Independència (energètica)

El Govern portarà al Parlament les bases per a un pacte de transició cap a un futur basat en energies renovables, amb menys dependència de l’exterior i en què el ciutadà no només tindrà el rol de consumidor, sinó també el de productor. Es tracta de guanyar la «sobirania energètica», segons la proposta del Govern.

L’objectiu del document, titulat 'Pacte nacional per a la transició energètica', és aconseguir el màxim consens polític. En un context dominat pel procés sobiranista, el document persegueix substituir el 'Llibre Blanc de l’Energia', publicat el 1981, en l’inici de l’Estat de les autonomies. El context fa 35 anys era de recuperació de l’autogovern i avui apunta a «la redefinició de l’autogovern cap a la sobirania».

Implantar aquest nou model energètic pel qual advoca la Conselleria d’Empresa i Coneixement requeriria que les institucions catalanes poguessin comptar amb competències plenes en matèria d’energia en el marc de la Unió Europea, segons ha reconegut el Govern. Sense entrar en gaires detalls, el text preveu finançar la transició energètica amb fons públics (de la Unió Europea i pressupostos) i a través d’una nova fiscalitat energètica i ambiental que gravi el consum d’energia en funció tant de les seves emissions contaminants com del volum de consum, a més a més de contemplar la col·laboració publicoprivada.

El document, que fonts del Govern asseguren que ja ha sigut consensuat amb agents socials i del sector energètic, serà enviat ara per ser debatut al Parlament. A més a més d’avançar en un model amb menys dependència energètica de l’exterior (arriba actualment al 92% si s’hi inclou l’urani per al funcionament de les centrals nuclears), el text aposta per un model més descentralitzat i que aprofiti els recursos renovables autòctons, que permeti un mercat més competitiu i que generi ocupació qualificada, a més a més de reduir l’impacte mediambiental i que permeti lluitar contra el canvi climàtic.

La meta final seria un model 100% renovable a l’horitzó del 2050. El camí a recórrer és molt llarg, ja que actualment les energies verdes suposen amb prou feines el 8% de l’energia primària a Catalunya, enfront del 20% que exigeix la Unió Europea per al 2020. Fa quatre anys que no s’instal·la ni un megawatt (MW) d’energia eòlica a Catalunya.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Però resulta necessari sortir de la «zona de confort» al tenir menys dependència exterior gràcies a un pes del 54% de l’energia nuclear en la producció d’electricitat. Això fa que Catalunya tingui una de les combinacions de generació elèctrica «amb emissions de diòxid de carboni més baixes de la Unió Europea». La veritat és que fins ara consumeix més electricitat de la que produeix i n’ha d’importar essencialment d’Aragó i França.

En el pla proposat, el ciutadà podria generar, emmagatzemar i vendre energia. I això gràcies als avanços en la digitalització de la xarxa de distribució i en l’emmagatzematge de l’electricitat, a més de l’aposta pel cotxe elèctric. En resum, independència energètica del país i autonomia energètica dels seus ciutadans.