Almenys 11 de cada 100 cases catalanes estan afectades per la pobresa energètica

Al menys 325.021 llars catalanes, l’11% del total, estan afectades per la pobresa energètica, és a dir, la dificultat de fer front a la factura dels serveis de llum, gas i aigua més bàsics. Aquest és el resultat d’un estudi elaborat per Ivàlua, un consorci públic en què participen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), entre altres organismes, segons el qual cobrir aquesta carència costaria anualment uns 16,3 milions d’euros. L’objectiu de l’anàlisi és «estimar el cost pressupostari de donar cobertura a totes les persones que es troben en aquesta situació a Catalunya».

Les estimacions s’han fet per encàrrec de la Vicepresidència i Conselleria d’Economia d’Oriol Junqueras i són preliminars. Els resultats rebaixen de manera substancial els càlculs portats a terme amb el mètode de considerar que estan en aquesta situació aquelles cases en què els costos de llum, gas i aigua suposen més del 10% de la seva renda disponible, perquè d’aquesta manera, «fins i tot les famílies situades a la part més alta de la distribució de la renda serien considerades pobres energètics», adverteix l’informe.

També són diferents dels càlculs fets amb el mètode britànic, que relaciona els alts costos energètics amb les rendes baixes. Amb el llindar del 10% de despesa energètica, la xifra de llars afectades a Catalunya puja a 551.550, el 18,7% del total; i amb el mètode britànic, a 397.289, el 13,5% del total. Els costos per cobrir aquesta carència serien de 29,9 milions i de 19,8 milions d’euros, respectivament.

NOU INDICADOR

En l’informe es defensa un indicador propi. En lloc de tenir en compte només el cost energètic en relació amb la renda disponible de la família, es basa en la factura que haurien de pagar les llars per situar-se en la mitjana de confort de la població tenint en compte factors com la localització, la superfície de la vivenda o la climatologia. A més, es descompta la part dedicada a energia i es determina si la renda passa d’aquesta manera a ser inferior al llindar de risc de pobresa, a diferència del sistema britànic.

Amb aquesta fórmula només es consideren pobres energètics les cases situades als trams de rendes més baixos. Segons el càlcul d’Ivàlua, es tracta de 854.710 persones, que suposen el 12,7% de la població catalana. Amb l’indicador més simple (superar el 10% de la renda) són 1.283.700 persones, el 17,5% del total; i amb la fórmula britànica, 1.030.770, el 14,1% del total.

Fins ara es feia servir com a indicador el procedent de l’enquesta de condicions de vida del 2015, segons el qual la pobresa energètica afectava el 7% de la població (unes 511.000 persones), per sobre del 6,3% de la mitjana espanyola. No és aliè a això el fet que l’energia va triplicar l’alça dels salaris des del 2007.

Davant d'això, el Govern, d’acord amb el PSOE i Ciutadans, va aprovar un decret per evitar els talls de llum als consumidors més vulnerables, però no entrarà en vigor fins d’aquí uns tres mesos. A Catalunya, després del primer congrés de pobresa energètica celebrat el novembre passat, auspiciat entre altres per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Generalitat ha creat dos grups de treball per elaborar propostes.

I alhora segueix aplicant un protocol que obliga les companyies a sol·licitar un informe dels serveis socials abans de tallar el subministrament, davant la disparitat de decisions judicials sobre les impugnacions portades a terme pel sector. Aquest procediment va fallar en el cas d’una àvia de Reus morta per l’incendi produït per unes espelmes.

Ivàlua basa els seus càlculs en la despesa energètica efectivament portada a terme per les famílies, a l’espera d’estimar la que hauria de ser per situar-se en un nivell de confort mitjà; i això pot haver deixat fora llars que, com a conseqüència de la seva situació econòmica, limiten el seu consum d’energia «per sota del que seria socialment desitjable», admeten.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

El flanc més feble del sistema més senzill (superar el 10% de la renda disponible) és que pot incloure com a pobres energètiques llars de rendes altes amb un consum elevat en béns de luxe, com una piscina climatitzada i que, per tant, dediquen més del 10% de la seva renda a l’energia. En canvi, pot excloure de la definició de pobresa energètica famílies amb baixos ingressos que retallen les seves despeses en energia per sota dels mínims desitjables perquè tenen dificultats per pagar i, per tant, no superen el 10% de la seva renda dedicat a això.

L’anàlisi d’Ivàlua reflecteix que les cases en situació de pobresa energètica amb almenys un membre de més de 65 anys estan sobrerepresentades en relació amb la població general, així com les que estan en risc de pobresa.