El 63% dels treballadors públics a Espanya tenen més de 50 anys

Les mesures d’ajust en el sector públic amb retallades de plantilla i taxes pràcticament nul·les de reposició en la majoria de departaments han provocat un envelliment del personal al servei de l’Administració a Espanya, així com també un augment dels contractes temporals. Així es desprèn d’un estudi sobre ocupació pública realitzat per l’escola de negocis Esade i editat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) en què consta que el 63% dels treballadors públics espanyols tenen més de 50 anys, i a més a més, que, amb dades de l’any 2014, el nombre de treballadors  de més de 60 anys va superar el de menys de 30, i a més, que aquest diferencial tendeix a l’alça.

  

 En la presentació de l’informe, en què van intervenir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president de l’IEE, José Luis Feito, i el professor d’Esade Francisco Longo, un dels autors, aquest va considerar que l’envelliment de la plantilla pública és una amenaça perquè implicarà «descapitalitzar» a curt termini l’ocupació pública, amb jubilacions massives a mitjà termini, però que també suposa una «oportunitat» perquè aquesta sortida de personal els pròxims anys es podria aprofitar per qualificar l’ocupació pública, «dotant-la de més intel·ligència i menys tràmit».

En aquest sentit, Catalá va reiterar ahir que si finalment es poden aprovar els Pressupostos de l’Estat del 2017, la intenció del Govern és acabar amb les fortes restriccions vigents en la contractació de treballadors públics i posar en marxa una «intensa» oferta d’ocupació pública els pròxims anys per potenciar la transformació dels treballadors temporals en fixos i substituir les baixes derivades de jubilacions.

    El volum d’ocupació pública directa a Espanya, segons l’estudi, representa un 17% de la població empleada i està cinc punts per sota de la mitjana de l’OCDE (21%). La xifra de gairebé tres milions de treballadors públics no sembla excessiva, si es té en compte la comparació, però en canvi els autors destaquen que hi ha un problema de «carència de flexibilitat i tecnificació i adequació de competències» per respondre a les noves necessitats de l’acció pública.

  

 Durant els primers anys de la recessió, l’ocupació pública va augmentar, però entre el 2011 i el 2014 es van destruir més de 300.000 llocs de treball públics, la majoria temporals i ocupats per joves. No obstant, quan l’economia espanyola va començar a créixer novament, l’ocupació pública va reprendre el seu camí creixent, de manera que al tancar el 2015, el nivell de treballadors públics a Espanya era similar al que hi havia abans de la crisi, el 2008, en contrast amb el que ha passat en el sector privat, que va perdre 3,2 milions de llocs de treball en la crisi.

En total, al finalitzar el tercer trimestre del 2016 hi havia 3,3 milions de treballadors públics, dels quals més de la meitat es concentren a les comunitats autònomes (el 1986 només aglutinaven el 6% dels treballadors públics), cosa que es correspon amb el traspàs de competències a les autonomies. De fet, docència i sanitat ocupen un 78% dels treballadors públics de les autonomies i precisament aquests dos sectors han sigut el més afectats per les retallades i es mantenen encara en nivells inferiors als del 2008.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

    

Respecte a l’augment de la temporalitat, s’ha detectat «una provisionalitat no estimada ni exigida pel servei públic, sinó més aviat basada en requeriments de la política pressupostària», és a dir, sense que respongui a un pla de millora i de flexibilitat de l’Administració, sinó de cobrir les necessitats mínimes.