Anar al contingut

Patrocina:

AMENAÇA DE PRESÓ PER A UN EXVICEPRESIDENT SOCIALISTA

La fiscalia demana 4 anys de presó per a Narcís Serra i Adolf Todó pels sobresous de CatalunyaCaixa

Un total de 41 directius de l'antiga caixa d'estalvis estan acusats d'administració deslleial per l'aprovació d'uns acords sota sospita

J. G. Albalat

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys de presó per a l’expresident de Cata­lunyaCaixa Narcís Serra i l’exdirector general Adolf Todó, per l’augment de sou a dos alts càrrecs de l’entitat quan ja estava en situació crítica. L’acusació pública els imputa a tots dos el delicte d’administració deslleial. La petició es dirigeix també contra 39 membres més del consell d’administració. D’ells, a un total de 17 consellers els reclama quatre anys de presó per haver pres dues vegades aquesta mesura, i a 24, dos anys, per una única ocasió. En concepte de responsabilitat civil, el fiscal demana que els acusats paguin 2,56 milions d’euros més interessos al FROB.

L’Audiència de Barcelona ara haurà de fixar data per al judici. Serra, exvicepresident del Govern amb Felipe González i exministre de Defensa, i la resta de directius estan acusats per l’aprovació al gener i l’octubre del 2010 de resolucions que van incrementar el salari de dos executius: Todó, director general, i Jaume Massana, director general adjunt.

El primer dels acords es va aprovar el 19 de gener del 2010 i consistia a augmentar el salari fix i el variable anual de Todó del 35% al 50% i el de Massana del 35% al 45%. Per aquest apartat estan acusats 17 directius, entre ells Serra i Todó. El 13 d’octubre d’aquell mateix any, el consell d’administració va aprovar una altra pujada de les retribucions dels membres del comitè de direcció per al 2011. Todó va passar a cobrar de 800.481 euros a 812.501, i Massana, de 598.428 a 610.201 euros. Per aquest acord estan acusats 41 exdirectius, entre ells Serra. El fiscal acusa 17 executius de dos delictes d’administració deslleial (van votar al gener i octubre) i a la resta només d’un delicte. Abans de l’aprovació de l’últim increment de sous, Caixa Catalunya s’havia fusionat amb la de Tarragona i la de Manresa (maig del 2010). El FROB va subscriure participacions de la caixa per 1.250 milions d’euros el 28 de juliol del 2010, mesos abans del segon augment de sou. A l’any següent, el FROB va invertir 1.718 milions més, i el 2012, 9.084 milions.

El fiscal considera que l’alça de les retribucions no era d’acord amb la situació de l’entitat. Entre el 2007 i el 2009, els beneficis de CatalunyaCaixa s’havien reduït considerablement i el 2010 hi va haver un expedient de regulació d’ocupació que va afectar 1.600 persones. Malgrat la difícil situació econòmica general, del sistema financer i, en especial, de CatalunyaCaixa, els sous de Todó i Massana «no van deixar de pujar» durant el 2009, el 2010 i el 2011.

CLÀUSULES DRACONIANES

Entre altres decisions controvertides, es va pagar a Todó una retribució fixa anual de 600.000 euros --que després fins i tot es va augmentar–, i a això s’hi havia de sumar una retribució variable del 35% del total, condicionada al compliment d’objectius. Es va establir per a ell una clàusula de prejubilació a partir dels 60 anys amb la qual cobraria fins als 67 una renda mensual del 90% del seu sou, i a partir dels 67 «una renda vitalícia» del 80% del que havia rebut els 12 mesos anteriors. Una altra clàusula establia que, en cas de morir, la seva filla podria rebre una pensió vitalícia pel 50% de la retribució cobrada per Todó els últims 12 mesos. En total, Todó va percebre més de quatre milions d’euros entre el 2008 i el 2012 --sumant les retribucions fixes i les variables--, i a aquesta quantitat cal afegir-hi aportacions al pla de pensions.

En el cas de Massana, es van establir les mateixes clàusules de prejubilació i se li va fixar un sou anual de 371.000 euros en el seu primer any amb una retribució variable del 35% per la consecució d’objectius. Massana va cobrar entre el 2008 i el 2012 2.895.922 euros (entre retribucions fixes i variables) xifra a la qual també cal afegir-hi el que s’aportava al pla de pensions.

A Serra, a més a més d’«elevats emoluments en concepte de dietes» per presidir les comissions i el consell d’administració --que van oscil·lar entre 24.801 i 135.707 euros a l’any--, a partir del 2007 se li va assignar un sou de 175.000 euros anuals. La fiscalia també al·ludeix a «les escandaloses i milionàries indemnitzacions» percebudes per altres membres del consell. 

La defensa al·lega que no hi va haver perjudici econòmic i que Serra només era president honorífic

Els advocats de Narcís Serra, ex primer secretari del PSC, i Adolf Todó, Jesús Silva i Pablo Molins, consideren que l’aprovació per part del consell d’administració dels sobresous no va causar «directament un perjudici econòmic avaluable als seus socis», com exigeix l’article del Codi Penal que recull el delicte d’administració deslleial. El primer augment de les retribucions, al seu entendre, «ni tan sols va arribar a fer-se efectiu» en el cas de Todó i el segon «únicament» va representar un increment de 12.000 euros anuals.

Els lletrats argumenten que Serra, a més a més, era president no executiu de la caixa, és a dir, honorífic, i la seva remuneració era l’adequada a dret. El seu salari, que no es troba qüestionat en el procés judicial, es va establir a la «banda baixa de la forquilla de mercat», segons la defensa, i va ser aprovat «d’acord amb la legislació sectorial». I, al seu entendre, es van seguir els procediments de transparència.

Els advocats assenyalen que els increments salarials de Todó «no només s’adequaven a la remuneració mitjana del sector, sinó que quedaven sensiblement per sota de la mateixa». I que l’obtenció de remuneracions variables es «condicionava a l’obtenció d’objectius creixents quantitatius».

0 Comentaris