L'IPC de novembre del 0,7% fa perdre poder adquisitiu a les pensions

L’índex de preus de consum (IPC) va registrar una pujada interanual del 0,7% el mes de novembre, la mateixa que a l’octubre, de manera que ja suma tres mesos en positiu, una cosa que no passava des de juny del 2014, segons l’indicador avançat publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Si es confirmen aquestes dades, el 13 de desembre vinent, l’IPC de novembre registraria, amb el d’octubre, la taxa més alta des del 2013. La inflació de novembre constata que les pensions públiques, que van pujar el 0,25% a principis d’any, han perdut gairebé mig punt de poder adquisitiu el 2016.

Fins que la reforma del sistema de les pensions del 2013 va acabar amb el sistema de revalorització de les pensions basat en l’evolució de la inflació, l’IPC del mes de novembre era l’indicador que servia per determinar si les prestacions havien perdut poder adquisitiu al llarg de l’any i, en conseqüència, s’havia de compensar per això els pensionistes amb una minipaga extra el mes de gener.

Aquest sistema es va extingir amb la reforma del Govern de Mariano Rajoy el 2013. Des d’aleshores, la revalorització de les pensions es guia per la salut financera de la Seguretat Social (en actual estat crític, amb un dèficit al voltant dels 17.000 milions d’euros) i, en tot cas, amb l’aplicació d’una pujada mínima del 0,25%, que és la que s’ha aplicat des d’aleshores, per als anys 2014, 2015 i 2016.

MIG PUNT DE PÈRDUA

Com a resultat de la diferència entre una pujada de les pensions de només el 0,25% enfront d’una inflació del 0,7% el mes de novembre, es podria dir que els pensionistes han acumulat l’any  2016 gairebé mig punt de pèrdua de poder adquisitiu (el 0,45%), que en principi no serà compensat els primers mesos del 2017, ja que aquest mecanisme va ser anul·lat amb la reforma.

Per exemple, una pensió de 1.000 euros amb prou feines va pujar 2,5 euros el mes de gener passat, però al llarg del 2016 va perdre 4,5 euros de poder adquisitiu (fins als 995,5 euros). Les quantitats són petites en un i en l’altre cas, però es converteixen en milionàries quan es multipliquen per la despesa total del sistema de pensions. Per a una nòmina anual superior als 140.500 milions, un 0,45% de pèrdua de poder adquisitiu implica una quantitat aproximada de 630 milions (de pèrdua per als pensionistes i d’estalvi per al sistema). La quantia pràcticament es multiplica per dos (fins a superar els 1.200 milions), ja que aquesta pujada del 0,45% no es consolida per a exercicis futurs.

VETO A LA INICIATIVA DEL CONGRÉS

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Per al 2017, el Govern de Rajoy torna a plantejar una pujada del 0,25% de les pensions. Aquest mateix dimarts, el Govern ha registrat un escrit al Congrés dels Diputats reclamant la paralització de la tramitació parlamentària de la proposició de llei que va firmar el PSOE i els altres grups de l’oposició (menys Ciutadans) per apujar les pensions l’any 2017 una mitjana de l’1,2%. Segons el Govern, la seva aplicació suposaria un cost per a l’Estat de més de 1.150 milions d’euros sense que es detalli d’on haurien de sortir i aquest és el seu argument per sol·licitar que es paralitzi la iniciativa.

La Mesa del Congrés haurà de decidir si accepta la petició del Govern (que ja ha plantejat 13 vetos similars sobre 13 iniciatives més de l’oposició) o si la ignora, com ja ha fet en tres casos (com el plantejat contra la paralització de la Lomce).