Sis anys de presó per a Blesa i quatre per a Rato per les targetes 'black'

La Secció Quarta Penal de l’Audiència Nacional ho tenia tan clar que només ha necessitat 20 dies, des que va acabar el judici, per condemnar l’expresident de Bankia Rodrigo Rato a quatre anys i mig de presó i l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa a sis per delicte continuat d’apropiació indeguda per l’ús de les targetes 'black' que van fer tant ells com els consellers al seu càrrec.

Pràcticament sense sortir de la petició de penes que va fer el fiscal Alejandro Luzón, la sentència condemna els altres 63 acusats a penes que oscil·len entre els tres mesos i els quatre anys de presó. A l’exdirector general de mitjans de l’entitat Ildefonso Sánchez Barcoj, considerat col·laborador i còmplice de la mecànica utilitzada per desenvolupar l’apropiació, li imposa dos anys i mig. Els tres han sigut absolts del delicte d’administració deslleial del qual també estaven acusats.

BLESA LA VA CREAR

La sentència, de 259 pàgines, es remunta a la presidència de Jaime Terceiro, quan es va acordar millorar les retribucions dels consellers amb una visa que es va sumar a les seves dietes, per després constrènyer-se a despeses de representació. Després descriu com quan Blesa va assumir la presidència de l’entitat va rebre dues targetes de crèdit: una d’empresa per a despeses de representació, i una altra també corporativa que es va atribuir a si mateix, «al marge de les seves retribucions convingudes contractualment, per dedicar-la a atencions netament personals, en detriment, amb l’ús que li va donar del cabal de Caja Madrid».

I ell, com a president, «va propiciar» que als membres del consell d’administració i als integrants de la comissió de control, se’ls facilités una targeta visa d’empresa contra la qual disposar sense justificació de la despesa, «viabilitzant així una percepció dinerària que augmentava la dieta, no obstant constar-li que l’única autoritzada contra el patrimoni de Caja Madrid el constituïa aquesta última».

La resolució, de la qual ha sigut ponent la magistrada Teresa Palacios, sosté que les targetes de crèdit entregades tenien un límit màxim anual, amb un límit mensual del qual s’informava als consellers en el moment de la seva entrega, encara que Blesa podia modificar-lo. D’aquí ve que aquests límits no fossin coincidents en tots els casos.

A alguns dels acusats se’ls facilitava una clau pin per extreure diners als caixers i quan cessaven es procedia a donar de baixa la targeta, encara que diversos les van mantenir actives durant mesos. Les despeses es carregaven a un compte de l’entitat. Com que aquestes targetes no estaven introduïdes en el contracte personal firmat i els consellers no tenien coneixement de l’extracte dels seus càrrecs, excepte els que portaven la seva pròpia comptabilitat manual, si no esgotaven el límit disponible anual, com va ocórrer en algun cas, el sobrant quedava a favor de Caja Madrid. En alguns casos, hi va haver sol·licituds d’ampliació de la despesa, que coincidien, destaquen els jutges, «amb períodes de festes o vacacionals». La sentència destaca que un dels consellers, Francisco Servando Verdú, va rebutjar la targeta «per no venir contemplada en el seu paquet remuneratori».

ATENUANT DE REPARACIÓ DEL DANY

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La fiscalia havia sol·licitat que s’apliqués l’atenuant simple de reparació del dany per a aquells acusats que van ingressar les quantitats extretes a Bankia o al FROB, però no va sol·licitar cap tipus de rebaixa per a aquells que les van consignar judicialment, a l’espera de la sentència. El tribunal aplica l’atenuant molt qualificat als primers i el simple per als segons.

A Rato i Blesa no se’ls en aplica cap perquè la part que van tornar és molt inferior a la petició d’indemnització de Bankia, que puja a 12 milions, quantitat per la qual tots dos hauran de respondre de forma solidària per cobrir tots els diners gastats indegudament pels seus consellers. Això sí, el tribunal explica que a aquesta xifra es descomptarà, en execució de sentència, l’atribuïda al conseller desaparegut, Miguel Ángel Araujo, i les quantitats declarades prescrites que no es van jutjar.