El benefici de les empreses ja supera el nivell previ a la crisi

En els deu anys des de l’esclat de la gran crisi, el 2007, l’economia espanyola ha encadenat set anys de vaques magres (inclosa una doble recessió de cinc anys), seguits dels tres últims exercicis (2014, 2015 i 2016) de creixement econòmic. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va confirmar ahir que l’economia espanyola va créixer el 3,2% el 2016, la mateixa taxa que el 2015, gràcies, sobretot, a l’impuls del consum privat (que va compensar la frenada en sec de la despesa pública) i al bon to de les exportacions. Una dècada després de la punxada immobiliària, les dades de l’INE confirmen que el benefici de les empreses no només ha recuperat el nivell previ a la crisi, sinó que l’ha superat lleugerament. 

La massa salarial, per la seva banda, es manté el 6% per sota, arrossegada per un nivell d’atur que encara inclou gairebé 1,7 milions de parats més que el 2007 (fins a un total de 3.750.876 persones desocupades). 

Segons les dades publicades per l’INE, el conjunt dels beneficis empresarials va ascendir el 2016 a 473.032 milions d’euros, una xifra que després de tres anys de creixements acumulats ja supera els 465.182 milions del 2007. 

DÈCADA PERDUDA

La massa salarial, per la seva banda, va sumar el 2016 un total de 526.098 milions, sense arribar encara als 560.517 milions del nivell d’abans de la crisi. Les dades demostren que els beneficis s’han recuperat a més velocitat que l’ocupació i els salaris. Solament el 2016 l’excedent d’explotació brut (benefici empresarial) va créixer el 4,4% mentre que la remuneració dels assalariats va avançar una mica menys, el 3,1%.  «Espanya ha perdut una dècada», va admetre ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, en declaracions a RNE. El ministre va valorar l’intens ritme de creixement de l’economia el 2016 (3,2%), gairebé el doble que la mitjana de la zona euro (1,7%). 

Es tracta, a més, d’un patró més equilibrat en què la demanda externa ha aportat mig punt al creixement, després de dos anys en negatiu, gràcies a una millor combinació del creixement de les exportacions (4,4%) i de les importacions (3,3%).

El consum privat s’ha accelerat el 2016 (+3,2%, en comparació del +2,8% del 2015), i això ha permès compensar el fort ajust de la despesa pública, que gairebé no va créixer el 0,8% (pel 2% del 2015) per evitar la multa multimilionària amb què la Comissió Europea amenaçava Espanya per incomplir els objectius de dèficit. La inversió va créixer sobretot en el terreny dels béns d’equip (+5%), per sobre del de la construcció (1,9%).

Per sectors, l’agricultura va anotar un avanç del 3,4%, el mateix que els serveis, mentre que la indústria manufacturera va millorar el 3,1% i la construcció, el 2,5%.

NIVELL DE RENDA

Atenent al perfil trimestral, el 2016 va finalitzar amb una pujada intertrimestral del 0,7% en l’última part de l’any, amb una lleugera desacceleració en les taxes anuals de creixement i ocupació. El ministre De Guindos ha avançat en to optimista que el PIB creixerà el primer trimestre del 2017 a un ritme, «almenys similar», del 0,7%. «L’economia ha entrat el 2017 amb una velocitat de creuer del 3%» que, segons el ministre, ha de permetre complir «còmodamente» l’objectiu oficial del 2,5%,«si no passa cap desgràcia».

En els càlculs del ministre hi ha la possibilitat que Espanya pugui recuperar el nivell de renda previ a la crisi «en el primer trimestre» d’aquest mateix any, cosa que equival a haver perdut una dècada pel camí. Segons el mateix ministre, si durant tot aquest temps l’economia hagués mantingut un modest ritme de creixement de l’1,5% ara el nivell de renda seria el 15% superior a l’actual. «Hem de recuperar el que havíem d’haver caigut en aquesta dècada tremenda».

RECUPERACIÓ DESIGUAL

A més a més, el ritme de la recuperació no és igual per a tothom. Mentre que les dades mostren que el benefici empresarial ja s’ha recuperat, el ministre ha recordat que a un ritme de creació d’ocupació d’uns 500.000 llocs de treball cada any no es recuperarà el nivell precrisi d’ocupació (al voltant de 20 milions d’ocupats) fins d’aquí tres anys, el 2020. 

De moment, les dades publicades dijous per l’INE revelen que el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet va créixer el 2,9% el 2016 fins a arribar als 17,367 milions de persones, que són 463.000 llocs més que a finals de l’any anterior. El nombre total de llocs de treball equivalents a temps complet (17,367 milions) és lleugerament inferior a la dada d’ocupats que es desprèn de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que és de 18,508 milions, ja que en aquesta última estadística també compten com a empleades les persones que només hagin treballat una hora a la setmana abans de realitzar l’enquesta. 

Notícies relacionades

Un terç de la nova ocupació es deu a la precarietat dels contractes

L'economia va créixer el 3,2% el 2016 per l'augment de les exportacions

Per la UGT, «les dades de Comptabilitat Nacional constaten la fase expansiva de la nostra economia i que la recuperació no arriba a les famílies», perquè ha caigut el seu nivell de vida. «A més a més, el treball s’ha devaluat i cada cop és més precari, temporal i amb salaris baixos». Segons les dades del sindicat, «gairebé el 20% de la població treballadora (3,3 milions) es troba en situació de pobresa», per tant cal canviar ja aquest model de creixement que consideren «desigual i injust».

La CEOE va opinar que l’economia ha consolidat la recuperació amb un patró de creixement més equilibrat, cosa en la qual ha coincidit la Cambra de Comerç d’Espanya, que pronostica que un avanç del 2,5% el 2017 permetrà crear «més de 300.000 llocs de treball».