El rescat de la banca espanyola, el segon més car de la zona euro

El rescat del sector financer espanyol ha costat als contribuents 45.500 milions d'euros amb dades que van del 2008 al 2015 i que fan referència a l'impacte que les ajudes a la banca han tingut fins ara en el dèficit públic. Aquest impacte pressupostari converteix el rescat financer espanyol en el segon més car de la zona euro i de la UE, només al darrere d'Irlanda (50.100 milions d'euros), segons dades de l'oficina estadística europea Eurostat analitzades per l'última entrega del 'Butlletí Econòmic' del Banc d'Espanya. 

Darrere d'Irlanda i d'Espanya, els contribuents que han patit un impacte més gran en els seus comptes per l'ajuda bancària han sigut els d'Alemanya (39.000 milions), Grècia (30.000), i Àustria, Portugal i el Regne Unit (amb quantitats entre 11.000 i 14.000 milions). En total, l'impacte pressupostari dels rescats bancaris en els pressupostos dels països de la zona euro ha sigut de 200.400 milions d'euros entre el 2008 i el 2015. 

"Els efectes finals sobre les finances públiques no quedaran completament identificats fins que culminin els processos de reestructuració i resolució pendents i es produeixi una retirada completa de l'exposició del sector públic al sector privat", adverteix en el seu informe el Banc d'Espanya. Fins al final del procés no se sabrà amb certesa quant podran recuperar els estats per la venda d'alguns actius en el seu poder (en el cas espanyol, Bankia i BMN) o si hauran d'encaixar pèrdues addicionals per garanties prestades (per exemple, l'esquema de protecció d'actius que posseeix el BBVA respecte a Catalunya Banc).  

En relació amb el producte interior brut (PIB), el rescat espanyol ha absorbit per ara l'equivalent al 4,2% del PIB, un percentatge que duplica amb escreix la mitjana del pes de les ajudes a la banca a la zona euro, de l'1,9% del PIB. 

Si en xifres absolutes el rescat espanyol és el segon més car de la zona euro, en relació amb el PIB és el sisè més pesat darrere d'Irlanda, Grècia i Xipre (al voltant del 20% del PIB), seguits d'Eslovènia i Portugal (entre el 6% i el 8% del PIB).

La institució que encapçala Luis María Linde recorda que la reducció dels passius contingents des dels màxims a què es va arribar durant la crisi "ha sigut notable", i destaca el cas irlandès, on el volum d'avals públics va arribar a suposar gairebé el 200% del PIB, quan el Govern va haver d'aprovar una garantia general sobre els passius exigibles dels principals bancs irlandesos per un període de dos anys.

IMPACTE EN EL DEUTE PÚBLIC

Considerant l'augment brut dels passius, les intervencions en el sector financer han provocat un augment del deute públic del voltant del 4,8% del PIB, tant a la Unió Monetària com a Espanya.

No obstant, el supervisor apunta que el cost final de l'assistència al sector financer no quedarà "completament identificat" fins que s'acabin els processos de reestructuració pendents i finalitzi l'exposició que encara té el sector públic respecte al sector bancari.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

L'article del Banc d'Espanya destaca que la crisi financera ha comportat la mobilització d'un volum elevat de recursos públics per a l'estabilització i la reestructuració del sector financer a la majoria dels països avançats, i el seu reflex ha sigut desigual en els comptes públics de les diferents economies.

També indica que des del 2008, la majoria dels estats membres de la Unió Europea han realitzat alguna mena d'intervenció sobre el sector financer que ha tingut el seu efecte en els comptes públics.