ELS 15 ANYS DE LA MONEDA ÚNICA

El que valia un cafè

El preu de l'expresso amb llet gairebé s'ha triplicat des de la posada en circulació de l'euro

L'estancament dels salaris ha disminuït el poder adquisitiu de la societat

tecnicomadrid35508355 barcelona 13 09 2016 tema del d a francia proh be los cubier

tecnicomadrid35508355 barcelona 13 09 2016 tema del d a francia proh be los cubier

2
Es llegeix en minuts
CRISTINA MARTÍN VALBUENA / BARCELONA

Un cafè amb llet costa avui 225 pessetes (1,35 euros), gairebé tres vegades més del que costava el 2001 (80 pessetes). La canya al bar ens surt per 283 pessetes (1,70 euros) i la barra de pa per 145 (90 cèntims). El menú diari ara el paguem a 1.665 pessetes (10 euros). Encara que aquestes conversions queden ja massa lluny i per als més joves són fins i tot desconegudes, els 15 anys de l’euro s’han saldat amb una vida més cara, entre l’arrodoniment inicial i la crisi posterior.    

Amb l’arribada de l’euro, el gener del 2002, els preus de molts béns menuts van augmentar de cop, alhora que altres patien els efectes del famós arrodoniment, sempre a l’alça. Del «tot a cent» es va passar al «tot a un euro» (166,386 pessetes), fent que molts articles pugessin fins a un 66% de la nit al dia.

Ignacio González, subdirector general de preus de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), destaca que on més es va notar l’efecte de l’arrodoniment va ser en «els preus més petits, com el de la barra de pa, perquè la taxa de variació en petites quantitats és més gran”. És a dir, els béns de primera necessitat, com assenyala Miguel Ángel Serrano, de l’associació de consumidors FACUA.

La sensació generalitzada que van tenir els ciutadans els primers mesos de l’entrada en vigor de l’euro aquell gener del 2002 va ser que els preus es van disparar, encara que estudis posteriors van arribar a la conclusió que l’impacte va ser menys important del que percebien els consumidors i que va tenir un efecte transitori. El Banc d’Espanya va xifrar en 0,5 punts l’impacte de la introducció de l’euro en la inflació d’aquell any, molt per sota del que estaven percebent els consumidors.

Per a l’autoritat bancària, aquesta impressió d’encariment dels preus va ser deguda al fet que «l’impacte, lluny de ser uniforme, es va concentrar en determinats productes i serveis», sobretot, en «els articles de consum més freqüent», segons va resumir en un informe publicat dos anys després, el 2004. En aquesta cistella hi apareixen articles tan quotidians com un cafè, el pa, un bitllet de  metro o una entrada al cine. 

L’única excepció és el litre de llet, que abans de la moneda única costava 93 cèntims i que, tot i que amb l’arrodoniment va arribar a l’euro, avui es pot trobar al supermercat per 60 cèntims, davant de l’alça generalitzada d’altres productes. 

Segons Marc Xifra, portaveu del sindicat Unió de Pagesos, aquesta evolució s’explica per l’aterratge de les marques blanques al mercat, que considera que són «les grans culpables dels preus irrisoris que té la llet».

Salaris empobrits

La crisi ha descobert els defectes en el disseny de l’euro, que ha imposat el mecanisme de la devaluació salarial com a única via per afrontar els desequilibris que afecten els seus països membres vist que ja no es pot recórrer a les devaluacions monetàries. 

Notícies relacionades

 

Segons l’INE, el salari mitjà anual se situava en 19.802 euros el 2002 i 12 anys més tard, el 2014, només havia pujat el 15%, fins a 22.858 euros, davant d’un augment del índex de preus de consum (IPC) del 36% entre el 2002 i el 2016. El resultat, menys poder adquisitiu, una vida més cara i uns ciutadans més pobres.