Les empreses tecnològiques es disparen un 43% durant la crisi

La crisi no ha sigut igual per a tots els sectors, tal com es pot comprovar amb les últimes dades de creació d’empreses. En el de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), el nombre de societats operatives a Catalunya van augmentar del 2008 al 2016 un 43% .

    

En vuit anys, la xifra d’empre­ses tecnològiques es va incrementar en 4.155 societats, fins a les 13.794 companyies, segons un informe elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu, que depèn de la Generalitat. De fet, en el període de la recessió iniciada el 2008, les empreses registrades en el sector de les tecnologies d’informació no han parat de créixer de forma global cap any.

    

El subsector més dinàmic en la creació de noves societats va ser el de reparació d’ordinadors i equips de comunicació, amb un 816 empreses més que representen un increment del 70% respecte al 2008. A continuació figuren les activitats de tecnologies de la informació (62%) i de webs (46,7%). 

MENYS EMPRESES DE FABRICACIÓ

Però la fabricació de components per a ordinadors va patir una forta reducció del nombre de companyies –el 23%– amb un «descens continuat i progressiu, excepte en el cas de les dedicades a l’edició de programes informàtics», on hi ha hagut una recuperació des del 2012.

    

El 2016, el nombre d’empreses del sector TIC va seguir creixent un 5,7% al sumar 738 societats. La radiografia de les companyies existents mostra un teixit d’empreses amb un pes més elevat que en el conjunt de l’economia de les microempreses o d’autònoms sense assalariats. El 60% de les companyies tecnològiques no tenen contractats. Aquest percentatge arriba fins al 84% en el cas de l’edició de programes informàtics, i al 70,7%, en el desenvolupament i manteniment de webs. 

    

A l’altre extrem, hi ha 112 companyies que compten amb més de 250 empleats en el sector. Entre elles, els centres de serveis compartits d’algunes multinacionals ubicats en l’àrea de Barcelona que presten suport tècnic a les seves filials a gairebé tot el món.   

    

El treball en solitari o amb una estructura molt reduïda s’aprecia també en la forma jurídica més freqüent de les societats, amb un empat entre les societats anònimes i les persones físiques. 

    

L’activitat de les noves empreses de serveis en l’economia col·laborativa s’ha convertit en una de las que impulsen més el negoci de les TIC per l’ús intensiu de noves tecnologies. No obstant, l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada alerta que les nombroses traves administratives frenen el creixement d’aquestes companyies. L’entitat denuncia que les administracions públiques obstaculitzen l’economia col·laborativa en contra de les recomanacions que va fer fa un any la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en què s’analitzaven els nous models de prestació de serveis i l’economia col·laborativa. 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

    

Un any després de les recomanacions de la CNMC, no només no hi ha hagut avanços significatius, «sinó que s’aprecia un sistemàtic bloqueig» per part de moltes administracions públiques cap a aquest model de relacions econòmiques que impedeixen el seu creixement, segons l’institut.