La UE reprova algunes deduccions fiscals d'Espanya a les seves multinacionals

Estirada d’orelles de la justícia europea als avantatges fiscals oferts per diversos governs del PP a les multinacionals espanyoles que van comprar empreses a l’estranger. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera en una sentència feta pública ahir que les deduccions fiscals milionàries de les quals es van beneficiar per amortitzar el fons de comerç podrien ser discriminatòries i incompatibles amb el mercat interior. El Tribunal General de la Unió Europea, que va considerar bona la mesura fa dos anys, ara haurà de reexaminar el seu veredicte.

El cas es refereix a una norma inclosa l’any 2002 en l’impost de societats pel govern de José María Aznar, i amb Cristóbal Montoro com a ministre d’Hisenda, per impulsar la internacionalització de les empreses. El règim, que no es va notificar en el seu moment a la Comissió Europea, permetia a una empresa amb residència a Espanya que quan comprés almenys el 5% d’una societat estrangera i la posseís de forma ininterrompuda durant almenys un any, es deduís el fons de comerç per mitjà de l’amortització de la base imposable de l’impost de societats durant els 20 anys següents. Una deducció que la UE ha qüestionat des d’aleshores.

RECUPERACIÓ D’AJUDES

D’aquella època daten operacions com la compra de Scottish Power per part d’Iberdrola, l’adquisició de concessionàries d’autopistes franceses per part de Sacir, Abertis i Cintra, la d’O2 per part de Telefónica i el britànic Abbey per part del Banco Santander. Després de diverses preguntes parlamentàries i queixes, la Comissió Europea va obrir una investigació formal l’octubre del 2007 i dos anys més tard, l’octubre del 2009, va declarar il·legal el sistema perquè oferia més avantatges a les operacions intraeuropees que a les domèstiques sense que hi hagués raons objectives per fer-ho. Els serveis de la competència van ordenar a més al Govern socialista que recuperés les ajudes. El 2011, Brussel·les ampliava el cas a les compres en països no europeus.

Els serveis de la llavors comissària de competència, Neelie Kroes –a qui l’Executiu comunitari va acusar ahir de vulnerar el codi de conducta de la Comissió, però no serà sancionada– van posar, no obstant, el límit temporal a partir del qual començar a comptar la devolució l’octubre del 2007, data en la qual es va obrir el procediment. És a dir, només va reclamar els imports concedits entre l’octubre del 2007 i l’octubre del 2009.

    

RECTIFICACIÓ EUROPEA

Després de la decisió de competència, el Govern va eliminar el règim, però tres empreses –World Duty Free (Autogrill), Banco Santander i Santusa Holding– van recórrer davant el Tribunal General de la UE la decisió. El 2014, els jutges els van donar la raó i van anul·lar la decisió de Brussel·les, al considerar que els serveis de la competència comunitaris no havien demostrat que la mesura tingués caràcter selectiu i beneficiés únicament unes poques empreses, atès que el règim possibilitava que ho fessin totes les que volguessin comprar participacions a l’estranger.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La Comissió Europea va tornar a recórrer i l’advocat general, el belga Melchior Wathelet, li va fer costat. Ahir, la cort de justícia va seguir el seu dictamen i va sentenciar que el Tribunal General es va equivocar al fallar contra els serveis de la competència, que quan es va prendre la decisió ja dirigia l’espanyol Joaquín Almunia. Segons els jutges, l’únic paràmetre pertinent per demostrar el caràcter selectiu d’una mesura fiscal nacional consisteix a comprovar si aquesta pot afavorir determinades empreses en relació amb altres que es trobin en una situació fàctica i jurídica comparable. I assenyalen que el Tribunal General va incórrer en error ja que va concloure que no hi havia selectivitat sense comprovar si la Comissió havia demostrat l’existència de discriminació.

«En efecte, les societats residents espanyoles que adquireixen una participació del 5% en una altra societat resident no poden acollir-se a l’avantatge fiscal que confereix la mesura controvertida. En canvi, el benefici de la mesura es reserva únicament a les empreses que efectuen una adquisició de participacions d’almenys el 5% en una empresa estrangera», assenyalen els jutges.