L'oferta de places de vol a BCN augmentarà 1,4 milions aquest estiu

Aquest estiu que ve serà de nou rècord en oferta de capacitat per part de les companyies aèries a l’aeroport de Barcelona-el Prat. S’aarribarà als 35.750.000 seients posats a disposició per les aerolínies, 1.430.000 més que la temporada de l’any passat i que suposen un increment del 4,1% respecte a l’oferta del 2016. Aquest increment és més baix que el que es va produir entre el 2015 i el 2016, que va ser del 8,7%, però llavors també es partia de xifres inferiors. En tot cas, es torna a tractar d’un fort augment que reflecteix el bon moment de l’aeroport català, pel qual estan apostant cada vegada més companyies no només de curt radi, sinó també de vols de llarga distància i intercontinentals.

Les dades es desprenen de l’últim butlletí de l’Observatori de Trànsit Aeri de Barcelona, que editen l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, publicat la segona setmana de març. La referència temporal és important perquè en el moment de tancar l’informe els seus autors no hi van poder incloure l’oferta d’última hora de Level, la nova companyia de vols de llarg radi i de baix cost del grup IAG (British Airways, Iberia, Vueling i Air Lingus). Level oferirà sis vols setmanals als Estats Units, dos a Punta Cana i dos a Buenos Aires, amb un total d’oferta estimada de 125.000 seients durant la temporada d’estiu.

DESTINS

Per destins, el creixement de l’oferta més notable és cap al mercat espanyol, amb prop del 30%. El segueixen la suma dels aeroports dels Estats Units, amb més del 15% del total. Aquí es nota molt la guerra comercial oberta entre Norwegian i el grup IAG. Després de l’anunci de la companyia noruega d’obrir aquest estiu que ve quatre destins directes de baix cost des de Barcelona a dos aeroports dels Estats Units, el grup IAG va reaccionar amb la posada en marxa de Level, amb base també al Prat i vols barats cap a Amèrica. També American Airlines iniciarà el 6 de maig que ve una nova ruta entre Barcelona i Chicago, a més a més de reprendre els vols a Filadèlfia i Charlotte, en aquests casos a preu de línia regular.

Al marge d’Espanya i Amèrica, també hi haurà augments de capacitat a Àsia amb vols de Korean Air a Seül, de Cathay Pacífic a Hong Kong, i d’Air China a Xangai. De fet, la instal·lació viurà el seu millor estiu, amb més de 30 destins intercontinentals.

Amb aquestes noves rutes, l’aeroport de Barcelona-el Prat s’encamina a tornar a superar el seu rècord absolut de passatgers anuals. El 2016 va tancar amb 44,1 milions de passatgers (el 11,2% més), i els dos primers mesos de l’any acumula un progrés del 8%. A aquest ritme, el límit de màxima capacitat de l’aeroport prevista en el pla director que va servir de base per a la construcció de la T-1, 55 milions de passatgers anuals, ja s’aconseguiria d’aquí dos anys.

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

No obstant, aquestes xifres no preocupen ni AENA ni la Generalitat de Catalunya. Totes dues consideren que hi ha molt marge de capacitat de les terminals i també de l’operativa de vol a les pistes. En el primer cas, fonts d’AENA recorden que l’actual T-2, quan era l’única terminal de Barcelona, va arribar a assumir 33 milions de passatgers. El 2016 en van passar per aquesta infraestructura 14 milions. I respecte a les pistes, poden arribar a operar 90 vols per hora, i actualment estan en 74 moviments.

GIRONA I REUS 

Ricard Font, secretari general d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, coincideix també que les possibilitats de les dues terminals de l’aeroport de Barcelona superen de llarg les previstes en el pla director i per tant no té sentit parlar de saturació de la infraestructura. També veu encara potencial per a l’operativa de les pistes, encara que en aquest cas adverteix que si es manté el ritme actual de creixement de l’oferta s’hauria de preveure una actuació més global comptant amb els aeroports de Girona i Reus. «Podrien ser sense gaires problemes la quarta i la cinquena pista de Barcelona, respectivament, com succeeix en altres països europeus», que tenen una gran infraestructura i altres complementàries pròximes i ben comunicades. Per això, recalca, es necessitaria a mitjà termini una política comercial i de taxes que incentivi a traslladar a aquests aeroports els vols de curt radi, deixant més espai a Barcelona per a l’oferta intercontinental. En tot cas, insisteix Font, hi ha marge per créixer sense ser alarmista.