concentració en el sector financer

El Govern acorda per fi que Bankia i BMN es fusionin

El FROB sosté que és la millor via per recuperar els 24.069 milions d'ajudes injectades

L'organisme assegura que l'operació suposarà per a l'Estat més de 1.091 milions d'euros

El Govern acorda per fi que Bankia i BMN es fusionin

MARCELO DEL POZO (REUTERS)

4
Es llegeix en minuts
PABLO ALLENDESALAZAR / MADRID

Després de més de dos anys amb l’operació sobre la taula, el Govern ha donat per fi via lliure oficial a la fusió dels dos bancs nacionalitzats que queden, Bankia i BMN. Com es donava per descomptat des de fa mesos, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), dependent del Ministeri d’Economia, va anunciar ahir que ha arribat a la conclusió que la seva integració és la millor fórmula per recuperar les ajudes públiques (22.424 i 1.645 milions d’euros, respectivament) i l’hi ha comunicat a les entitats perquè comencin a preparar la unió.

El problema de fons és que BMN tenia pràcticament impossible sortir a borsa per tornar les ajudes, operació que ha hagut d’avortar en el passat, per la situació del mercat i per les seves pròpies debilitats (escassa rendibilitat i baixes provisions). 

A Bankia li interessa perquè li donaria presència en noves regions (Balears, Granada i Múrcia), però fa temps que adverteix que exigirà un preu de mercat per no perjudicar els seus accionistes minoritaris (34% del capital).

«És una operació que té lògica industrial; quan ho passem a la lògica financera, dependrà de les condicions», va advertir dimarts el seu president, José Ignacio Goirigolzarri. BMN també va assegurar que vetllarà per la «defensa dels interessos de tots els seus accionistes» (el 15,5% és de les caixes fundadores, inclosa Penedès, i el 19,5%, d’inversors institucionals).

MÉS DE 1.000 MILIONS

La fusió és l’opció favorita de l’Executiu des de fa temps, però per evitar que se l’acusés de no prendre la millor decisió, el FROB va contractar fa mesos AFI i Société Générale per estudiar les diferents possibilitats i sondejar l’interès del mercat per BMN, com li exigien els altres bancs. Encara que diverses entitats espanyoles i fons internacionals van analitzar l’operació, l’organisme públic va explicar ahir que només ha rebut una «expressió d’interès» (no oferta en ferm). No ha especificat de quin inversor, però algunes fonts apunten que es tractaria d’un dels grans bancs espanyols.

Aquest inversor ha valorat BMN en 1.300 milions d’euros, o 1.061 milions si com a conseqüència de l’operació el banc ha de trencar els seus acords amb altres firmes per comercialitzar assegurances i fons d’inversió i pensions. 

L’Estat posseeix el 65% de l’entitat, de manera que cobraria 845 o 690 milions. Però segons ha destacat el FROB, la fusió amb Bankia generaria unes sinergies (estalvis de costos que elevarien el valor de l’entitat resultant) d’almenys 616 milions d’euros, dels quals 401 milions s’imputarien a l’Estat en funció de la seva participació.

La seva conclusió és que aquests 401 milions més la quantitat que pagui el banc de Goirigolzarri superaran els 845 o 690 milions que podria percebre si vengués BMN de forma individual. 

Els que no ha explicat el FROB és que l’operació es farà mitjançant un intercanvi d’accions dels dos bancs, de manera que en realitat l’Estat no ingressarà res: mantindrà la seva participació a l’entitat fusionada (té el 66% de Bankia) i haurà d’esperar a la posterior privatització per paquets accionarials de la nova entitat de forma gradual fins al tancament del 2019. El seu argument és que podrà aconseguir un millor preu gràcies a la fusió.

VALORACIÓ DE REFERÈNCIA

Fonts del mercat estimen que els 1.300 o 1.061 milions en què l’inversor va valorar BMN serviran de referència per fixar l’equació d’intercanvi. Encara que ho pugui semblar perquè no permet recuperar les ajudes, no és un mal preu, ja que suposa valorar l’entitat en 0,65 o 0,5 vegades el seu valor en llibres (2.109 milions el setembre passat). 

Liberbank, l’únic banc en borsa de dimensió similar, cotitza a 0,4 vegades el valor en llibres. L’operació ha sigut ben valorada pels inversors i Bankia ha liderat l’Ibex 35 amb una pujada del 3,22%, als 1,057 euros. No obstant, hauria de pujar al voltant d’un 160% per tornar les ajudes.

Queda per determinar l’ajust d’oficines i llocs de treball. Els dos bancs operen principalment en àrees geogràfiques diferents, de manera que se centrarà en els serveis centrals de BMN. 

Un informe de Deutsche Bank del 8 de març, amb tot, apuntava que l’entitat resultant podria tancar 127 sucursals a les zones on hi ha solapaments, cosa que equival a un 3% de la xarxa de Bankia i a un 11% de la de BMN. Els sindicats han demanat que es mantingui l’ocupació, mentre que la Comissió Europea ha assegurat que «seguirà en contacte» amb el Govern perquè els bancs compleixin les condicions del seu rescat.

EQUACIÓ D’INTERCANVI

Notícies relacionades

Els consells d’administració de Bankia i BMN es reuniran ara per contractar bancs d’inversió que els assessorin i auditores per analitzar la situació de l’altra entitat (due diligence). A partir d’aquesta anàlisi, s’establirà una equació d’intercanvi d’accions i un pla de fusió que podrien aprovar els consells al maig. 

Al juliol tindrien lloc les juntes d’accionistes per donar llum verda a l’operació, que es tancaria definitivament passat l’estiu, si bé el procés podria demorar-se una mica més.