DECLARACIÓ A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

Supervisors del Banc d'Espanya donen la seva versió sobre el 'cas Bankia'

Comín i González declaren per obviar els informes dels tècnics

jgblanco37663956 madrid 14 03 2017 economia pedro comin antes de declarar est170314092150

jgblanco37663956 madrid 14 03 2017 economia pedro comin antes de declarar est170314092150 / DAVID CASTRO

1
Es llegeix en minuts

El supervisor en cap del Banc d'Espanya, Pedro Comín, màxim responsable del grup d'inspectors que supervisava l'operació de sortida a borsa de BFA-Bankia i el director de departament, Pedro González, han d'aclarir davant el jutge en la segona sessió del judici pel 'cas Bankia' les raons per les quals no van fer cas dels consells dels tècnics. 

En qualitat d'investigats donen davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu les seves explicacions sobre els informes que van elevar a la Dirección de Supervisió donant el vistiplau a l'operació borsària que va desembocar en una crisi majúscula de l'entitat i quantioses pèrdues per als inversors. 

Notícies relacionades

Els correus electrònics de l'inspector José Antonio Casaus seran una de les claus. Casaus va advertir insistentment als seus superiors l'abril del 2011 que la solució ideada per Bankia -sota el mandat de Rodrigo Rato- de sortir a borsa amb una estructura de doble banc era poc adequada i comportaria quantioses pèrdues. En concret, Casaus va alertar Comín que separar el banc dolent i deixar-lo en la matriu BFA perjudicaria la filial. Segons l'opinió del tècnic, la viabilitat de l'operació era "qüestionable pels seus molt greus i creixents problemes de rendibilitat, liquiditat i solvència". Comín va rebre aquesta informació abans que l'entitat sortís a borsa, diversos mesos abans, sota la direcció del llavors president del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, també citat com a investigat en la causa. 

Des del punt de vista dels supervisors, l'operació disposava de provisions financeres suficients per ser un èxit, ja que, segons els seus càlculs, hi havia aproximadament 7.000 milions d'euros per sustentar l'operació. Els pèrits van calcular posteriorment que aquests fons no superaven els 500 milions d'euros.