Víctor Iglesias: "La banca no preveu ni desitja la independència de Catalunya"

Ibercaja ha llançat un pla per incrementar en un 32% i 1.900 milions el seu volum de negoci a Catalunya. El conseller delegat de la vuitena entitat financera espanyola, Víctor Iglesias, n’explica les raons.  

–¿Per què han apostat per Catalunya quan tants empresaris alerten sobre l’independentisme?

–Catalunya és, juntament amb Madrid, la comunitat més important en riquesa i població. Per ser un jugador rellevant nacional, s’ha d’estar a Catalunya. A més a més, el sector empresarial català té un caràcter emprenedor, industrial i d’internacionalització excel·lent. El teixit empresarial segueix a la seva, que és crear riquesa i llocs de treball. Per això hem minimitzat el soroll ambiental polític. Tenim capacitat d’ocupar l’espai que han deixat les antigues caixes catalanes amb el nostre model més pròxim al client que el dels bancs. La incertesa política frena una mica l’activitat, però pensem que la situació s’estabilitzarà i que la comunitat aprofitarà tot el seu potencial.

–¿El seu escenari central no preveu que es produeixi la independència?

–El nostre, el de La Caixa, el del Sabadell… És el que desitgem tots. Catalunya la sentim com a part nostra, i els d’Aragó encara més. Les relacions de veïnatge han sigut sempre meravelloses. Els aragonesos hem anat a estiuejar a Catalunya des de sempre i ens hem sentit com a casa. I pretenem que continuï sent-la. Tampoc veiem racionalitat en el conflicte. Si veiéssim algun motiu real, diríem: «Doncs és veritat». Esperem que continuï a Espanya pel bé de tothom.

–Una altra forma de créixer és amb compres. ¿BMN val els 1.645 milions en ajudes que demana l’Estat?

–La nostra prioritat és ser un projecte independent, però si hi ha una cosa que permet accelerar els objectius estratègics tenim l’obligació d’analitzar-la. BMN pot tenir un encaix estratègic, són territoris complementaris. Però no hi ha sinergies de costos, que justifiquen una operació corporativa quan les rendibilitats són baixes. Les valoracions que s’estan donant desincentivarien el més atrevit. No sembla que valgui això. Només si es veu motivació per valorar ofertes que tinguin sentit entrarem més en profunditat. Els primers passos em fan dubtar que es vagi per aquest camí.

–¿Hi ha altres entitats amb les quals  sí que tindrien estalvis de costos?

–Queden poques sinergies, la banca ha reduït la seva xarxa un 30%. I veiem encara un excés d’oficines i plantilles del 10% que el sector i Ibercaja hauran d’afrontar en dos anys. Les operacions potser tinguin sentit d’aquí tres, quan les rendibilitats  passin dels nivells del 4%-5% actuals al 8-10%. Llavors hi haurà accés a capital fàcil i barat.

–Ibercaja interessa a altres bancs.

–Directament no ha contactat amb nosaltres ningú. Però, segons els bancs d’inversió, ens anomenen l’objecte de desig de la banca mitjana procedent de caixes. Volen el millor.

–Hi ha qui diu que els bancs mitjans no podran afrontar els nous requisits de capital.

–És una visió interessada. Tenim prou mida per ser rendibles i competir a nivell nacional sense cap problema. A Espanya, el banc més rendible és Bankinter, que no és ni el més gran ni el més internacional. És una mica més gran que nosaltres.

–El Banc d’Espanya fa temps que  insta a estudiar fusions. ¿Ibercaja ha alertat del risc d’oligopoli pel temor que les autoritats les forcin com en el passat?

–Ni de bo tros. Mai ens han dit res sobre això. Pot ser que el missatge sigui per a altres entitats. La nostra advertència és en resposta al soroll ambiental i mediàtic. Hi ha interès a treure el tema de les fusions i la pregunta que et fas és a qui beneficien aquestes notícies.

–¿Què li sembla la decisió de Bankia i BMN de tornar les clàusules terra de manera generalitzada?

–Criticable. Cap sentència diu que no fossin legals. Es discuteix si es va comercialitzar bé. Si ho vas explicar bé, està ben venut. Un mínim del 80% dels clients sabien què contractaven i n’han d’assumir les conseqüències. Tornar els diners a qualsevol no té cap sentit. Un banc privat no pot destruir valor d’aquesta manera. Però quan l’Estat està en el capital, hi ha factors addicionals als financers que influeixen en les decisions. A més a més, Bankia té la pitjor reputació del sector, i quan tens un problema així sobreactues per millorar la consideració del client.

Nosaltres tenim la segona millor reputació, després d’ING, i no hem de fer coses rares sense sentit econòmic. Analitzarem cas a cas i, si procedeix, tornarem ràpid.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

–¿A què creu que es deu el «populisme judicial i mediàtic» que ha denunciat que pateix la banca?

–No hem sabut vendre la nostra funció social i econòmica de ser la sang que circula per la vida econòmica perquè es facin realitat les il·lusions dels nostres clients i es creï riquesa i feina. I es barreja amb el rescat bancari. L’ús de diners públics per salvar entitats fa enfadar, perquè no està garantida la devolució. Però haurien d’enfadar-se amb els gestors d’aquestes entitats. Els que ho hem fet bé ens estem emportant les bufetades dels qui ho han fet malament. La mala comercialització de productes està fatal. És el cas de les preferents, el de les clàusules terra és diferent. Ibercaja no va comercialitzar preferents ni clàusules terra [les va heretar de Caixa 3]. ¿Per què hem de pagar els problemes de reputació? Estan pagant justos per pecadors.