El Constitucional anul·la l'impost municipal de plusvàlues

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat l'impost municipal sobre les plusvàlues, que en teoria grava la revalorització dels immobles quan són venuts però en la pràctica és abonat sempre, encara que hagin perdut valor. La decisió es refereix a una norma foral de Guipúscoa, però estableix com a norma general que "en cap cas el legislador podrà establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d'una riquesa real o potencial".

Fonts de l'alt tribunal asseguren que la sentència no té un efecte automàtic, encara que estableix una doctrina per als supòsits en què es recorri aquest tribut davant els tribunals, informa Ángeles Vázquez.

Medis jurídics consultats afirmen que aquesta era una de les normes recorregudes davant el Constitucional, "però marca el camí per a la resta" i afectarà la normativa estatal. El nucli de la qüestió és que no es pot imposar un gravamen sobre uns beneficis que no són tals sinó que són pèrdues. La sentència afirma, en concret, que no es poden gravar "aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia".

PRINCIPI DE CAPACITAT ECONÒMICA

El ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcialment la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Sant Sebastià en relació amb diversos articles de la norma foral 16/1989, de 5 de juliol, de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana del territori històric de Gipúscoa. El Tribunal considera que el citat impost és contrari al principi de capacitat econòmica, previst en l'article 31.1 CE.

La sentència dictada pel ple de l'alt tribunal obligarà a reformar aquest impost local, tècnicament denominat impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, una important font d'ingressos per als ajuntaments.

El gravamen havia sigut qüestionat per diferents tribunals. Diversos tribunals superiors, seguint l'estela del de Catalunya (TSJC), han donat la raó a persones i empreses que en els últims anys han pagat al seu ajuntament l'impost després de vendre la seva vivenda o immoble a un preu similar o més baix del que el van comprar (minusvàlues). La paradoxa és que el tribut és conegut com a impost de plusvàlua municipal.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Molts despatxos d'advocats han recomanat en els últims anys recórrer la liquidació de l'impost i, en cas que l'ajuntament ho rebutgés, plantejar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia corresponent.

El problema radica en la base del tribut, el valor cadastral que, per llei, ha de ser més baix que el de mercat, i que és sobre el qual s'aplica des de l'IBI fins a l'impost que grava les herències o la plusvàlua municipal. Com a conseqüència de la caiguda dels preus des del 2008, en molts casos el valor cadastral supera el de mercat i, per tant, s'imputa a les persones i les empreses una riquesa fictícia per la qual a més han de tributar. Al contrari de la tendència del mercat, els valors cadastrals, per la seva fórmula de càlcul, van seguir a l'alça durant la crisi.