Bankia i BMN pressionen la banca a l'acceptar tornar les clàusules terra

Cop d’efecte de Bankia i BMN. Els dos bancs encara controlats per l’Estat es van desmarcar de la resta del sector i van anunciar que tornaran de forma immediata i generalitzada tot el que van cobrar de més per les clàusules terra, precisament un dia abans que Luis de Guindos, ministre d’Economia i responsable governamental dels bancs amb ajudes, acudeixi al Congrés a defensar el sistema extrajudicial per resoldre el conflicte que l’Executiu va aprovar fa uns dies. La mesura afegeix pressió a la resta d’entitats, que van optar per estudiar-ho cas per cas i que majoritàriament defensen que les seves clàusules eren transparents i legals.

Bankia tornarà a uns 60.000 clients (queden excloses empreses i alts directius del banc) el que va ser cobrat de més i l’interès legal dels diners per demora. S’haurà d’anar  a la sucursal corresponent a partir d’aquest divendres i acceptar el càlcul de la quantitat realitzat per l’entitat, que l’abonarà a l’acte en metàl·lic o mitjançant una amortització en la hipoteca. El banc va reservar 200 milions d’euros per fer els pagaments, i va calcular que s’estalviaria uns 100 milions en costes judicials que hauria d’assumir si els casos arriben als tribunals i, com és previsible, és condemnat (de moment ha perdut el 90% de les sentències). BMN va posar en marxa un procediment similar i tornarà fins a 80 milions. Ja havia reservat 35 milions i la resta ho farà amb càrrec als comptes del 2016, que es veuran severament reduïts.

Els dos bancs semipúblics no han sigut condemnats de forma general per les seves clàusules terra (només ho han sigut BBVA, Cajasur i Abanca) i el procediment creat pel Govern els permet, com a la resta del sector, tornar tan sols els diners a aquells afectats amb qui arribin a un acord a l’entendre que la seva reclamació és justa. Per això el fet que hagin decidit reintegrar tots els diners de forma generalitzada va ser interpretat per les altres entitats com una mesura «populista i demagògica» de l’Executiu de Mariano Rajoy.

CARTES MARCADES

Diverses fonts bancàries consultades van denunciar que la mesura suposava admetre que les clàusules terra són il·legals i van argumentar que les sentències fins ara tan sols les consideren així quan eren abusives o poc transparents. La majoria d’entitats sosté que les van vendre de forma correcta majoritàriament. Per això, expliquen, seguiran estudiant cas per cas a pesar de la «pressió» que suposa la iniciativa. També van criticar que la mesura fos adoptada per bancs que van rebre ajudes públiques, cosa que segons el seu parer suposava «rentar la seva mala imatge a costa dels contribuents».

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

Avançant-se a aquestes crítiques, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va evitar anotar-se un positiu: «No puc donar consell a ningú. Nosaltres hem de fer la nostra anàlisi i actuar segons la nostra experiència (la devolució extrajudicial dels diners de la sortida a borsa li va estalviar 400 milions en costes judicials). Cadascú pren la seva decisió i la vida dirà qui encerta i qui deixa d’encertar». Amb tot, sí que va voler defensar que els 22.424 milions en ajudes que va rebre el banc no els va decidir l’equip gestor, sinó el Govern i la Unió Europea, i que des d’aleshores l’entitat ha passat de tenir el menor nivell de capital dels sis grans bancs (6,82%) al més elevat (13,02%) gràcies a la seva bona gestió. És aquesta fortalesa del balanç del banc, va argumentar, la que li permet adoptar una mesura bona per als clients però també per als accionistes, que s’estalvien les costes.

Les associacions de consumidors, per la seva part, van aplaudir la mesura, però van aconsellar als afectats revisar si la quantitat que els retornarien era correcta. També van demanar al Govern que estengués la solució a la resta del sector. El líder de Podem, Pablo Iglesias, va enviar una carta al president Mariano Rajoy perquè deixés sense efecte el sistema extrajudicial i en llancés un altre que evités que la decisió de Bankia i BMN fos una «excepció».