions financerament sostenibles» que és l’única via d’escapament que permet Hisenda als ajuntaments per donar sortida als seus romanents.

DISCIPLINA PRESSUPOSTÀRIA / Andalusia, les Balears, les Canàries, Galícia, Navarra, Euskadi i la Rioja són comunitats que ja van complir amb comoditat l’objectiu de dèficit del 0,7% del PIB el 2016 i que ara, el 2017, rebran tants ingressos addicionals que haurien d’augmentar la seva despesa més del 2,1% per poder donar-los sortida, segons els càlculs de l’Airef. El Ministeri d’Hisenda no descarta que aquesta circumstància s’ampliï a alguna altra comunitat més. No és el cas de Catalunya que necessitarà els seus 1.082 milions addicionals d’aquest any per intentar abaixar el seu dèficit des del 0,93% del 2016 al 0,6% fixat com a objectiu per al 2017 .  

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

    La regla de despesa existeix per a totes les administracions però fins ara no havia entrat en joc a les autonomies, ja que aquestes estaven sotmeses a una disciplina fins i tot més dura, derivada de l’exigència de reduir el dèficit públic, que ha passat del 3,35% del PIB el 2011 al 0,82% del PIB el 2016.

    Per al 2017 complir l’objectiu sembla més fàcil. El dèficit ha de passar del 0,82% del PIB al 0,6% i reduir-lo en només uns 2.550 milions sembla assequible si es té en compte que les comunitats rebran 5.387 milions més del sistema de finançament. Però Montoro no vol que s’ho gastin tot; vol que s’estalviï la meitat d’aquesta quantitat i vigilarà que es compleixi la regla de despesa.