Davos alerta davant la substitució massiva d'empleats per robots

La quarta revolució industrial, que suposa la integració accelerada de robots en els processos productius i la substitució massiva de mà d'obra, requerirà en pocs anys una iniciativa internacional coordinada per minimitzar l'increment de les taxes d'atur i el baix creixement econòmic, segons un informe donat a conèixer aquest dilluns en el marc del Fòrum de Davos. El panorama que els experts del Fòrum Econòmic Mundial dibuixen a mitjà termini dista molt de ser favorable. Els avenços tecnològics deixen en evidència les debilitats estructurals de tots els països, per la qual cosa l'informe 'The Inclusivament Growth and Development Report 2017' aconsella que les polítiques econòmiques donin prioritat a cinc línies d'actuació: polítiques de mercat de treball actives (formació); equitat en l'accés a una educació bàsica de qualitat; fomentar la paritat de gènere; millorar les mesures de protecció laboral i facilitar la transició entre l'escola i el món laboral. La qüestió és que els robots substituiran els treballadors a un ritme més ràpid del previst i això pot generar un empobriment accelerat de grans capes de la població. 

L'informe proposa una iniciativa internacional coordinada per combatre la perspectiva d'un estancament econòmic crònic i una desigualtat social en augment. Com a conseqüència d'aquesta situació, aquesta institució reconeix (de manera sorprenent pel seu ideari fonamental) la necessitat d'una intervenció més gran de l'Estat per compensar els desequilibris en el repartiment de les rendes. Juntament amb les tradicionals receptes liberalitzadores, Davos vol impulsar en aquesta edició nous models de creixement que facin compatible el lliure mercat amb polítiques de redistribució de la riquesa més efectives i que redundin a minimitzar els riscos de revoltes socials que desestabilitzin les economies avançades.

NOVA BRÚIXOLA PER A L'ECONOMIA

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Richard Samans, membre de la Junta Directiva del Fòrum, afirma que «les polítiques econòmiques necessiten una nova brúixola, avanços amplis en el nivell de vida i un nou mapa mental en què es replantegi la reforma estructural". L'informe suggereix que 15 àrees de polítiques estructurals i la fortalesa institucional constitueixen el «sistema de distribució dels ingressos» subjacent de les economies de mercat modernes i que són les eines crucials a disposició dels dirigents per enfortir el creixement econòmic i la inclusió social de forma conjunta. Defensa que la creixent desigualtat reflecteix principalment «una falta d'atenció a aquest ecosistema de polítiques abans que una llei de ferro del capitalisme». A més, per a molts països, un procés semblant de reforma estructural que inclogui elements tant del costat de l'oferta com de la demanda també representa la millor esperança per impulsar el creixement econòmic, tenint en compte el seu poc marge per aplicar polítiques monetàries i fiscals després de la crisi financera del 2008-09. L'Informe també inclou mètriques de polítiques: 140 indicadors de polítiques i institucionals en 15 àrees que tenen potencial per impulsar tant un creixement més fort com una inclusió social més àmplia. Això permet als països comparar la seva fortalesa institucional i incentius de polítiques en aquestes àrees amb els seus iguals.

L'informe conclou que "la majoria dels països estan perdent oportunitats importants per augmentar el creixement econòmic i reduir la desigualtat al mateix temps perquè el model de creixement i les eines per mesurar-lo que han guiat els dirigents durant dècades necessiten un important reajustament". Així, si es té en compte un indicador ampli per avaluar l'evolució econòmica dels països es conclou que el 51% de 103 països han retallat els nivells de vida en els últims cinc anys. I en el 42% dels casos, el nivell de vida de la població va baixar malgrat augmentar el PIB per càpita, com a conseqüència d'una desigualtat més gran, que va augmentar una mitjana de 6,3 % en un 77 % de les economies.