JURISPRUDÈNCIA LABORAL

El Suprem avala les gravacions de càmeres de videovigilància com a prova per a acomiadaments

L'alt tribunal destaca que no es viola cap dret si el treballador coneix l'existència del dispositiu

camaravideovigilancia

camaravideovigilancia

1
Es llegeix en minuts

El Tribunal Suprem ha acceptat l'ús de les gravacions de càmeres de videovigilància com a prova en un judici per justificar un acomiadament al considerar que aquestes imatges no violen la protecció de dades si el treballador coneix l'existència del dispositiu. L'alt tribunal ha estimat un recurs presentat per una empresa contra la decisió de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va rebutjar l'ús d'aquestes càmeres com a prova en un judici al considerar que es vulnera el dret a la protecció de dades d'un treballador per falta d'informació prèvia sobre la finalitat i l'objectiu de la seva instal·lació.

No obstant, la sentència del Suprem, de la qual ha sigut ponent el magistrat José Manuel López García de la Serrana, afirma que la limitació "dels drets constitucionals en joc" estava justificada, sobretot perquè els treballadors estan informats de la instal·lació del dispositiu. Encara més, reconeix que la instal·lació de càmeres de seguretat suposa una "mesura justificada" per raons de seguretat "idònia, necessària i proporcionada" per controlar els cobraments.

La resolució destaca que en aquest cas concret, en què un dependent va ser acomiadat per la manipulació de tiquets i robatori de diferents quantitats en diverses ocasions, les imatges es van obtenir d'una càmera que enfocava la caixa registradora o terminal punt de venta (TPV), i l'empleat era conscient de la ubicació d'aquesta càmera.

CONTROLS

Notícies relacionades

El Tribunal Suprem subratlla que és "diferent" l'ús que es fa dels dispositius instal·lats per controlar l'activitat, en què els treballadors són "plenament conscients" -encara que no informats de la utilització de les imatges- de la finalitat i utilitat "pública i notòria" d'aquestes càmeres, dels aparells destinats a un "ús genèric", com el control d'accessos i en què les imatges són aprofitades a posteriori per l'empresa per realitzar un control de compliment de la jornada laboral.

A més, recorda que tal com va dictaminar en una resolució el Tribunal Constitucional (TC), quan hi ha una relació laboral entre les parts no cal el consentiment individual dels treballadors, ni del col·lectiu, ja que a l'avisar de l'existència d'unes càmeres no es viola el dret a la protecció de dades.